La guerra dels xiclets és un llibre que es devora. Jo, quan he arribat al final, me l'he menjat. Tres mossegades i avall. Boníssim! Li he demanat la recepta a l'autor, en Jordi Folck, però el molt murri m'ha dit que em faci passar la gana mastegant xiclet...

Es deu pensar que les plantes ens mamem el dit, o la punta de les fulletes, que ve a ser el mateix. Jo, a partir d'ara, aniré amb molt de compte amb els xiclets. No us podeu ni imaginar el que pot arribar a provocar un insignificant xicletet de no-res! I encara més si el xiclet en qüestió està enganxat just on la reina d'Anglaterra posarà el peuet el dia de la seva coronació. Patarrabum! Quina patacada! Les conseqüències de l'esmorrada reial són terribles per a tots els xicletaires d'aquest planeta, entre ells jo, que rosego el primer que trobo...

En fi, cruspiu-vos el llibre, us ho recomano. És divertit, emocionant, trepidant, sorprenent... I té un efecte immediat: et parteixes de riure.