Hi ha llibres tan bons, tan ben escrits i tan interessants que no s'obliden mai. Oh la la! I heus aquí un d'aquests llibres: La ciutat sense muralles, d'Oriol Vergés! Mon dieu! Quina meravella!

Llegir aquest llibre és el millor viatge que he fet mai. Ooooh! I sense moure'm de casa! Vaig començar a passar pàgines i... talment com si hagués pujat en la màquina del temps, pataplaf! De cop i volta em trobava a mitjan del segle XIX, una època plena de canvis: la revolució industrial, les lluites obreres, la posada en marxa del primer ferrocarril... I enmig de tot aquell enrenou, jo, allà, seguint les peripècies d'en Pere Vidal i els seus germans. Ooooh!

Quina història, my God! Sabeu què és el que més m'ha agradat? Que és emocionant fins al final, fins a l'última pàgina. Tot i que... Bé, només us diré que la història és molt crua i retrata la duresa de la vida en aquella època.

A més, he après tantes coses, llegint-lo! I he entès com funcionava la societat de fa un segle i mig molt millor que llegint-me tres mil llibres d'història. He dit.