El viatge d’Ulisses, el corb és l’aventura més emocionant i divertida que he llegit mai de la vida, oh la la!

Al costat d’aquesta odissea extraordinària, les meves trenta-set voltes al món són una avorrida i ridícula misèria. “Vull fer el viatge del corb Ulisses, now!” li he dit al de l’agència de viatges. Però el molt sòmines m’ha organitzat una ruta en autocar per tots els abocadors de deixalles d’Europa. Mamma mia! Com si l’Ulisses fos un corb carronyaire qualsevol!

Des de l’illa d’Ítaca, Ulisses i els seus companys volen confiats cap a les ruïnes de l’antiga ciutat de Troia, a la recerca d’un tresor. Pobres angelets! No saben que la seva aventura s’assembla molt a la d’un altre Ulisses, el de l’Odissea del poeta Homer, plena de penúries sota la ira dels déus!

M’ho he passat tan i tan bé llegint aquest llibre que ara ja no sé què fer a la vida. He perdut el nord. Estic desorientada. Oh, mon dieu, quin destí pot superar les emocions que he trobat al costat d’aquests corbs?

He anat a cal metge i m’ha dit que per calmar aquest desfici només hi ha un tractament i és molt estricte: llegir un llibre d’Antoni Garcia Llorca cada vuit hores. Estricte, diu? Estic encantada! Me’ls he llegit tots de cop i només puc dir una cosa: Oh la la!