És difícil de llegir, Uns dies amb Sir William? Costa d’entendre? Es fa pesat? Doncs no, no i no. Jo me l’he llegit d’una tirada. T’atrapa sense avisar i ja no pots parar de llegir! La meva mare vinga cridar: “Què és, tanta fal·lera per aquest llibre? Para de llegir i fes alguna cosa de profit! Vés a caçar ratolins!” Però jo, res, assegut i tossut que tossut, passant pàgines com si estigués posseït per un esperit bibliotecari. O sigui, que de pesat, gens ni mica.

Tot s’entén la mar de bé. I les converses amb Sir William són una meravella. He après un munt de coses sobre el món dels fantasmes, però també sobre l’amor i l’enamorament, sobre l’amistat i la companyia. Quan Sir William explica coses del seu passat, com que és un narrador excel·lent, sembla que et transporti a un altre temps i a un altre lloc. Però no us despistareu pas, perquè les preguntes inquietes de la Núria i el seu germà, en Marc, us aniran guiant per la conversa sense perdre’n el fil. I aquest parell preguntaven justament allò que jo també volia saber!

I, el més important: els fantasmes ja no em fan ni mica de por. No hi ha res com conèixer les coses per perdre’ls la por, oi?