|
|
|
JOAN
MAJÓ
"El
paper de les noves tecnologies en l'educació infantil i primària"
1.
El paper de l'escola en un moment de
canvi social
2. De la Societat industrial a
la Societat de la Informació: noves professions per a noves necessitats
3. Viure un moment de canvi social
4. La informació: era un recurs escàs i
ara és sobreabundant
5. La velocitat de la informació accelera
el cicle biològic dels coneixements
6. La ruptura de la Societat Industrial
amb la Societat del Coneixement: cap a un nou model de convivència
6.1 Cap a la desmaterialització
del consum
6.2 Cap a la no coincidència del
binomi espai-temps del lloc de treball
6.3 Cap a l'augment de l'autonomia
personal
1.
El paper de l'escola en un moment de canvi social
Quan
hi ha un títol com aquest, les noves tecnologies en l'educació,
hi ha una mica el perill de pensar que les noves tecnologies i l'educació
s'han d'enfocar com si les noves tecnologies fossin una nova eina
per a l'educació, és a dir, des de la perspectiva de les noves eines
que la tecnologia dóna sobre el món de l' educació. Quan faig alguna
xerrada a mestres, sempre els dic "compte, no us vinc a explicar
com les noves tecnologies us poden ajudar en el món de l'educació,
sinó que us he d'explicar més aviat el contrari: com les noves tecnologies
us crearan problemes en el món de l'educació".
Jo
tinc sovint la impressió que ja comenceu a posar-hi esforç, però
als meus néts, en aquesta escola, els esteu educant per viure en
una societat en la qual quan ells hi arribin ja no existirà. Tinc
la sensació que en un moment de trànsit social important, en un
moment de canvi de model social, la que hauria d'anar per davant
és l'escola, perquè, en el fons, l'escola és la que prepara la gent
per a més endavant, i si l'escola no va per endavant d'aquest trànsit
social es produirà aquest fenomen: que preparem els nanos i els
joves per viure en un món que quan hi arribin trobaran que és diferent.
Per tant, el que us vinc a explicar és que les noves tecnologies
no són importants perquè donin eines noves a l'educació: són importants
perquè provoquen un canvi social que obliga a repensar l'educació,
que és una cosa més profunda que si són eines noves o no. És a dir,
vinc a parlar sobre el canvi social que suposen les noves tecnologies
i com això afecta a l'educació.
2.
De la Societat industrial a la Societat de la Informació: noves
professions per a noves necessitats
Ens
creiem que hi ha un canvi social: ara està molt de moda parlar de
la nova societat, de la nova tecnologia... Tot és nou, però a mi
em sembla que no acabem de captar del tot que de veritat estem entrant
en un nou model social, una nova manera de conviure, una nova manera
de convivència, de la mateixa manera que deia aquell francès (sense
saber-ho, tots parlem amb prosa), resulta que tots estem vivint
en el que hem dit societat industrial, un model que els psicòlegs
han dit Societat Industrial. Vol dir que és una societat en la qual
la importància que ha tingut la indústria ha organitzat un model
de convivència, basat en el fet industrial.
És
a dir, la societat catalana dels anys 70 estava constituïda des
del punt de vista econòmic de la següent manera: el 10% de la població
activa es dedicaven a produir aliments, un 50 i escaig per cent
es dedicava a la indústria i l'altre tant per cent que resta es
dedicava al sector serveis.
Jo no sóc capaç de fer una previsió, però penso que en la societat
catalana, d'aquí a 15 anys, el 5% produirà aliments, el 15% seguirà
construint coses, i es produirà i fabricarà tant com ara, però la
quantitat de personal dedicat a aquestes tasques baixarà espectacularment.
La societat industrial s'ha acabat, però el que no s'ha acabat és
la indústria. El fet que un 80% de la gent faci altres coses vol
dir que no serà una societat industrial ni podrà estar organitzada
en funció de la societat industrial. Llavors, què farà l'altre 80%:
estaran a l'atur? Per sort, no és cert: estarà en el sector serveis,
per dir-ho d'alguna manera.
