CONSTRUCCIÓ D’UN TARAMBUCO

MATERIAL: (en la pràctica)

-         Una llauna gran buida i neta

-         Palla

-         Tres pedres aplanades           

-         Dos pals

-         Un encenedor

PROCEDIMENT:

1)    Es talla la tapa de la llauna i es guarda a part.

2)   Es fa un forat a la part inferior lateral (no a la base de la llauna), per on hi pugui passar un dels pals.

3)   Es fa un altre forat al centre de la tapa de la llauna, per on sortirà  l’escalfor.

4)   S’agafa un dels dos pals i es fa passar pel forat lateral de la llauna, fent-lo arribar més o menys fins al centre, i es posa l’altre pal en vertical sobre aquest primer.

5)   Amb una mà s’aguanta el pal central, i amb l’altra es va omplint de palla tot l’espai que queda lliure.

És molt important prémer bé la palla per tal que la seva combustió no sigui massa ràpida.

6)   Quan estigui ben premuda la palla, es posa la tapa  sobre la llauna, procurant que el forat l de la tapa coincideixi amb el pal.

7)    Llavors, es treuen els dos pals, procurant que l’espai que ha quedat buit no es tapi, per tal que entri l’aire fins el fons de la palla.

8)   Es posen  tres pedres sobre la tapa, que serviran per sostenir una cassola de terrissa o una olleta. Cal tenir en compte que la base de l’utensili on es cogui el menjar ha de ser semblant a la de la llauna.

9)   Finalment ja es pot encendre amb un paper o alguna herba que prengui bé, amb l’encenedor o amb llumins.  

Pràctica: l’eficàcia de la palla premsada

Em plantejo esbrinar quanta estona més tarda en bullir l’aigua segons el premsat de la palla

1) PROVA AMB PALLA MOLT PREMSADA:

La llauna mesura 15cm d’alçada. Si hi posem 250g de palla, la llauna queda plena fins a dalt.

Omplim un recipient amb 250cl d’aigua natural, encenem el “tarambuco” i hi posem el tupí a sobre.

Al estar la palla molt premsada, no pot passar l’oxigen que fa que  la palla cremi bé,  el tarambuco no crema bé i s’ha anat apagant vàries vegades. L’aigua no ha arribat a bullir ni a fumejar.

2) PROVA AMB PALLA MIG PREMSADA:

La llauna mesura 15cm d’alçada. Hi posem 200g de palla, que no l’ocupen fins dalt (sobren 5 cm de bidó sense palla).

Omplim el tupí amb 250cl d’aigua natural.

Al cap d’una hora i quart, s’ha cremat tota la palla i l’aigua està molt calenta, ja fumeja, però no hem aconseguit que arribi al seu punt d’ebullició.

3) PROVA AMB PALLA SENSE PREMSAR:

La llauna fa 15cm d’alçada. Hi posem 200g de palla, que omplen tota la llauna fins dalt.

Omplim el tupí amb 250cl d’aigua natural.

En una hora i mitja, s’ha cremat tota la palla i l’aigua ha arribat al seu punt d’ebullició. Ens hem pogut fer una infusió.

CONCLUSIONS:

- Ens hem oblidat de tapar el tupí de fer bullir l’aigua, i això ha fet perdre calor i que l’aigua arribés més tard al seu punt d’ebullició.

- Com més premsada està la palla, sembla que hauria de cremar més lentament, però en el nostre experiment, aquesta lentitud feia que s’anés mig apagant. Llavors hem hagut d’anar bufant per atiar el foc, i la palla ha cremat més ràpid.

      A partir de diferents converses amb gent gran i d’altres països, he vist exemples de com aprofitaven la biomassa. Una de les maneres que hem trobat és amb la palla, però n’hi ha moltes altres: les clofolles dels fruits secs, els pinyols de les olives, els excrements secs dels remugants, etc.