Ostres, ostres, ostres! L’estany dels ànecs pobres de la Fina Casalderrey és un llibre moníssim! Us ho juro: és superextramegaflipant. M’ha encantat molt moltíssim.

Quan la meva millor amiga, la gata Cuqui, me’l va recomanar, li vaig dir: “Ai, uix, un llibre sobre la mort? Fuig d’aquí!” Quin tema més vulgar, oi? Que no es pot escriure sobre l’esmalt de les ungles o el tint dels bigotis? En fi, que la Cuqui va insistir tant que em vaig endur el llibre a la perruqueria. I ostres, ostres, ostres! Aquest llibre m’ha arribat a l’ànima!

L’argument és el següent: la Noema té un avi molt simpàtic. Néta i avi s’ho passen extrasuperbé. Però resulta que l’avi està malalt, molt malalt, tant malalt que fins i tot s’ha de morir. Bufa! I com que això de morir a tots ens ve de nou, la Noema i el seu avi s’entrenen... Ja us sabeu morir bé, vosaltres?
Jo ja n’he après, és molt fàcil: t’estires, plegues les potes sobre el pit i tanques els ulls. No es pot riure ni respirar. I com que diuen que els gats tenen set vides, jo em pregunto: m’hauré de morir set vegades? I què em posaré, per a tants enterraments? Ai, us deixo, me’n vaig de rebaixes!

Vols conèixer expressions divertides per a parlar de la mort?

Autora: Fina Casalderrey Títol: L’estany dels ànecs pobres Il·lustrador: Teo Puebla Editorial: Edebé, Barcelona, 1996 Col·lecció: Tucan, 52. Sèrie blava ISBN: 84-236-4134-1