“La base de las matemáticas está en la manipulación”

Trini Colomer, revista aula , 1999

6. FORMES MÉS ADEQUADES DE TREBALL

Com hem pogut comprovar, les formes més adequades són totes aquelles que afavoreixen també l’aprenentatge dels nens i nenes immigrants i dels nens i nenes amb dificultats maduratives.

He seleccionat, per tant, només aquelles activitats que tenen en compte aquests objectius i que a més a més, m’han semblat curioses i interessants.

6.1 Diari d’un nen de P-5

Les mestres d’educació infantil d’una de les escoles em van facilitar totes les dades de les activitats que fan durant un dia.

La seva experiència com a mestres les ha ajudat a descobrir que en el parvulari es treballen aspectes matemàtics durant tot el dia, per això van creure oportú explicar-ho tal qual ho diria el nen/a.

Divendres, 30 de gener.

9.00h. èQuan arribo al cole busco un altre nen o nena per tenir una parella i poder fer fila, però si arribo tard i tots tenen parella m’hauré de posar al final perquè ens deixen ser tres. (numeració i correspondència)

Quan la fila entra, em trec la roba d’abric i la deixo al penjador, després guardo l’agenda al calaix i seguidament em poso la bata. (ordenació temporal)

Intento cordar-me-la bé però a vegades em sobra un botó i a vegades un forat (correspondència trau-botó).

Després ens seiem i un de nosaltres passa llista per comprovar quants nens i nenes falten, els compto, busco el número corresponent en la caixa dels números i el col·loco a la casella corresponent dels que no han vingut (numeració i relació número-grafia).

Després aquest nen o nena que ha passat llista marca el dia d’avui i ha de recordar quin dia és avui i quin dia va ser ahir. (anterior i posterior).

També observa quin temps fa i el dibuixa a la casella del calendari. Com avui és final de mes hem de mirar qui ha guanyat: la pluja, el núvol o el sol. A vegades ho representem amb peces de construcció i altres dibuixem els símbols enganxats en un mural. (estimació, estadística i iniciació al gràfic de barres).

Avui hem demanat a la “senyo” que ens torni a explicar el conte dels tres porquets. Després d’explicar-lo amb ajuda d’uns dibuixos amb seqüències del conte (ordre temporal), hem agafat palla, branques, fustes i rajoles i hem jugat amb això:

Mirem de quin color és cada cosa (gradació de colors)
Quin és l’objecte més pesat (estimació i comprovació de pes)
Els hem ordenat començant pel que pesava més (ordenació de pes)
Hem mirat coses de classe que estaven fetes de palla, de fusta i de rajoles (classificació de materials i textures)
Després hem fet una petita representació del conte: el més alt de la classe ha fet de porquet gran, jo, que sóc el més baix, he fet de porquet petit i un altre nen de mitjà i ens han donat el material per construir cadascú la seva casa. (relació material – personatge, ordenació de tamany i situació espacial: a dalt – a baix, dins – fora, a prop – lluny, pujar – baixar,...)

9.45h. è Triem un racó de treball. Podem triar racons de llengua, d’audició, de experimentació i de matemàtiques. Avui vaig al del calendari matemàtic. És un tipus de calendari que obrim cada dia i ens surt un problema que hem de solucionar entre tots i quan ja l’hem resolt el deixem en aquest racó. Com que avui és final de mes hi ha 17 problemes (càlcul mental)

10.30h. è Ara ens toca anar una estona a jugar al pati, però abans he d’anar al lavabo, després posar-me la jaqueta i agafar les joguines del pati (ordre temporal)

11.15h. è Quan tornem, ens traiem la jaqueta, l’encarregat ens posa sabó per rentar-nos les mans, després ens les eixuguem i agafem el got per beure aigua (ordre temporal)

Ara puc escollir entre diversos jocs: dominó, cartes, bingo, memoris, oca,...(racons matemàtics dins l’aula)

Tenim quantitat de jocs per triar:

