edu365.cat



Monestir de Montserrat

l'època de Mozart a Catalunya


Monestir de Montserrat


ozart va ser el compositor més famós de la seva època però, lògicament, no va ser l'únic compositor d'Europa.





Al llarg de la seva vida ell mateix va rebre la influència de bons compositors i en va conèixer alguns. Amb Franz Joseph Haydn es van fer bons amics i s'admiraven l'un a l'altre, a Johann Christian Bach el va conèixer a Londres i es va deixar influir pel seu estil de compondre, els quintets de corda de Luigi Boccherini els considerava obres mestres i les obres del txec Johann Stamitz van atreure la seva atenció, especialment quan eren interpretades per l'orquestra de Mannheim.

Mozart va saber agafar i adaptar el millor de la música que sentia a cada país on viatjava: Alemanya, França, Anglaterra, Itàlia. Però, com és que, amb tants viatges, mai va venir a Catalunya? Doncs la resposta és ben senzilla: la vida musical catalana del segle XVIII estava pràcticament tancada als monestirs i a les esglésies. Per això, la música més destacada d'aquest període a Catalunya és música religiosa. Els palaus dels nobles i els pocs teatres que hi havia acollien música molt de tant en tant i, quan els autors catalans escrivien alguna òpera, ho feien molt influenciats per l'òpera italiana. La tradició musical del centre d'Europa donava possibilitats als músics de compondre, interpretar i donar classes, feines amb les quals es podien guanyar prou bé la vida. A Catalunya, aquestes oportunitats no existien i els músics catalans acostumaven a buscar feina lluny de casa: alguns anaven a Madrid, on hi havia la cort reial i els palaus dels nobles, i d'altres marxaven encara més lluny: a França, a Itàlia, fins i tot a Rússia!





Música religiosa




Música religiosa


l principal nucli musical de Catalunya en aquesta època va ser el monestir de Montserrat.





Els monjos de Montserrat comptaven amb una educació musical de primera línia i estaven en contacte amb els centres musicals d'Europa, amb els que intercanviaven partitures i llibres de teoria musical. Encara ara la biblioteca de Montserrat està plena de música, no solament de les obres que van escriure els músics que van estar allà, sinó fins i tot de partitures d'autors alemanys, anglesos o italians. Alguns dels autors més destacats que van estudiar al monestir de Montserrat durant el segle XVIII són Antoni Soler, Anselm Viola, Narcís Casanoves i Ferran Sors.

No sabem si Mozart va sentir a parlar de la música que es feia a Catalunya o no, el cas és que, quan tenia 30 anys, va conèixer un compositor valencià al qual va admirar molt. El valencià es deia Vicent Martí i Soler (1754-1806) i havia estudiat música a la Catedral de València, a Madrid i a Itàlia. Vicent Martí i Soler havia començat a destacar com a compositor d'òperes i els encàrrecs més importants els rebia de diferents teatres italians: Nàpols, Torí, Lucca, Venècia, Florència, etc. Les seves obres eren d'estil completament italià i, en aquelles terres, era conegut com Vicenzo l'espagnoulo. L’any 1785 va visitar la ciutat de Viena convidat per una comtessa.

Allà va conèixer Mozart i van parlar de música. També va conèixer Lorenzo Da Ponte, que era l'escriptor que li feia els textos, els llibrets, de les òperes a Mozart. Es van fer amics i Da Ponte va escriure un llibret per a Vicent: l'òpera es va titular Una cosa rara i es va estrenar a Viena amb un èxit espectacular. Tant agradava aquesta òpera al públic que molts compositors en van agafar fragments i els van adaptar per a diferents grups instrumentals. El mateix Mozart va utilitzar un fragment de l'òpera de Vicent Martí per a incloure'l a la seva òpera Don Giovanni: cap al final de l'obra, el protagonista està sopant al saló del seu palau i, al fons, hi ha una petita orquestra que va tocant música, una música que és, precisament, aquest fragment adaptat d'Una cosa rara de Vincent Martí i Soler. Després dels èxits a Viena, Vicent va marxar cap a Rússia, cap a Londres, i altre cop cap a Rússia on l'emperadriu li va fer diferents encàrrecs: va escriure més òperes i va ser director dels teatres imperials. Va morir a la ciutat de Sant Petersburg l'11 de febrer de 1806.





Lorenzo da Ponte




Lorenzo da Ponte

Catalunya no hi havia massa tradició de música simfònica ni de música per a teatre, per això la major part dels compositors que van fer la seva carrera a Catalunya o a Espanya van dedicar-se a la música religiosa. Els que van buscar fortuna a l'estranger sí que van escriure òperes (molt influenciades per l'òpera italiana), música de ballet i música simfònica.





Altres compositors clàssics:

Antoni Soler (1729-1783). Va néixer a Olot. Va estudiar al Monestir de Montserrat. Conegut com el pare Soler. La seva música per a teclat (per a clave i per a orgue) va ser reconeguda a tota Europa. Va ser mestre de capella a la catedral de Lleida i, després, al monestir de Sant Lorenzo d'El Escorial (prop de Madrid). Conegut per les seves obres instrumentals. Més de 300 partitures per a cor (primer classicisme), sis concerts per a dos orgues, gairebé cent sonates per a clave, sis quintets per a quartet de corda i clave.

Josep Duran (1730-1802) autor de la primera òpera en català. Metastasio (llibretista molt famós) va fer-li algun llibret. Antígona (1760). Mestre de capella de la Catedral de Barcelona

Anselm Viola (1738-1798). Va néixer a Torroella de Montgrí i va morir al monestir de Montserrat. Especialment organista. Concert per a baixó i orquestra.

Narcís Casanoves (1747-1799). Va néixer a Sabadell. Va estudiar a Montserrat (el centre musical més important de Catalunya en aquella època) on es va especialitzar en la composició per a orgue i per a clave, a més de les obres religioses que escrivia per a les diferents celebracions del Monestir (misses, oratoris, responsoris).

Carles Baguer (1768-1808): simfonies.

Ferran Sors (1778-1839): guitarrista. Va estudiar a Montserrat. Va marxar a París i allà va destacar com a guitarrista i com a compositor d'òperes i de música de ballet.