Jo tinc la impressió que un 40% de les persones estaran en serveis
que tindran a veure en l'elaboració d'informació, en el procés d'informació,
en la distribució d'informació, en la generació de coneixement,
la distribució de coneixement, l'intercanvi de coneixement i la
utilització de coneixement. És a dir: en serveis relacionat amb
la informació i el coneixement. L'altre 40% farà serveis relacionats
amb l'atenció directa als problemes de les persones: serveis de
proximitat o serveis socials.
Avui
dia un empleat d'un banc està processant informació: tot allò que
és financer no és més que procés d'informació -entre d'altres coses,
perquè no sé si us heu adonat que el diner ja només es procés d'informació:
a Europa només existeix una moneda des de fa tres anys i no l'hem
vista mai! I comptem amb pessetes -una pesseta és una fracció de
l'euro- però l'única que existeix és l'euro. Tenint en compte que
cada vegada utilitzem més el diner electrònic, que cada cop més
és diner-informació (és a dir: el nivell patrimonial, el nivell
de riquesa depèn del saber: prems un botó, surt un paper i si surt
vermell, fumut, i si surt negre i la xifra és maca, doncs molt bé...),
si volem traspassar diner l'únic que fem és passar informació d'un
lloc a un altre. Quan et donen un crèdit no et donen els diners,
t'apunten un número en un paper i aquests diners no són teus, és
pura informació.
Des
d'aquest punt de vista, una bona part de la societat estarà fent
coses relacionades amb la informació, amb l'elaboració de coneixement,
la preparació de coneixement, i l'altra part cada vegada estarà
més abocada a resoldre problemes directes de les persones: sigui
problemes normals, siguin una mica especials, ara ja hi ha que resolen
problemes especials, i per tant els serveis socials es veuen molt
com una mica per persones amb necessitats especials, i això serà
cada vegada més corrent.
Els que sou mestres esteu en la frontera d'aquests dos tipus de
serveis, perquè el servei d'educació s'ha entès sobretot com
un servei de transmissió de coneixements, i cada vegada menys serà
un servei de transmissió de coneixements i serà més un servei per
resoldre problemes de persones -entre d'altres coses, transmetre
coneixements.
3.
Viure un moment de canvi social
Per què m'atreveixo a dir que som en un canvi social? La veritat
és que passen moltes coses, però que tots acceptem allò que diuen
revolució de les noves tecnologies, què vol dir? Què ha passat?
No han passat gaires coses, però sí que ens han inflat el cap amb
moltes coses. Jo diria que n'han passat dues, i quasi podríem dir
que tres.
-
En aquests últims vint anys hem desenvolupat tecnologies que
ens permeten fer tot el que vulguem amb els números. Som capaços
de processar números en quantitats impressionants; som capaços d'emmagatzemar
números en quantitats brutals, en espais impressionants de tan petits
com són; som capaços d'enviar números de manera instantània d'aquí
cap allà a una velocitat impressionant, i a l'altre cantó de la
terra. És a dir, respecte al que és operar amb números, hem fet
caure qualsevol barrera d'espai, de temps i de velocitat. Per exemple,
la sala d'ordinadors que controlava l'arribada de l'home a la Lluna
tenia una capacitat de processament en milions d'operacions per
segon més petita que la que portem ara en un telèfon mòbil.
-
Hem après a posar qualsevol informació en forma de números o
digitalització. La gran capacitat de moure números en un sentit
o en un altre ha fet que franquegéssim una barrera en el concepte
de la transmissió de la informació, que és la barrera que representa
la Xarxa.
-
Mentre anaven augmentant la capacitat de transmetre informació,
seguíem amb el concepte que transmetre informació era un emissor-molt
receptors (la ràdio, la televisió). Fins que la capacitat d'enviar
en tots sentits ha estat tan grossa que tothom que és a la Xarxa
és emissor i receptor, i aquest fet representa una revolució social
fonamental, perquè ja canvia el concepte de la tipologia del que
és la informació.
