MOMO és un dels millors llibres que m’he llegit mai. ÉS FENOMENAL!

Sabeu quan una cosa us arriba tan endins que no us la podeu treure del cap? Doncs això és el que m’ha passat després de llegir Momo, de Michael Ende.

La història és tan emocionant que t’agafa una mena de deliri: només vols llegir, llegir i llegir. I com més llegeixes més t’esgarrifes, perquè l’argument déu n’hi doret!: uns homes grisos, malvats, manipuladors i sense escrúpols, intenten apoderar-se del temps de les persones. Bufa! Poca broma! I només una noieta, Momo, podrà salvar la humanitat d’aquest desastre. Per sort l’ajudaran dos éssers molt peculiars: Mester Hora i la tortuga Cassiopea.
Momo és un llibre que fa reflexionar. Creieu que jugar, riure o estar amb els amics és “perdre el temps”? O que fent les coses de pressa es “guanya temps”? Jo, per molt que hi penso, només sé una cosa: com més perdo el temps, més en guanyo. No m’ho explico gaire, però és així.

Aquest llibre m’ha agradat tant que he decidit compartir-lo amb la resta de la humanitat. Per això, el llegeixo en veu alta al metro, a les placetes i als restaurants; i, als vespres, surto al terrat i el llegeixo als veïns. Ah, i he penjat un llençol al balcó (al costat del que diu “No a la guerra!”) i hi he escrit: LLEGIU MOMO!