L’ oca dels problemes (numeració, càlcul mental)
La caixa del tacte (geometria)
El bingo (numeració)
L’escala (numeració)
Amidar (mides de longitud i estadística)
El garatge (descomposició d’un número depenent del material que es fa servir)
Tapar i destapar (numeració, iniciació a la suma)
Busca la parella (activitats de pes)
El mirall (blocs lògics)
La botiga de joguines (numeració, iniciació a la suma)
Tangram (formes geomètriques)
Les granotes (numeració, sèrie numèrica)
La cistella de les pedres (iniciació als signes matemàtics)
La caixa màgica (estimació, numeració)

12.00h. èEm trec la bata i marxo a casa

15.00h. èRacons de joc simbòlic (racons Inter – aula)

Avui vaig al de cuina i botiga, és el que més m’agrada, podem fer menjar de veritat. Avui sóc botiguer i he de pesar els ingredients i cobrar tot el que comprin. Al final els que han comprat fan un berenar de veritat i em conviden a menjar amb ells. (pes, capacitat, ordre – pes de fruita de major a menor o al revés- , numeració, formes geomètriques – canapès, pizzes, dominós,...- i càlcul).

Altres racons que es poden triar:

Restaurant (numeració, càlcul, ordenació, pes...)
Bitlles (numeració i descomposició del 10)
Construccions (color i geometria)
Plàstica
Perruqueria
Hospital
La caseta
Maquillatge i disfresses
Invents (geometria)

16.00h.èPati

16.30h. èPer finalitzar el dia ens acomiadem cantant (hi ha moltes cançons de contingut matemàtic: 10 ampolles, la gallina ponicana, els números,...)

17.00h. è Fins dilluns!!!

Com es pot comprovar pràcticament en tot moment del dia s’està treballant aspectes matemàtics i és que les matemàtiques es troben en gairebé totes les situacions, en el cas que no es trobin també se les pot fer aparèixer si es volen treballar; per exemple, en una excursió es pot aconseguir matematitzar l’entorn:

- Quan passegen pel carrer llegeixen els números dels portals i es fixen en la forma dels senyals de tràfic.

- En alguns edificis (església, ajuntament,...) compten el número de finestres, busquen formes geomètriques,...

- A les places busquen, sobretot, formes geomètriques (papereres, faroles, bancs, senyals, columnes,...). També amiden distàncies, estimen quantitats i les comproven.

No val la pena diferenciar el que seria el diari d’un nen/a català, del d’un amb nacionalitat diferent ja que el que farà durant el dia serà exactament el mateix, i amb més o menys dificultats estarà en contacte amb les matemàtiques durant tot el dia.

6.2 Materials interessants

6.2.1 Calendari màgic

És un calendari que cada dia porta una activitat que cal resoldre. Al matí un nen/a de la classe gira el número corresponent i apareix una activitat, s’ha de buscar en un arxivador, aquesta mateixa activitat però en un full de paper per poder-lo penjar a la pissarra i que ho vegin tots. l’encarregat explica a la resta del grup el que veu i entre tots s’interpreta per tal d’esbrinar la solució. Amb el calendari màgic es treballen aspectes de numeració i càlcul, lògica, mesura, geometria i estadística.

à Com es realitza a P3

El nen encarregat gira el número del dia en que estem, s’obre el torn de paraules sobre les possibles hipòtesis que es podrien deduir, explicant cadascú el que creu entendre.

Per exemple, si l’activitat que surt és aquesta:

Les possibles hipòtesis dels nens de P3 podrien ser:

Hi ha un ànec que mira a l’altre costat
Un ànec té colors diferents
Hi ha molts ànecs
Els ànecs no tenen mare

Quant les nenes i els nens han acabat les explicacions toca el torn a la mestra, a partir del que han dit els alumnes comença a fer preguntes:

Per què hi ha un ànec que mira a l’altre costat?
Quants ànecs hi ha?
Per què hi ha un ànec de diferent color?
On creieu que està la seva mare?

I així es torna a obrir un debat fins que els nens van perdent interès.

à Com es realitza a P4

El procés és el mateix, el nen gira el full del calendari i apareix l’activitat, busca a l’arxivador la corresponent i la enganxa a la pissarra. Així com a P3 es prioritza la descripció de la imatge, a P4 es dona més importància a la pregunta.

Per exemple:

I els nens i nenes començarien a realitzar possibles preguntes:

Per què un ànec va sol?
Quants ànecs hi ha?
Per què el que està sol mira els altres ànecs?
Tots tenen potes?
Tots tenen bec?

