Un dels trets més característics d'Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) és la seva passió per totes les arts. Va estudiar la carrera de piano i des d'adolescent pinta per afició. A mitjan dels setanta es dóna a conèixer com a poeta, és guardonada als Jocs Florals i nomenada Mestre en Gai Saber pels Jocs de Barcelona. A partir d'aleshores ha publicat nombrosos poemaris, de caire bàsicament contemplatiu, com Botons de tiges grises, Llavis que dansen, premi Carles Riba, i La muralla. D'altra banda, s'ha mostrat com una autora molt prolífica en el camp de la narrativa, amb una quarentena de novel·les i més de tres-cents contes publicats. Entre la producció novel·lística cal esmentar Interior amb difunts, premi Josep Pla, Al meu cap una llosa, premi Sant Jordi, La tarda a Venècia i L'home que mossegava les dones. La seva literatura, molt influïda per la música i la pintura, té sovint el mar com a teló de fons. També mostra una especial predilecció per ambients distingits, generalment lligats a l'art, i per la temàtica macabra i de misteri, sempre arrelada a la realitat quotidiana.