FUTUR


       
S'estima que, al voltant de 2010, l'aprofitament del biogàs procedent dels residus sòlids urbans dels abocadors i ecoparcs, de les estacions depuradores d'aigües residuals i de les plantes de metanització de residus ramaders i d'empreses agroalimentàries podria arribar a substituir fins a 192.000 tones equivalents de petroli... l'energia que haurien de consumir en tot un any 250.000 automòbils!

  


(Microturbines de Biogàs d’una planta de tractament d’aigües residuals)

 

 Els motors de combustió interna també poden funcionar amb combustibles d'origen vegetal, la qual cosa permetria reduir el consum de productes derivats del petroli en el sector del transport i atenuar el seu impacte ambiental.

 

El ventall d'opcions d'aprofitament del biogàs és molt ampli. Poden instal·lar-se centrals de cogeneració en grans explotacions ramaderes o en els abocadors de les grans ciutats. En explotacions ramaderes més petites, el biogàs pot proporcionar tota l'energia necessària per a satisfer la demanda de calor de la granja. Fins i tot, podrien moure's vehicles i maquinària especialment adaptada.

 

 

Els biocombustibles o biocarburants es divideixen en dos grans grups: 

Els derivats vegetals, en ambdós casos, poden emprar-se igualment com a additius dels combustibles convencionals, i substituir-ne d’altres que són molt més contaminants.

    L'ús de biocombustibles no és nou. Les 500 Milles d'Indianàpolis es corrien als anys 20 i 30 amb automòbils propulsats per etanol. Milions d'automòbils circulen avui pel Brasil amb mescles de biocarburants. Això demostra que, de fet, els biocarburants s'adapten força bé als motors d'explosió convencionals.

 

 

La qüestió de fons és, per tant, econòmica, i no tècnica. Per això, l'èxit dels biocarburants a Europa dependrà de la política agrària i de la fiscalitat comunitària sobre carburants que es vulgui aplicar.

 

 

    Actualment, al nostre estat, L’empresa SINAE està construint a Puente de Genavé (Jaén) una planta de producció de biogàs i generació elèctrica amb pinyolada, el residu de la indústria de l’oli de la província. La planta central tindrà una potència de 10 megavats un cost d’uns 17.000 Euros.

 

    La planta ocuparà una superfície de 10.000 metres quadrats, tindrà una capacitat de tractament de 100.000 tones anuals de residus, i podrà produir 18 milions de metres cúbics anuals de biogàs.

 

    Al nostre país, els Ajuntaments de Mataró i el Masnou són els dos primers en tot l'Estat espanyol que disposen de vehicles de transport públic i de serveis municipals impulsats per combustible vegetal. Aquest biocombustible s'obté a partir dels olis vegetals extrets de la soja, la colza i el gira-sol, i es pot emprar en motors dièsel per substituir el gasoil. Aquesta experiència, pionera a tota Espanya, va ser desenvolupada gràcies a l'Institut Català d'Energia per mostrar la viabilitat de l'ús de biocombustibles en flotes de vehicles municipals.

    Les administracions públiques haurien de ser un exemple per a tots els ciutadans de com es poden aprofitar els recursos renovables tot esborrant la percepció utòpica que es té d'aquestes tecnologies.