|
Carnaval
|
| La Societat i en molts casos l'església
se les ha enginyat per substituir antigues festes de caire pagà
i cristianitzar-les. Només un exemple, en el calendari festiu
romà trobem una de les festes més celebrades, les Saturnals,
a honor del déu Saturn, que eren les festes del solstici d'hivern,
amb les famoses Bacanals, ara tenim les no menys importants de Nadal. I, si bé el Carnestoltes podrien ser també una reminiscència de les Saturnals alguns etnògrafs, entre ells, Julio Caro Baroja, les associa a les Lupercaal o Matronals, celebrades al mes de febrer i també dins de la civilització romana (Lupercals). Eren el ritual de la fecundació i protecció dels ramats, (Matronals) les festes de les dones, dies en que elles manaven (una semblança catalana és la festa de Santa Àgata, celebrada el 5 de febrer). Nosaltres, i en la majoria de llocs, les festes de Carnaval, eren i són uns dies d'esbargiment, balls i gatzara, abans d'entrar en les diades de la Quaresma (sempre dins la cultura cristiana), temps en el qual no es feien acte de divertiment , calia fer penitència i oració i àdhuc abstinència de carn, per això els dies abans es desenvolupen les jornades alegres i festives. Si el Carnestoltes es representa popularment per un ninot alegre i rondaxó, hom pinta la Quaresma com una vella xaruga, alta, desnerida i antipàtica, que té set cames, va tota vestida de negre, i porta un bacallà en una mà i un cistell de verdures en l'altre. El simbolisme que es desprèn d'aquesta imatge popular és ben clar, perquè el temps de quaresma és de serietat, tristesa, recolliment, oració i dejuni. El Carnestoltes o Carnaval potser és la festa més primitiva i amb més diversitat de tot el calendari. Se celebra de diferents maneres a multitud de països i sempre associada, en certa manera, als excessos: menjar gras, transgressions, disfresses per políticament incorrectes que siguin, i tot tipus de festes. A Catalunya se celebren de Dijous Gras a Dimecres de Cendra amb l'arribada de la Quaresma. I és que, el Carnestoltes, és el contrapunt o l'oposició de la Quaresma, caracteritzada pel dejuni i la reflexió. En festes medievals a Catalunya es representava aquesta lluita amb una sèrie de baralles entre el personatge del Carnestoltes i el de la Quaresma. En alguns casos el Carnestoltes era ajudat en aquesta lluita simbòlica per persones dels gremis relacionats amb la carn, especialment de porc entre les classes menys benestants, en canvi la Quaresma venia acompanyada principalment dels peixaters i altres gremis d'aliments no carnívors. |
|
|
La primera qüestió
que volem comentar és: com se sap quan comença el
Carnestoltes? La resposta no és senzilla ja que el Carnaval
és una celebració que es mou en el calendari, ja que
depèn de les fases lunars. Per saber on situar el carnaval
cal saber quan cau la primera lluna plena posterior a l'inici de
la primavera (l'equinocci del dia 20 de març). El diumenge
posterior a aquest dia de lluna plena és el Diumenge de Pasqua,
i el diumenge anterior és el Diumenge de Rams. Respecte el
Diumenge de Rams s'han de comptar 40 dies endarrera i trobem el
Dimecres de Cendra que és el primer dia de la Quaresma i
l'últim dia del Carnaval.
Veiem l'exemple de l'any 2006: Dilluns 20 de març. Equinocci de primavera. Primera lluna plena posterior: 13 d'abril de 2006. Diumenge de Pasqua: 16 d'abril de 2006. Diumenge de Rams: 9 d'abril de 2006. Restem 40 dies: 1 de Març de 2006 Dimecres de Cendra (Primer dia de Quaresma i últim de Carnaval). Inici del Carnaval: Dijous gras 23 de febrer de 2006 (una setmana abans). S'ha de reconèixer que és un tema una mica espès. |
|
|
|
Aquest personatge, que representa el Carnaval, neix a Catalunya
el segle XVII. Al principi, era només un ninot de palla que
construïen els pagesos i que penjaven al paller fins el dimecres
de cendra, quan el cremaven com a símbol de la fi del Carnaval.
Amb el temps, i possiblement gràcies a l'auge d'aquesta festa
a Barcelona, aquest personatge es va convertir en el Rei de la Gresca,
al voltant de qual es van organitzar un seguit d'actes: l'arribada,
el sermó, la presidència de les festes, el judici,
la malaltia, la mort i el testament. |
|
|
|
Aquesta informació ha estat extreta
de la web www.garonuna.com i www.ciutatoci.com i www.lamalla.net
|