Tipus de residus orgànics

Volum de Biogàs
[m3/kgMS]

Pinyolades agrícoles, p.e. cerveseres,  vitivinícoles, o restes de la fabricació de sucs

0,42 a 0,50

Residus d’escorxadors i de la transformació del peix

0,34 a 0,71

Residus “verds” de jardineria i agrícoles

0,35 a 0,46

Residus alimentaris i pinsos

0,32 a 0,80

Restes de la destil·lació de patata i cereals

aprox. 0,48

Residus orgànics domèstics

0,40 a 0,58

Residus de separadores de greix (gastronomia, restauració)

0,70 a 1,30

Purins agrícoles

0,22 a 0,55

Fang de processos de depuració 

0,45 a 0,55

      El volum de biogàs generat determina la via d’aprofitament a escollir. En cas de volums baixos s’opta per utilitzar-lo com carburant en una caldera per l’obtenció d’energia tèrmica. No obstant, la via més eficaç d’aprofitament de biogàs és la cogeneració, que permet la generació d’energia elèctrica i al mateix temps la d’energia tèrmica. 

      El biogàs es genera en els digestors o reactors biològics, on s’hi poden distingir quatre parts:

1)    Els equips que serveixen per condicionar la matèria orgànica, com ara  la separació, la trituració, la maceració i/o la mescla.

2)   El digestor pròpiament dit, que pot funcionar agitant la biomassa o immobilitzant-la.

 A Europa, sobretot a Anglaterra, Dinamarca o Alemanya, la tecnologia més utilitzada és la del reactor de mescla completa o CSTR ( Continuously Stirred Tank Reactor). Permet tractar d’una manera senzilla els residus agrícoles o  ramaders, els llots de depuradora, els residus del sector alimentari,  i la part orgànica dels residus sòlids urbans. La infrastructura que necessita és simplement un dipòsit agitat pel mateix gas que es produeix, aïllat i amb control de la temperatura, i tancat amb coberta sòlida. L’agitació fa que la concentració de microorganismes sigui homogènia.

3)   Els equips de condicionament del biogàs, com ara la desulfuració, l’assecat i la compressió dels residus.

4)   Els equips que fan l’aprofitament energètic del gas produït.

      L’aplicació pràctica en un abocador de RSU comença per la captació i transport del biogàs des de l’abocador dels residus fins la planta de tractament,  mitjançant una xarxa de pous o rases que cobreix tota la superfície de l’abocador, i una xarxa de canonades equipades amb vàlvules reguladores que el porten a un col·lector general. Els pous de l’abocador han de tenir la part superior tapada, per tal d’evitar que el biogàs s’escapi, o que entri oxigen, i han de tenir forats com a  mínim en un 8% de la seva superfície per a poder captar el gas que es va formant.

      Finalment, cal dir que també existeixen altres àmbits, tant naturals (estanys, terrenys inundats...), com creats per l’home ( conreus d’arròs,  plantes de compostatge...), on es genera biogàs. Aquesta forma de generació de biogàs es diferencia dels processos anteriors per el material de caràcter heterogeni (diferents classes de material orgànic i inorgànic) que es descompon, i la manca d’un control tècnic de tot el procés.  

                       El biogàs dels abocadors

      La gestió dels residus generats a l’actual societat provoca un problema mediambiental degut a la seva quantitat i varietat. El tractament òptim per als residus sòlids urbans és procurar la màxima revalorització d’aquests, primer reciclant-ne tot el que es pugui, i després aprofitant energèticament el rebuig que quedi, obtenint energia elèctrica i unes cendres finals que, tot i ser dipositades en abocadors, reduirien l’impacte mediambiental de les deixalles i el seu volum en un 90%.

                                 
      Malgrat ser aquest el model ideal, els actuals condicionants econòmics fan dels abocaments controlats el sistema més habitual d’eliminació de deixalles. Unes dades del Ministeri de Medi Ambient reflecteixen que a Espanya, l’any 1998, encara el 56,73 per cent de la producció anual de residus sòlids urbans (RSU)   s’eliminava mitjançant aquesta tècnica. A l’actualitat existeixen multitud d’abocadors de residus sòlids urbans que allotgen en el seu interior gran quantitat de matèria orgànica en procés de descomposició, amb el consegüent impacte ambiental que això comporta ( a més de la pudor, les emissions de biogàs potencien l’efecte hivernacle del Planeta). El biogàs hauria de ser extret i eliminat de tots els abocadors, mitjançant una combustió que evités aquests impactes mediambientals i a més actués com a font d’energia elèctrica o calorífica.

       Si l’abocador no s’ha construït pensant en l’aprofitament del biogàs,  les dificultats són força més grans, depenent de la configuració interna de l’abocador, dels  residus que hagin admès i de les dificultats de perforació dels pous que s’hi donin. En qualsevol cas, la part més dificultosa  de la desgasificació d’un abocador sempre és la construcció dels pous.

        A Espanya només hi ha una empresa, EDIFESA, empresa d’enginyeria  mediambiental ubicada a Sevilla, que compta amb la maquinària necessària i realitza la instal·lació completa del sistema de desgasificació.  Actualment està realitzant l’obra de segellat de l’abocador controlat de RSU "Vall d’en Joan" i el de l’abocador del Garraf a Barcelona, que comptarà amb una xarxa de més de 200 pous de 20 metres de profunditat, més de 12 quilòmetres de canonada de polietilè i una potència elèctrica estimada en 12 MW.