Aquest treball es realitza durant la rutina diària del matí, per tant tindran el pati per pensar les possibles respostes que verbalitzaran quan tornin a la classe.

à Com es realitza a P5?

Igual que a P4 però exigint respostes molt més concretes, suposant que fos la mateixa activitat, les preguntes haurien de ser:

Quantes potes hi ha?
Quants becs hi ha?
Que hi ha més, potes o becs?
Amb els ànecs que hi ha, podem fer parelles?
Quantes parelles hi ha?

Tant a P3 com a P4 i P5, diàriament un cop realitzada l’activitat s’arxiva en una carpeta i va a parar en un racó “el racó del calendari màgic”, perquè el nen/a pugui seguir desenvolupant aquestes activitats.

6.2.2 Toca – toca

Aquest material està pensat per treballar els conceptes d’agrupació i classificació. Bàsicament pretén que els alumnes reconeguin el màxim d’atributs d’un objecte determinat, i que sàpiguen trobar semblances i diferències entre diferents objectes. És una activitat realitzada en gran grup.

El toca – toca és una caixa de cartró tancada amb dos forats laterals que permeten a les nenes i als nens introduir les mans i tocar algun objecte que ha aparegut “misteriosament” a dins. Mitjançant el tacte, els alumnes han d’endevinar de quin objecte es tracta. És important que a la vegada que el reconeixen, justifiquin el que els ha ajudat a descobrir-ho.

Per exemple:

· És un cotxe, perquè té rodes.

· És una pilota, perquè és com rodona.

Una vegada l’han tocat tots els alumnes, o uns quants, es treu l’objecte i es verifiquen les suposicions. En aquest moment s’entra en un altre diàleg comparant les diferents respostes i fent noves deduccions:

· Si fos un cotxe tindria 4 rodes, per tant, és una moto que en té dues.

· Si fos una pilota seria més rodó i llis, però la llimona és rugosa, una mica allargada i té dues puntes.

A mida que van passant els dies, podrem establir semblances i diferències amb els objectes que ens va portant el toca – toca-

· La moto i la llimona van juntes, perquè són grogues.

· La galeta i el pa es mengen.

6.2.3 Vagó viatger

Es tracta d’una activitat per fer participar a la família. Es diu així ja que és un vagó que surt del cole a casa dels alumnes i viceversa.

Dins del vagó hi ha un problema perquè resolguin amb els seus pares.

El vagó consisteix en una caixa o calaix, amb tapa i decorat com a tal. En el seu interior es posa el material necessari per resoldre el problema i a la tapa, fixada amb velcro, es troba una fitxa-explicació perquè la puguin llegir els pares.

Un cop resolt, el nen o la nena el torna a l’escola i explica als seus companys el que havia de fer i com ho ha resolt.

L’objectiu principal és fer participar a la família, però també és important que comencin a entendre els enunciats dels problemes, basant-se en la manipulació, i que sàpiguen verbalitzar la manera en la que els han dut a terme.

Els aspectes matemàtics que s’hi treballen són: seriacions, classificacions, colors, numeració, mesura, geometria, càlcul...

Aquí tenim dos exemples d’activitats per P5 que es poden trobar en el vagó viatger:

La primera és la fitxa-explicació d’un problema plantejat a P5. El material necessari per la elaboració d’aquesta fitxa és un catàleg de propaganda de material de muntanya. Es tallen un número indeterminat de motxilles i botes, de les quals, no totes han de tenir parella. Es plastifica tot per separat. La nena o nen, amb la ajuda dels seus pares, ha d’anar ajuntant una motxilla i un parell de botes iguals per a cada excursionista i així poder calcular quants podrà equipar de manera completa.

Es pot seguir el problema explicant quantes motxilles sobren o quantes botes no es poden aparellar. També el podem complicar, calculant quantes botes o motxilles farien falta per equipar dos o tres excursionistes més.

En la segona es tracta de jugar a l’aigua amb diferents tipus de materials, i experimentar amb aquests. Els objectes del vagó viatger poden ser: pilotes, xapes, taps de suro, esponges, ...

A partir del treball que exposa la nena o el nen es poden ampliar els conceptes de flotació, absorció, tipus de material,...