4.
La informació: era un recurs escàs i ara és sobreabundant
Aquestes
tres coses ens posen enfront d'una situació nova i ens fan entrar
en una societat en la qual canvia la relació entre les persones
i la informació. Penso que estem enfrontant-nos a un canvi social
com a conseqüència del que jo en diria la relació entre la persona
i la informació: en primer lloc, perquè significa que estem deixant
una societat en la qual la informació era un recurs escàs, i entrem
en una societat en la qual la informació és un recurs sobreabundant
-sinó excessiu. Això, per a les persones i les organitzacions és
fonamental.
El
nostre cervell és capaç de fer moltes coses -una d'elles és rebre
informació, processar-la i generar coneixements. El que és útil
per a la nostra vida no és la informació, sinó el coneixement. El
que necessitem és informació per elaborar coneixement. I estem acostumats
a pensar que aquella persona que no té prou coneixements és perquè
no ha tingut prou informació i cada vegada és més veritat que moltes
persones no tenen prou coneixements, o perquè no hagin tingut informació,sinó
per un excés d'informació. És dir, que la dificultat d'elaborar
coneixements no és conseqüència de la manca d'informació sinó de
excés d'informació.
La
capacitat de les entrades al cervell és la que és, i si hi ha més
informació disponible que la capacitat d'entrada, l'entrada es saturarà
i, per tant, no entrarà tota la informació disponible. I no hi ha
res que garanteixi que la que entra sigui la que necessita, i la
que no necessitem tapa aquella que realment necessitem, amb la qual
cosa ens veiem obligats a pensar en l'absoluta necessitat d'elaborar
una metodologia de filtratge previ de la informació a nivell personal
i a nivell organitzatiu. Les organitzacions ja ho fan: cada vegada,
al matí, quan em trobo el resum de premsa, ja és algú que ha pensat
perquè no hagi de llegir-me tots aquells diaris, que ha seleccionat
aquelles notícies que suposem que m'interessen. Jo sempre he pensat
que qui carai ha decidit que el que m'interessa és això i no una
altra cosa... És a dir, que hi ha algú que ha filtrat, ha seleccionat,
ha valorat i elaborat una informació més reduïda. Les empreses amb
tot això han avançat moltíssim. El bo d'aquest servei és que el
valorem.
L'origen dels portals és també això. Però què és un portal? Què
serà, en el futur, un portal bo? No només aquell que et digui tot
allò de l'Elton John, sinó aquell que et digui que això i allò no
cal que t'ho miris, i que això, allò i allò està repetit amb això,
i que això ja està passat... I a poc a poc aquesta tasca de preparació
d'aquesta informació anirà cada vegada més basant-se no només en
criteris objectius de la qualitat de la informació, sinó en criteris
subjectius de l'interès per cadascuna d'aquestes persones per aquesta
informació. Per tant, no li diràs el mateix a una persona que a
una altra. Perquè no tothom que vol saber coses de l'Elton John
vol saber el mateix. Per tant, aquesta tasca de filtratge de
preparació de la informació és una tasca que tindrà un component
de valorar la informació en si, de valorar la seva qualitat, de
valorar la seva fiabilitat, de valorar la seva vida, però al mateix
temps anirà aprenent a poc a poc què és el que a l'usuari d'aquella
informació li interessa i, per tant, rectificar la selecció
en funció dels interessos.
