"Parlar de la Montserrat com a escriptora no sóc jo qui ho pot fer; parlar com a germana per a mi és una mica difícil. [...] Vosaltres la recordareu per la seva escriptura, per les seves novel·les, articles. Jo la recordo com a ésser humà. Tenia molt de caràcter i davant d'una injustícia no s'ho pensava ni cinc minuts i era capaç d'engegar-ho tot a rodar per defensar el que ella creia que no era just. Va ser una bona mare, una bona filla, una gran amiga i sobretot una gran lluitadora. Jo era més gran que ella i no recordo ni la seva infantesa. Però la vaig retrobar cap als anys seixanta i ja no la vaig deixar més, fins que ella em va deixar a mi per sempre. Per mi, el seu últim llibre, Digues que m'estimes encara que sigui mentida, és el millor de tots."
Glòria Roig

Montserrat Roig va dir:
"A banda de l'atracció que sento pel món de la ficció, sempre m'he sentit atreta per la història del meu país. El silenci que han fet planar per damunt dels catalans, dels republicans, dels vençuts de la guerra, m'ha semblat, tot sovint, que era un silenci que volien fer planar per damunt dels meus i de mi mateixa."
Pròleg d'Els catalans als camps nazis