La Quaresma i la Setmana Santa es mouen en el calendari seguint la celebració de la Pasqua, que és sempre el diumenge després de la primera lluna plena de primavera.

El primer dia de Quaresma és el Dimecres de Cendra o dia de l'enterrament de la sardina, en què hom recorda els quaranta dies que Jesucrist va dejunar al desert. A partir d'aquesta data comencen els quaranta dies de dejuni, decretats pel papa Gregori el Gran en el Concili de Nicea l'any 325, actualment però molt poca gent segueix aquest període de privació. Es podria dir que el Carnestoltes a la llarga està guanyant la partida a la Quaresma.

En el passat, el seguiment de les normes de dejuni i abstinència establertes per l'Església havia estat molt rigorós, amb una prohibició molt expressa de menjar carn o qualsevol aliment blanc els divendres. Per altra banda, durant aquest període del calendari litúrgic les esglésies de la ciutat celebren viacrucis al seu interior.

En moltes cases en què hi havia canalla era costum representar la Quaresma com una vella amb set peus, retallada en paper, a la qual li anaven tallant un peu per cada diumenge de Quaresma fins arribar a la Pasqua.

 


Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o bé dos bacallans, o bé un bacallà i una graella. Era l'encarregada de procurar que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenaçava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vendrà i se t'endurà". Com veieu, rep molts de noms.

Anar a fer la Creu

De la mateixa manera que Carnaval no s'entén sense la Quaresma, aquesta tampoc pot ser entesa sense la Setmana Santa i la Pasqua, el moment més important del calendari litúrgic cristià. La Quaresma esdevenia moment d'austeritat i penitència després dels excessos i pecats del Carnestoltes, finalitzat ja el seu regnat el dimarts amb la seva mort i enterrament. L'endemà, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma, i ho fa amb les paraules "pols ets i en pols et convertiràs" dites pel sacerdot mentre realitza el senyal de la creu al front, ritus clarament identificador del període que comença, marcat antigament per la reflexió i la serietat

A partir del Dimecres de Centra i durant la Quaresma, sobretot els diumenges o per Sant Josep, era obligat fer el compliment pasqual, precepte religiós que manava als fidels anar a combregar i confessar-se una vegada, com a mínim, durant l'any. S'aprofitava el temps de Quaresma per acomplir aquest precepte, sobretot els homes. D'això se'n deia anar a fer creu. Un cop el fidel havia complert entrava a la sagristia on el capellà o l'escolà prenia nota del seu nom en un registre.

Persones que visqueren aquest precepte diuen que algun dels grans terratinents obligava als seus treballadors a anar a fer creu. Perquè poguessin acudir a la parròquia els era permès excepcionalment el dia triat, perdre unes hores de treball.

El Ball de la Pinyata

El primer dimenge de Quaresma era quan a molts locals socials, d'abans de la Guerra Civil, celebraven el Ball de la Pinyata (o també dit de la Pinyeta). Era un ball molt peculiar: el ballador demanava a la noia per ballar el Ball de la Pinyata. Al mig de la sala hi penjaven una o dues cistelles, una per a casats, i una altra, per a fadrins. De cada cistella hi penjaven unes cintes en les quals els organitzadors del ball hi lligaven un obsequi (una figureta, una pastilla de sabó, etc...). A la mitja part els nois eren cridats i anaven a buscar la seva balladora la qual estirava una cinta. D'entre aquests regals podia sortir la toia, que era el regal més especial. El fet de ballar no comprometia a res a la parella. En algunes cases no permetien l'assistència a aquest ball perquè es feia dins la Quaresma i era considerat un esbarjo massa alegre.

Les Butlles: devoció o donatiu

Les butlles eren uns documents que es compraven a l'església als inicis de la Quaresma per poder menjar carn i derivats en els dies d'abstinència. En aquests fulls hi anaven impreses tota mena d'explicacions sobre la Quaresma i la Setmana Santa. Es van utilitzar abans de la Guerra Civil i van minvar el seu ús a partir de la dècada dels quaranta. També se les coneixia com a les Butlles de la Santa Creuada.

No tothom les podia comprar; alguns diuen que s'entregava la voluntat, però en altres casos recollim que valien des de pocs cèntims fins a una pesseta abans de la guerra i després, de 5 a 25 pessetes, segons unes categories. La majoria preferien abstenir-se de la carn perquè de fet l'economia d'aquells temps no permetia menjar-ne gaire. Podem parlar de dos tipus de compradors de butlles. Primer els que tenien una fe molt arrelada, on la butlla era un donatiu per a l'església i permetia menjar carn, però de fet aquest benefici no era utilitzat. Per altra banda hi havia famílies benestants que es podien permetre la despesa extraordinària de comprar-les i menjar carn. En aquest cas, la butlla era signe d'ostentació i motiu de comentari popular. Recollim que alguns fidels consideraven les butlles com "un cuento i una ridiculesa". El fet de pagar uns diners per estar dispensat d'un precepte religiós era motiu de discussió i crítica per part d'un sector de la població, o fins i tot dins el nucli familiar.