Això
que estem fent a nivell organitzatiu: caldrà que cada persona ho
faci ella mateixa, i caldrà que una part d'aquesta activitat ho
faci el cervell -i, per tant, caldrà una educació que d'alguna manera
ens ensenyi a valorar i seleccionar informació abans de processar-la,
i que ens ensenyi a donar més importància a la qualitat que a la
quantitat, i que ens ensenyi a veure quan una cosa està ocupant
un lloc que no cal. Això, crec jo, són habilitats humanes per a
les quals el cervell està preparat però no està educat, i l'educació
haurà de fer-ho des de les primeres etapes de la vida. Per exemple,
de la mateixa manera que fa uns anys que ens hem adonat que no cal
utilitzar el cervell per fer arrels quadrades, jo crec que la quantitat
d'informació és tan grossa que el cervell no pot ser un magatzem
d'informació, sinó un magatzem d'adreces on trobar la informació
instantàniament. No és el mateix l'activitat intel·lectual humana
en un entorn d'informació escassa que en un entorn d'informació
excessiva, i no sé com ho resoldrem, no en tinc la més remota
idea. Però veig molt clar que caldrà fer això.
5.
La velocitat de la informació accelera el cicle biològic dels coneixements
No
només durant aquest anys ha augmentat d'una manera extraordinària
la quantitat d'informació, sinó que s'ha produït un altre fenomen:
que s'ha accelerat la velocitat en la qual circula, és a dir, que
cada vegada hi ha més informació i que cada vegada funciona més
de pressa. Aquest augment de la velocitat de la informació es tradueix
en el fet que les comunicacions entre les persones s'han accelerat
i, per tant, coses que abans passaven en un període de temps llarg
ara passen en molt pocs dies o en pocs minuts. Penseu com es comunicaven
el científics entre ells, en el passat, quan feien algun descobriment:
s'escrivien una carta! Després es va institucionalitzar una revista
científica: s'escrivia un article i al cap d'un mesos és publicava
a la revista. Ara el que es fa és escriure l'article per al doctorat,
però el primer és posar-ho a Internet.
Això
crea una situació que accelera el cicle biològic dels coneixements.
La societat humana sempre ha funcionat des del punt de vista intel·lectual:
hi ha una nivell de coneixements, es creen unes noves idees, apareixen
unes noves informacions, hi ha qui amb aquelles informacions fa
coneixements, es difonen aquests coneixement, i arriba un moment
en el qual aquells coneixements es van transformant, i n'apareixen
uns de nous que maten els coneixements anteriors. Per tant, els
coneixements tenen un cicle biològic, i a mesura que ha anat accelerant
aquest procés, aquest cicle s'ha anat accelerant, i, per tanta el
cicle de renovació dels coneixements és més curt. Però ha passat
una cosa que no ha passat mai: el cicle de renovació de coneixements
fonamentals s'ha fet més curt que el cicle de la vida de les persones,
amb la qual cosa el sistema educatiu se n'ha anat a fer punyetes:
serà millor o pitjor, però està pensat des de fa molts anys per
transmetre a les generacions joves una sèrie de coneixements que
almenys li serveixin per a la vida.
Per
tant, se suposa que els coneixements que adquireixen els nens i
les nenes en la primera etapa de la seva vida són un coneixements
més o menys estables i vàlids per la resta de la seva vida. Quan
dic que se n'ha anat a fer punyetes el sistema educatiu, que vull
dir? Vull dir que el sistema educatiu no pot seguir sent quelcom
pensat per a les primeres etapes de la vida: la persona humana que
visqui en societat haurà d'estar permanentment en una tasca educativa,
d'aprenentatge, la qual cosa ens enfronta a dos grans problemes:
-
Això vol dir que hem de crear noves institucions educatives?
-
O les actuals institucions educatives agafaran aquesta tasca d'allargar-se
al llarg de la vida?
Penso
que la majoria de les institucions tindran una dimensió educativa
(formació del personal). En el moment en què l'educació sigui quelcom
al llarg de la vida, seguiran existint tasques educatives centrades
en la primera part de la vida, però amb un contingut diferent de
l'actual: perquè no és el mateix ensenyar a uns nens i nenes una
sèrie de coneixements per a la vida, que preparar una sèrie de nois
i noies perquè vagin aprenent al llarg de la vida. El que se'ls
ha de donar en els 10 primers anys és diferent en un cas que en
un altre i, per tant, d'alguna manera la tasca inicial o el currículum
inicial, o la transmissió inicial en el primer període educatiu
haurà de contenir coneixement. Possiblement menys que ara, i haurà
de contenir més habilitats, més actituds, més aprenentatge per l'aprenentatge.
