Els ajuts tècnics, per què?


Els trastorns motrius dels nens paralítics cerebrals dificulten totes les seves activitats quotidianes: moure's, comunicar-se, jugar, manipular objectes, estudiar, treballar... D'aquesta manera difícilment podran ser independents.
Quan es conviu amb persones afectades per la paràlisi cerebral es fàcil adonar-se que molts d'ells tenen intenció d'agafar els objectes, de comunicar-se, tenen ganes de relacionar-se amb el seu entorn, de manipular….. però no poden arribar a fer-ho.En aquests casos els professionals (fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals, mestres…) es plantegen diferents estratègies i ajudes perquè els nens amb paràlisi cerebral puguin fer alguna de les activitats que els agraden.
És molt important conèixer bé la persona que pateix una paràlisi cerebral i saber què és el que vol, què li agrada, què pot fer, què és el que sap ... Hem d'assegurar-nos de comptar amb al seva col·laboració, no imposant-li les nostres decisions, sinó ajudant-lo a aconseguir el que vol fer.
A l'hora d'actuar hem de tenir en compte els seus interessos però també la seva situació personal:

• el moment del creixementel medi: casa seva, l'escola...el que passa al seu entorn l'opinió dels metges i terapeutes
• ...

A partir de l'observació de cada cas, i fent un seguiment de la seva evolució, es podrà escollir l'ajuda tècnica que necessita per al que es vol treballar:

• el joc
• la mobilitat
• la comunicació
• el treball escolar

Aquesta decisió serà diferent par a cada persona. Dependrà de:

• el tipus d'afectació
• el nivell d'independència
• el nivell intel·lectual
• el nivell de comunicació

Ratolí adaptat amb polsador       Ratolí adaptat amb joystick