•  El pla : un concepte espacial, en el que se selecciona una part de la realitat d'acord amb la seva proximitat o llunyania. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  La composició del pla : consistent en la distribució adequada dels continguts (persones, objectes, decorats, acció, sensació de profunditat, línia de l'horitzó, moviments, aire, llum, ombres, etc.) que s'han de visionar dins l'enquadrament. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  L'angle de visió : defineix el punt de vista de la càmera en relació al referent. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  Mobilitat de la càmera : constitueix l'essència del cinema, el que realment permet establir uns criteris clarament diferencials amb la imatge fotogràfica, en quant que permet triar l'opció de poder variar un pla de forma continuada, amb una intencionalitat descriptiva, narrativa o dramàtica. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  Continuïtat : és la coherència temàtica i perceptiva que ha d'haver entre plans successius per no desorientar a l'espectador. Implica mantenir la mateixa tonalitat de llum, respectar l'eix d'acció, mantenir la direccionalitat de la mirada dels personatges o dels seus desplaçaments, evitar canvis de forma, posició o absència dels elements que apareixen en els plans, etc. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  La il·luminació : tant la seva presència com la seva absència pot ser emprada com a recurs expressiu, en quant què és un element més de la composició que contribueix a centrar l'atenció en els referents, caracteritzar objectes i espais, destacant o difuminant formes i creant un ambient o atmosfera determinada, suggerint tot tipus de sensacions i efectes especials. Cal valorar en cada moment la idoneïtat d'emprar la llum natural o artificial o ambdues a la vegada. Es triï l'opció que triï, cal evitar desequilibris lumínics i contrastos no desitjats a no ser que sigui per exigència del guió, com ara els contrallums que poden arribar a tenir un valor narratiu important . Feu clic aquí per saber-ne més.

•  L'àudio : l'absència o inclusió d'àudio és un element tan important com la imatge. Utilitzat adequadament és un recurs expressiu que la complementa i que contribueix a donar unitat a la narració. Allò que se sent, com, quan, per què, etc., no es pot deixar per a la improvisació. El seu tractament ha d'estar sempre d'acord amb l'ambient que es vol crear, amb l'acció que es pretén reforçar, etc. Cal preveure-ho, juntament amb les imatges, quan s'elabora el guió, des de les intervencions en directe dels personatges fins als efectes sonors, passant pels silencis, la veu en off i els doblatges, la banda sonora, etc. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  El text escrit : és un recurs que se sol utilitzar en les narracions audiovisuals per traduir les intervencions orals, preservant així les veus originals. Però, de vegades, per exigències del guió, pot emprar-se també com a un element expressiu, per destacar o complementar una informació determinada de la història que s'explica. Se sol posar a la part inferior del pla o bé independentment entre un pla i un altre. Feu clic aquí per saber-ne més.

•  Els signes de puntuació : quan s'explica una història audiovisualment no és necessari estendre's en tot tipus de detalls, ni molt menys presentar una continuïtat de les imatges en temps real. És menester seleccionar les imatges més significatives, prescindint de tota aquella informació innecessària. Això implica manipular intencionadament el temps real, allargant-lo o escurçant-lo i fins i tot canviar la seva cronologia si és el cas. Cal recórrer a l'edició a tall i en ocasions a la inclusió de transicions gràfiques, per marcar els salts tant de caràcter temporal com espacial. S'ha de tenir molt en compte en l'elaboració del guió i per suposat quan s'enregistra i s'edita. El ventall de signes de puntuació és ampli. La seva tria està condicionada a la finalitat expressiva de cada producció. Veiem algunes possibilitats.

•  El ritme : és un recurs expressiu molt valuós en una narració audiovisual. Té una doble funció, crear un clima adequat i provocar i mantenir en tot moment l'atractiu i l'interès per part de l'espectador. En funció del tipus de gènere narratiu pel que s'opti, del destinatari del producte, de la informació i la sensació que es vulgui transmetre en cada moment, el ritme, que ha d'estar sempre al servei de la narració, ve marcat per la durada i la combinació dels plans, a més dels efectes que pugui incorporar.

El tipus de muntatge pel que s'acabi optant en el moment d'editar les imatges enregistrades també interfereix en el ritme d'una narració audiovisual. El més habitual és optar per un muntatge lineal, quan cronològicament una escena segueix una altra, però hi ha altres opcions que cal també contemplar.

•  Efectes especials i trucatges : la seva inclusió en cert tipus de narracions, d'acció o de terror per exemple, recollits directament en les escenes quan s'enregistren o bé aplicats durant el muntatge amb els recursos que aporten alguns programes d'edició, són també una opció expressiva més que cal tenir en compte, en quant que poden aportar impacte i espectacularitat a la producció. Veieu alguns exemples d'alguns trucatges aconseguits pel procediment d' edició en el tall i d'altres dins el mateix enregistrament d'una presa .