Us presento el grup d’amics
més trempats de tot Collpelat i part del Bages: la colla d’en
Cili!
En
Cili: és un noiet d’onze anys, obert i més
trempat que un gínjol. Té la mà trencada a
resoldre els problemes més difícils. Ell rumia que
rumiaràs i, al cap de poc, pam!, ja té una solució.
El que passa és que les seves solucions, de vegades, són
més complicades que el problema en si...
En Pau: és el gran amic d’en Cili,
però són ben diferents. És un xicot que s’enfada
sovint i el que més li agrada d’aquest món és
jugar a futbol. I després, veure jugar a futbol!
En Toni: és el germà petit de l’estrella
futbolística de Collpelat. Però a ell, el futbol,
no li agrada gens ni mica. Prefereix una bona partida d’escacs.
En Toni és d’aquells nois que faci el que faci, sempre
va ben clenxinat i net com una patena. Ningú no sap com s’ho
fa!
La Ramoneta: és la cosina d’en Toni.
És una noia quietona, dolça i poc parladora. I sempre
ho troba tot bé. Va ser la primera noia de la colla, perquè
en Cili, en Pau i en Toni no en volien pas, de nenes! Les trobaven
una mica fleumes...
La Rocío: més que una noia, és
un terratrèmol! La Rocío no calla mai i és
més tossuda que una mula. I li agrada molt jugar a futbol
amb els xicots.
En Dídac: sap fer de tot: caçar ocells,
pescar, enfilar-se als arbres, llançar pedres amb fona, fer
cabanes amb branques... I hi ha dues coses que l’apassionen:
una, és veure pel·lícules de l’Oest i
l’altra, ai!, contemplar la Ramoneta, que li té el
cor robat.
La Teresa: és una noia decidida que s’apunta
a tot: canta al cor de l’escola, és de la colla de
bastoners del poble, fa Els Pastorets, juga a futbol i fins i tot
fa dansa!
En Càndid: és el nou de la colla.
Té unes habilitats increïbles i una mena de sisè
sentit molt misteriós...
I després hi ha els passavolants, els que
també són de la colla però només s’hi
afegeixen de tant en tant: la Sussi, que sempre està molt
ocupada estudiant violí; en Pep Tronat, un noi independent
que tot ho troba “tronat” i en Casi, un home de trenta
anys més bo que el pa, que en altre temps hauria estat el
“beneit del poble” i que ara és en Casi i prou.
Ah, i em deixava el Cuca! On aniria una colla com aquesta sense
un gos?
Què, voleu córrer amb ells per Collpelat? Quina sort
que hi hagi llibres com aquests per atipar-se de bons moments!