Amics, companys, estimats tots: Memòries d’una vaca de Bernardo Atxaga és un llibre impressionant, imprescindible i impermeable! Paraula d’ase.

Em presentaré: el meu nom és Aristòtil, però els amics ínfims em diuen Tòtil. I sóc l’ase més savi i enllustrat del món: cada dia llegeixo unes trenta-quatre hores seguides, pel rap baix.

I Memòries d’una vaca és un dels llibres que més m’ha engripat. Us en faré un resum: la Mo, una vaca nascuda al País Basc al final de la guerra civil espanyola, té una veu interior, el Pesat, que l’empeny a escriure la seva vida. I és que resulta que a la granja on viu la Mo, hi passen coses misterioses: es preparen banquets de pinso per a les vaques, un tal Ulleres Verdes i dos bessons dentuts vigilen la muntanya, l’Encorbat no és tan vell com sembla... Tot plegat fa mala espiga, oi? La Mo i la seva amiga La Vache qui Rit no volen ser estúpides com qualsevol vaca estúpida, i per això decideixen esbrinar què passa a la seva granja.

Una troballa, aquest llibre! Sorprenent, emocionant i, sobretot, divertidíssim. M’he fet un punxó de riure! Si la vida d’una vaca pot ser tan interessant, imagineu-vos la d’un ase com jo! Se’m fan sangoneres només de pensar-ho!

Vols conèixer un personatge molt pesat?

Autor: Bernardo Atxaga Títol: Memòries d’una vaca Il·lustrador: Arnal Ballester Traductora: Teresa Maria Castanyer Editorial: Cruïlla, Barcelona, 1992 Col·lecció: El Vaixell de Vapor, 92 ISBN:84-8286-834-9