També tota una sèrie de coses que les escoles ja comencen a fer,
però crec que ho fan encara d'una manera molt tímida i crec que
hauria d'ésser més forta, encara més forta. Amb això vull dir que
la nostra relació de persones i d'informació, de persones i coneixements,
ha variat en quantitat i velocitat, i això ens obliga a pensar en
conceptes bàsics del que és la tasca educativa.
Les
noves tecnologies sí que ens ajuden una mica, perquè no desapareixerà
el col·legi, ni tampoc la mestra. El que jo crec que desapareixerà
serà la classe, és a dir, el concepte de classe com un emissor i
vint-i-cinc receptors que reben tots els mateixos coneixements al
mateix ritme. Per tant, les noves tecnologies podran ajudar molt
perquè una part molt important de la transmissió de coneixements
no té perquè fer-la el mestre. Per exemple, a la universitat,
a tal catedràtic no hi anem, per què? Perquè explica el llibre.
En canvi, el contacte personal amb el mestre servirà per a d'altres
coses, entre les quals com anar a trobar, com buscar. El mestre
serà cada vegada menys un transmissor de coneixements i més un tutor
del currículum vital de cada una de les persones que estan confiades
a la seva tutela, cosa que seria molt difícil si no hi haguessin
nous mitjans per a la transmissió del coneixement: llibres, vídeos,
televisió , Xarxa.
6.
La ruptura de la Societat Industrial amb la Societat del Coneixement:
cap a un nou model de convivència
L'últim punt que jo voldria tocar, perquè em sembla que afectarà
molt a una part del que jo en diria l'educació dels nanos actuals,
és aquesta ruptura que ja he comentat abans que és la Societat Industrial
i Societat del Coneixement. Aquesta ruptura suposa un nou model
de convivència, perquè, molt simplificat, aquesta abundància de
coneixements, aquesta abundància d'informació, fan que en la nova
societat la informació i els coneixements juguin un paper clau en
tot. Fins i tot en aquelles coses que fins ara no tenien res a veure
amb la informació i els coneixements, com és la fabricació de coses.
És a dir, els coneixements es converteixen, una vegada més, en un
element de valor econòmic per a les empreses i per a les persones
i per al nostre benestar. Cada vegada més en els processos de
producció substituirem la utilització d'elements materials per la
utilització de coneixements. Tots sabem que si tu pots fabricar
això, l'empresa compra materials, energia, mà d'obra, capital, això
ho barreja i fabrica un producte. Què passa en la societat actual,
en la qual tothom ha descobert que podem estalviar cadascun d'aquests
elements utilitzant més coneixements? En el cas de la indústria
apareix la tecnologia.
6.1
Cap a la desmaterialització del consum
Per tant, una vegada més hi ha una substitució accelerada d'elements
materials per coneixements. Això passa també en la nostra vida privada:
a poc a poc anirem descobrint que per al nostre benestar no necessitem
tants béns materials i que podem substituir l'ús d'uns béns materials
per l'accés directe al coneixement. Per exemple, a casa vostra teniu
CD; uns altres tenen discos de música... estic convençut que d'aquí
a quinze anys no tindrem un sol CD i que, en canvi, a cada moment
escoltarem la música que vulguem. Perquè en aquest moment, per escoltar
la música que vulguem i no la que ens dóna la radio, que no és la
que volem, no ens ha tocat altre remei que fer-nos a cadascú de
nosaltres un magatzem físic de música, i, en canvi aviat descobrirem
que el que volem és escoltar música i no pas veure el CD. Si podem
tenir accés a un servei que ens doni la música que volem, la pel·lícula
que volem, la informació que volem, llavors s'han acabat els cassets,
els CD, amb la qual cosa haurem desmaterialitzat una part molt important
del consum.
