Jocs Florals

Aquest any he participat als jocs florals que la escola Orlandai fa cada any per la diada de Sant Jordi.

He presentant aquesta narració:

Mistéri a la Cala Fosca

Era la segona quincena d’agost, feia una calor espatarrant, per aixó tothom estava malhumorat, bé tothom no, en Pere, en Ramón, la Sofía i la Lorena s’ho passaven d’allo mes bé fent un castéll de sorra a la platja de la Cala Fosca. Els agradava anar-hi perquè mai no hi anava ningu i estava sempre buida com aquelles platjes que surten a les pel.licules de misteri. Hi anaven malgrat que els seus pares els havien prohibit que hi anessin:

_ No volem que aneu a la Cala Fosca perquè passen coses rares. Al turó hi ha el casalot dels Malasombra. Son gent rara…

_Que tal si anem a espiar al casalot dels Malasombra? _va dir en Ramón que era el més valent, alt i cepat, els cabells castanys molt curts i punxeguts com un raspall, la cara agraciada amb ulls marrons i rodons, el nas de patata.

_Que no veus que ens ho han prohibit els pares_ contestà la Lorena, de 13 anys, era la més divertida, molt alta i esprimatxada, els cabells d’or fi, llarguissims i rinxolats, la cara prima amb els ulls blaus i el nas de lloro.

_Pasen coses rares, allá viuen els Malasombra. Diuen que la Malicia Malasombra es menja els nens i nenes que s’acostan a casa seva _va exclamar en Pere, el més poruc, amb els ulls esbatanats. En Pere era el més timid, baix i prim, els cabells negres llisos, la cara llarga i descolorida amb uns ulls negres tristos i el nas petit i punxegut.

_Ja comença a fer-se fosc, més val que ens decidim. Jo no me les crec aquestes histories _va dir la Sofía, 12 anys, era la més llesta, rabassuda, cabells com un fregall de color pastanaga, cara plena, plena de pigues amb els ulls verds molt vius i el nas petit i arromangat.

_Pere si no hi vols anar quedat aquí peró nosaltres sí que hi anirem_ van dir-li, i la Lorena, la Sofia i en Ramón s’en van anar caminant turó amunt fins al cim on hi havia el terrible casalot dels Malasombra. Es van acostar poc a poc i van veure un foc encés a traves de la finestra. Malicia Malasombra i el seu marit el Maloso Malasombra estaven a taula sopant. En Ramon va ensopegar i va fer caure sense voler alguna cosa i es va sentir un soroll espatarrant. Llavors els Malasombra es van aixecar, van sortir i els va enxampar espiant.

_Què feu aquí a aquestes hores de la nit? _van dir

_No ens menji Malicia si us plau _va dir en Ramon. La Lorena va començar a plorar com una bleda soleiada.

_No ens tanqui a la garjola Maloso si us plau _va dir la Sofía. En Ramón va començar a plorar com una bleda soleiada.

_Què sou bojos? nosaltres no menjem nens, ecs!!!, ni mai en menjarem _va dir la Malicia, i el Maloso va afegir: _Aquí no tenim garjoles, ni res semblant, ni tanquem a ningú. Estem farts de les mentides dels del poble.

_Jo no em dic Malicia sino Alicia i el meu marit no es diu Maloso sino Alonso _continuà la senyora Malasombra.

En aquell moment va arribar el Pere que era el més poruc peró malgrat aixó semblava que venia per a ajudar als seus amics. Va dir:

_Hola mare, hola pare. Hola amics, no se si us havia dit que el meu cognom es Malasombra. Pere Malasombra. Es que volia jugar amb vosaltres malgrat les mentides de la gent.

Nelia

El pseudònim son les síl.labes del meu nom posades a l’inreves: així a-li-ne es converteix en ne-li-a.

Ah! se m'oblidava dir-vos que vaig guanyar un accesit.

Dedicat a tots els que pateixen la marginació i els maltractes dels cobards.