Sembla mentida. M’he llegit un altre llibre! I m’ha agradat! Si esteu avorrits, llegiu-vos: Quina família! de Núria Pradas. Us passaran tots els mals!

Resulta que jo vivia la mar de tranquil i passava les hores feliçment mirant la tele, quan, de cop, la meva filla es va deixar aquest llibre al meu costat. Ecs, un llibre! Jo el vaig agafar amb les puntes dels dits per apartar-lo i, sense voler, el vaig fullejar una mica... Ai! Mala idea! Me’n vaig llegir un paràgraf i ja no em vaig aixecar del sofà fins que me’l vaig llegir tot. Fins al final. Sense parar. Sense anuncis!

I que bé que m’ho vaig passar! He rigut molt, amb la família de la Martina! La Martina està a punt de fer deu anys i és la protagonista d’aquesta història. Ella i una colla d’esbojarrats: el seu germà d’un any, que destrossa nines, uns pares pesadets com ara jo, una cangur moderníssima, una tortuga gandula i el Plató, un gos a qui la Martina llegeix els pensaments. Si fossin la meva família, fugiria corrents!
Quan la meva filla va veure que me’l llegia me’l volia prendre de les mans. Ep!, para el carro, que ara el tinc jo! “Papa, a tu no t’agradarà, és per a gent jove, no l’entendràs...” Calla, calla, no diguis ximpleries, que aquest llibre està molt bé. Quan us el llegiu ja m’ho direu. I ara em teniu aquí, al sofà, esperant que la meva filla es despisti i es descuidi un altre llibre... Apa, que us aprofiti!