D'aquí
a 10 anys no caldrà portar rellotge per saber l'hora que és. Us
dic això perquè anem cap a un procés de desmaterialització en
la nostra vida que farà, primer, que els béns materials tinguin
menys importància, i que, segon, la producció d'aquests béns materials
es faci d'una manera més simplificada des del punt de vista de la
mà d'obra. Aquest canvi fa desaparèixer el model de convivència
de la societat industrial.
6.2
Cap a la no coincidència del binomi espai-temps del lloc de treball
La nostra societat està organitzada des del punt de vista industrial:
s'agafen materials, s'hi afegeix energia, aquesta ho transforma,
surt una cosa que anomenem peces, i aquestes s'ensamblen i surt.
Per fer aquest procés és imprescindible que les persones que treballen
vagin totes al mateix lloc i les mateixes hores, sinó això no va:
és un procés que va amb una simultaneïtat en l'espai i en el temps
dels integrants del procés. Això ha donat lloc a la nostra organització
civil, i encara la gent parla que té un "puesto de trabajo", que
per treballar s'ha d'anar a un lloc concret, i s'ha creat un lloc
per a treballar i un lloc per a viure; unes hores per a treballar,
i unes hores per a viure... I aquest lloc per a treballar i per
a viure cada cop s'han separat més, perquè les necessitats de les
indústries ha creat els polígons industrials, i s'han creat els
centres de les ciutats, i llavors hem descobert aquest esport que
consisteix a desplaçar-se del lloc on vius al lloc on treballes.
I com que tots hem de coincidir en el lloc i en l'hora, doncs tots
a la mateixa hora!, i tots, de dilluns a divendres, a treballar,
i dissabte i diumenge festa, i tots vacances a l'agost. Abans de
la Societat Industrial, el lloc de treball i el lloc de viure coincidien.
Aquest model industrial ha donat lloc a una organització social
que l'ha adoptat, tota la societat, fins i tot la que no és industrial:
no només està oberta la cadena de la SEAT de 8 a 15, sinó també
els bancs. I per què carai els bancs fan aquest horari i en canvi
estan tancats a les tardes, que és quan els necessites? Per què?
O
per què els serveis que no tenen res a veure amb la indústria han
de fer uns horaris, i si tens un problema sanitari el dissabte al
vespre, o a l'agost, no et pots morir perquè els hospitals sols
un servei de guàrdia? En un model social en què la indústria serà
un 15 % de la població activa, ni les empreses del món de la informació
ni les empreses del món dels serveis tenen per què funcionar amb
les pautes de les empreses industrials. Per tant, canviarà totalment
l'organització del treball, perquè les empreses del món de la informació
tenen altres exigències, no tenen l'exigència de la simultaneïtat
de l'espai i el temps. Per exemple, a Brussel·les, a la Comissió
Europea, ara hi ha uns 16.000 funcionaris, aproximadament. D'aquests,
4.000 són traductors: això vol dir que a Brussel·les cada matí hi
ha 4.000 persones que a les 8 del matí esmorzen i agafen el cotxe,
l'autobús, i se'n van a l'edifici de la traducció, pugen cadascú
al seu pis, a la seva taula, davant del seu PC, i per un cable que
ve de l'ordinador central els arriba una directiva o comunicació,
que normalment és en anglès o francès. Aquests fan la feina, i a
les 5 de la tarda pleguen i se'n van a casa seva. Però per què carai
aquesta gent ha de ser a Brussel·les? Per què no poden fer això
amb el cable una mica més llarg, que arribés a Copenhaguen, Atenes
o Estocolm? Ho podrien fer des de casa seva!
