Per totes les sardines fregides del món! Quin llibre més bonic! L’home invisible, de Joan de Déu Prats és una història preciosa! Dolça! Sensible! Poètica! Per dir-ho en una paraula: és extramegasuperguai!

Aquest llibre, me’l va regalar la meva amiga Cuqui. Resulta que jo no sabia de què disfressar-me per Carnaval. De reina? De princesa? D’emperadriu? «Ja ho tinc», em diu la Cuqui: «De gata invisible!» I em regala el llibre perquè m’inspiri. Invisible? Però si jo el que vull és lluir-me! Que tothom em miri!

La Cuqui es pensa que em mamo el dit. Si es veu d’una hora lluny, el que li passa! Té por que li faci ombra! En fi, que mentre em cosia una disfressa espatarrant, allò que fulleges el llibre i... ostres, quina meravella! Me’l vaig llegir d’una tirada! El protagonista de la història és el senyor Genís, un home que passa tan desapercebut que ningú no el veu: els veïns no el saluden, els cambrers no el serveixen, els botiguers no l’atenen... Pobre senyor Genís! Però un bon dia es troba una gosseta que, a poc a poc, li farà canviar la vida rutinària i omplirà els seus dies d’alegria i ganes de viure.

Em vaig quedar tan enganxada a la història que em vaig oblidar de la festa de Carnaval. La Cuqui, contentíssima, em va dir que la meva disfressa de gata invisible havia fet furor. Oh, quina ràbia! Però, ben mirat, no em sap gens de greu, perquè m’ho vaig passar molt bé llegint aquest llibre. Us el recomano megasupermolt!

Vols conèixer un altre home invisible?