Fa bona pinta, oi?
|
“A l’hora del pati, sobretot els dies que plou, la meva germana sempre aconsegueix llaminadures, cromos o, fins i tot, trossos enormes dels esmorzars (més bons que no els que ens fa la mare, que sempre són de formatge i gall dindi), perquè els altres nens i nenes li ho donen a canvi que els mostri la ferida. Sempre que ho fa jo hi vaig i, com que ja li he vist moltes vegades el monyó, vigilo que ningú no pugui guipar sense que l’Aixa vulgui. Tots dos riem de les cares de por i de fàstic que fan, i una vegada, fins i tot en Joaquim, que és repetidor i és més gran, va marejar-se quan l’Aixa va ensenyar-li la cama i van haver-lo de portar a la infermeria.”
La meva germana Aixa, pàg. 20
|