L'atenció
al client hauria de ser molt més permanent. Jo crec que les empreses
del món de la informació estaran obertes les 24 hores del dia,
7 dies per setmana i totes les setmanes de l'any, i dintre d'aquesta
obertura permanent hi haurà gent que treballarà unes hores, hi haurà
qui en treballarà unes altres, hi haurà gent que anirà a l'empresa,
hi haurà gent que no anirà a l'empresa, hi haurà gent que anirà
uns dies a l'empresa i uns altres no hi aniran -això quan hi hagi
empresa física, perquè en altres casos no n'hi haurà. La relació
treball-temps-espai-lloc canviarà fonamentalment, i això és un gran
repte, perquè fonamentalment hi ha dos grans perills: no podem confondre
un sistema d'organització del treball amb una relació contractual
empresa-treballador. Avui dia un contracte laboral de treball, què
és? És un contracte de lloguer de temps: una empresa i un treballador
estableixen un contracte pel qual un treballador dóna-deixa-lloga
a l'empresa tantes hores del seu temps per anar a un lloc a fer
el que li digui l'empresa i de la manera que li digui l'empresa.
Aquest és el típic contracte laboral industrial, i precisament per
això quan hi ha una vaga és per les hores, o pel salari-hora.
En
una empresa en què l'important sigui el tractament de la informació
o la prestació d'un servei, ni el nombre d'hores, ni el lloc on
es presten, ni l'horari, ni el preu-hora seran els elements fonamentals.
I aleshores els contractes del futur s'assemblaran molt més al que
avui dia en diem contracte de prestació de serveis, amb l'enorme
perill que moltes empreses intentaran canviar al que és el nou sistema
d'organització substituint un contracte actual per un contracte
de serveis -és a dir, treure's de sobre la responsabilitat del contracte
laboral que té contret l'empresari.
Hem
de ser capaços d'entendre el concepte de contracte laboral amb els
beneficis per adaptar-lo a una nova manera d'organització del treball,
que és absolutament necessària, però que no pot representar un retrocés
de mig segle en tot el que és l'avenç laboral i social que hi hagut.
Aquest moviment cap aquesta nova manera de treballar o de fer les
coses comportarà un extraordinari augment de l'autonomia personal.
6.3
Cap a l'augment de l'autonomia personal
Penseu
en la societat actual, en quines hores treballaves i quines no treballaves;
t'ho donaven fet, les hores de feina anaven lligades al lloc de
feina... per tant, el sistema és el que donava aquesta pauta. Aquest
sistema et diu quan has d'estudiar. En el nou sistema, tu hauràs
de decidir quan treballar o quan estudiar, i el problema és que
aquesta major autonomia demana una major maduresa, perquè el
que està passant avui dia és que en el moment en què molts pensem
que es pot treballar a la feina i també a casa, quan no hi ha aquesta
barrera, moltíssima gent el que fa és treballar sempre, perquè no
és capaç de prendre decisions que abans li donaven fetes. Es necessita
un extraordinari augment de l'autonomia personal, de la maduresa
de les decisions per viure en una societat que des d'aquest punt
de vista i d'uns altres serà molt més lliure, permetrà una molt
més alta autoorganització. Jo penso que no només hi ha un perill,
sinó un cert trauma.
Les societats europees són unes societats que al llarg del segle
XX l'únic que han anat buscant és més seguretat, i això ens porta
a una explosió d'una certa inseguretat, a uns sistemes de treball
molt més efímers, molt més informals, molt menys segurs. A unes
relacions laborals molt menys clares, amb uns sistemes d'aprenentatge
molt més depenents de la teva pròpia voluntat que no pas dels sistemes
d'èlit, i això tinc una mica la impressió que és quelcom que hauríeu
de començar a fomentar des de l'origen perquè, si no, fa por dir
el que deia al principi, exagerant, que la gent es trobarà amb aquest
ambient que estic descrivint: no estarà preparada, i llavors aquella
veritat que deia jo que els meus néts els prepareu per a una societat
que no existirà, al final serà una mica veritat, i això ja no és
un problema d'educació, sinó un problema en part d'actituds i de
valors. I acabo dient que no pensem que tot ho ha de fer l'escola,
perquè una de les coses que hem patit massa últimament és que l'escola
ho hagi d'arreglar tot.
Moltes
gràcies.
|
