|
|
|
Gastronomia Quaresmal
|
| L'extensa i variada gastronomia
de l'època quaresmal, des dels bunyols fins al bacallà
i les verdures i llegums que es consumeixen cuinades en plats rics
i saborosos típics d'aquestes dates, constaten la important
capacitat humana per fer front a tot tipus d'adversitats
En el passat, l'Església tenia imposada la pràctica
del dejuni i l'abstinència estrictes entre els seus fidels.
Aquest precepte, més o menys seguit segons les contrades,
prohibia l'ús de certs productes ("tot el que és
de la carn") en determinats moments, especialment en el període
comprès entre Carnestoltes i Pasqua.
Aquest fet va originar un important canvi d'hàbits alimentaris
en aquella època i va incentivar la creació de plats
cuinats exclusivament amb els productes permesos. Molts d'aquests
plats es serveixen encara avui en moltes llars i han esdevingut,
amb el temps, un patrimoni gastronòmic de la nostra cuina.
|
|
Bacallà
|
| Un
d'aquests productes permesos era el bacallà. Aquest peix blanc,
reconegut per les seves qualitats alimentàries i calòriques,
és un bon substitut de la carn i s'ha convertit en un símbol
del temps quaresmal. Avui es menja bacallà durant tot l'any,
però potser és durant aquests dies quan se'n menja més.
S'acostuma a posar en remull moltes hores abans per treure-li la saladina
i pot ser guisat de moltes maneres, amb arròs, patates, pèsols,
a la brasa, etc
D'entre els plats cuinats amb bacallà
en destaquen alguns que s'han fet cèlebres en molts indrets:
el "bacallà a la cassola", "l'arròs
amb bacallà", el "bacallà amb patata"
i també els "bunyols de bacallà amb all i julivert."
|
|
|
Bunyols
|
| Un altre dels productes
típics de la Quaresma són els bunyols. Són una
massa de forma rodonenca, feta de pasta de farina ben batuda i mesclada
amb alguna altra substància (patata, bacallà, cigrons,
ceba etc.) que es fregeix amb oli o saïm i que acostuma a tenir
enmig un forat o un clot fondo. Però els bunyols no són
exclusius de la Quaresma: també són una menja tradicional
en determinades festes o èpoques de l'any com per exemple durant
la Candelera, Carnestoltes, Dimecres de Cendra, Sant Josep, Santa
Teresa, Tots Sants, etc.
A l'Empordà s'anomenen brunyols i es fan especialment pel
Dijous Sant i la Setmana Santa a moltes cases de la comarca i que
juntament amb la garnatxa són la menja que s'ofereix als
convidats. Són fets de farina, ous, llevat i substàncies
aromàtiques, es couen en oli bullent i després s'empolsimen
de sucre. De manera semblant es fan en les altres regions del Principat.
Els bunyols de Quaresma es fan tradicionalment els dimecres i divendres
durant tot el periode quaresmal, són dolços, sense
forat al mig, força esponjosos i es consumeixen per postres.
Es fan de farina, ous i aigua i s'estufen molt. A Mallorca i Menorca
i en molts altres indrets del Principat i el País Valencià
se'ls anomena bunyols de vent.
|
|
|
Llegums i verdures
|
| Les verdures i les lleguminoses
eren un dels menjars permesos durant la Quaresma i per això
molts dels plats que hem heredat d'aquest periode en contenen. Així,
són cèlebres els "Cigrons al Forn", la "Truita
d'Espinacs" o els plats el·laborats amb pèsols.
Alguns d'aquests productes han originat diades gastronòmiques,
com la Diada de la Truita amb Suc d'Ulldemolins (Priorat), la Pesolada
de Caldes d'Estrac (Maresme), la Diada del Peixopalo (bacallà
sec) de Sant Feliu de Guíxols (Maresme) i diverses Fires, com
la de la Fira de la Mongeta de Sant Llorenç de la Muga (Alt
Empordà).
Un dels plats més coneguts amb verdures i llegums és
l'escudella fresca, feta amb fesols, col, api, cigrons, arròs
i un raig d'oli.
|
|
|
Aquesta informació ha estat extreta
de la web: www.festes.org
|
|