Bartomeu Fiol (Palma de Mallorca, 1933) ha anat construint la seva obra al marge de modes i cenacles literaris, en el temps que li deixava lliure la professió d'hoteler. La seva poesia, densa i profunda, sense concessions a la facilitat, amb components ètics i morals, anteposa el contingut a la forma. Entre els temes més recurrents de la seva expressió poètica, molt original i trencadora, es poden assenyalar el jo poètic, el pas del temps, Déu, la mort i la reflexió sobre la societat balear, que identifica amb el contramite de Cavorques. També utilitza elements de la simbologia hebraica i de la càbala. Entre les seves obres cal remarcar Calaloscans (1966), Camp Rodó (1973), Calaportal de Cavorques (1985) i Cave Carmina,cape canes (1998). La publicació de l'antologia Tot jo és una exageració (1999) i la posterior edició de les seves obres completes han contribuït a despertar l'interès de crítica i públic per la seva poesia i donar-li un lloc de preferència entre els escriptors actuals. El seu darrer llibre Càbales del call (2005) ha obtingut el premi Carles Riba.