“Des del treball per racons, els tallers, la psicomotricitat, la música, la informàtica, la plàstica, fins i tot al pati i en les rutines diàries del treball escolar (fer fila, cordar-se la bata, passar llista, observar el temps,...) es viu el món de les matemàtiques.”

Grup perímetre, resolució de problemes en matemàtiques, 2002

5. COM TREBALLEN LES MATEMÀTIQUES

Per qualsevol mestre és difícil definir ,a educació infantil, el treball d’una àrea determinada, ja que no es desenvolupen les matèries separadament sinó que la ensenyança al parvulari es basa en un conjunt d’activitats on es relacionen tots els continguts curriculars de forma global.

Una gran part del dia és la que passen els professors a l’escola. Amb totes les activitats que tenen preparades el nen o nena desenvolupa, al llarg del curs, les seves capacitats matemàtiques.

Certament, en tot moment estan presents les matemàtiques a l’aula. Quan es reparteix el material, quan es compte quants alumnes s’han quedat a casa, quan es prenen decisions a través d’una votació,...la veritat és que no cal inventar moltes situacions de ficció ja que els números estan presents en les activitats més quotidianes.

Un dels objectius més importants és ensenyar a pensar, a buscar solucions a situacions que se li exposen, segurament per cada nen/a no serà la mateixa solució, però això no és important, el fet essencial és que cada un sigui capaç de raonar el perquè de la seva resposta. Pels mestres és important no donar-los-hi la solució i que sigui un d’ells o tots qui la descobreixi. Només val la pena davant d’un concepte erroni donar-los-hi els medis necessaris per ajudar-los a adonar-se de l’error.

La millor manera d’apropar-se a les matemàtiques, a educació infantil és per mitjà del joc ja que és una de les activitats més bàsiques durant aquesta etapa. Per tant, el treball de matemàtiques a parvulari es desenvolupa de forma lúdica i dinàmica; el nen/a a partir de la manipulació directa de materials i objectes va formant el seu pensament lògic, va assimilant diferents conceptes matemàtics a la vegada que construeix una base per aprenentatges posteriors. Per això és necessari posar al seu abast material variat on es tinguin en compte els diferents continguts matemàtics que la nena i el nen aniran adquirint d’una forma divertida i natural.

Gràcies a aquesta utilització constant de material d’abast directe per el nen/a, a part de motivar-lo més i fer que li sigui més divertit aprendre, ajuda a tots aquests nens i nenes que, al no ser de Catalunya i no entendre el català, els costaria moltíssim i pràcticament els seria impossible d’aprendre si simplement es treballes amb llibres, fitxes, i parlant; ja que en el moment en que poden tocar i manipular el material poden crear, imaginar, fer, desfer, provar, classificar, seriar, ordenar...i al mateix moment van aprenent l’idioma i aprenent matemàtiques. Per això, en un període curt de temps ja hauran après el vocabulari bàsic i podran començar a raonar, discutir els possibles resultats, equivocar-se, rectificar, deduir, ...

També influeix molt en el nen/a la família, cal que aquesta valori el que el nen fa a l’escola, que li porti cada dia, que col·labori en l’adquisició d’hàbits, que assisteixi a entrevistes i reunions,...si tot això s’ha fet bé, també poden sorgir dificultats d’aprenentatge degudes a les capacitats del nen/a, però si això ja falla a E.I. és difícil iniciar l’escolarització obligatòria adequadament. A més a més, per el nen/a, els pares són un mirall on es reflexen, imiten tot el que poden. És important, també, a part d’anar a l’escola, el sortir i relacionar-se.

Un altre factor que influeix és l’origen cultural o geogràfic. Hi ha nens i nenes que, tot i que no parlen el mateix idioma, els és molt més fàcil assolir els aprenentatges, això té relació amb el seu origen cultural sobretot. Per exemple, els nens de l’Est han trobat que estan força avançats, en canvi nens que han estat vivint en un país on no es dona gaire importància a l’escola no tenen tanta motivació.

Tenint en compte també la diversitat de maduració, és a dir, que no tots els nens i nenes maduren al mateix temps, a moltes escoles es troben en els racons diferents jocs amb diferent grau de dificultat perquè cadascú pugui anar avançant segons el seu nivell. Així procuren que totes les activitats estiguin pensades i organitzades de manera que la nena i el nen treballin conforme les seves possibilitats.

També a algunes escoles fan agrupaments flexibles amb les altres classes del mateix curs, perquè així els nens i nenes es relacionin amb tots els demés i normalment es basen en el nivell maduratiu de cada un per agrupar-los. Altres escoles, en compte de fer aquests agrupaments, fan tallers, amb tota l’escola s’ajunten sense basar-se en cap qualitat especial i realitzant diverses activitats que no solen realitzar a casa, per exemple relacionades amb la natura, jocs de taula,...

Aquestes avantatges no són iguals a tot arreu, totes les escoles visitades i entrevistades estan completament d’acord, que per a la diversitat tant per diferents idiomes, com per maduració, la millor manera d’ensenyar és amb la manipulació de material, però tot i així no totes ho fan. Moltes escoles, prefereixen continuar amb l’antiga metodologia de fitxes, fitxes i més fitxes...el màxim que fan és la realització de jocs de taula comprats tot i que afirmen que el millor seria realitzar el material elles mateixes. No es que hagi trobat gaires escoles així, ja que avui en dia, la majoria ja ha canviat la manera de treballar i tenen en compte que és el més adequat per aquesta diversitat, que a més a més afavoreix a tots els alumnes ja que aconsegueix el més important: la seva motivació.

És cert que les escoles que avui en dia no han variat gaire la seva manera de realitzar les tasques educatives és perquè no s’han trobat gaires barreres a l’hora de seguir igual que abans, ja que viuen a un municipi on no hi ha pràcticament diversitat d’immigrants, on per sort no deuen tenir a classe gaires alumnes amb necessitats educatives especials, i per tant creuen que de moment poden seguir tal i com han estat treballant sempre. Creuen que com que la presència d’immigrants a classe és molt baixa, elles explicaran simplement en general i que aquests nens fins que no aprenguin l’idioma no podran aprendre gaire cosa més.

D’alguna manera ha estat la diversitat d’immigrants la principal causa de que poc a poc, moltes escoles d’arreu de Catalunya hagin començat a variar les seves formes de treball i hagin descobert que les treballades actualment són molt més positives per l’alumnat.