A Alemanya hi ha un poble molt petit, anomenat Ströbeck, on des de fa més de mil anys! Es manté una extraordinària tradició pel joc d'escacs.
Segons la llegenda més arrelada i popular de l'arribada del joc d'escacs al poble de Ströbeck, l'any 1011 el bisbe Arnold de Halberstadt va rebre per encàrrec de l'emperador Enric II un pres de guerra molt distingit, el comte Gunzellin. Aquest comte va ser empresonat provisionalment a la Torre Vella (Schachturm) de Ströbeck, a pocs quilòmetres de la ciutat i sota la vigilància dels pagesos, organitzats per torns, ja que es demanava discreció per la seva presència a la zona.
Al cap de poc temps de captivitat i per acabar
amb l'avorriment, el comte va tallar unes figures d'escacs en fusta i també va fabricar un tauler. Gunzellin, gran aficionat al joc d'escacs, es va convertir en el professor d'escacs dels pagesos que el vigilaven. Era una persona entranyable i va fer bona relació amb els habitants, que a poc a poc van anar aprenent a jugar als escacs. I aviat, al poble no es coneixia cap altre joc.
Més tard, en ser posat en llibertat, Gunzellin va regalar als pagesos el joc que ell mateix havia construït i amb el qual s'havia guanyat la simpatia de la població durant el temps de la seva captivitat.
Des d'aquell moment de tanta importància, l'afició pel joc d'escacs es va anar transmetent, al llarg dels segles, de generació en generació, fins a convertir-se en la principal referència i tradició del poble. En diferents èpoques, a partir dels segles XVI i XVII, per tal d'afavorir aquesta tradició, reis i prínceps van decidir lliurar d'impostos els vilatans amb la condició que aquests sabessin jugar a escacs, i així es garantiria la transmissió del joc de pares a fills.
L'única imposició addicional consistia en un obsequi (un joc d'escacs i unes figures de plata) que, en nom de tot el poble, calia fer a cada nou príncep del territori.
Ben entrat el segle XVII, es va iniciar un costum segons el qual, abans d'un casament, el nuvi s'havia de guanyar la núvia jugant amb l'alcalde o amb un adversari escollit. Els convidats no podien ajudar directament el seu jugador, però el podien avisar quan anava a fer una jugada tècnicament dèbil: «Vadder met rat» ('vés amb compte'). Si el nuvi guanyava, aleshores tenia dret a casar-se amb la núvia.
En canvi, si perdia havia de pagar una multa o penyora a l'ajuntament, que l'alcalde decidia simpàticament, tot i que, per fortuna, igualment el deixaven casar-se.
A Ströbeck, la tradició pels escacs vivents (partida gegant en la qual les figures són persones) va sorgir l'any 1688, i, des d'aleshores, cada any se'n fa una representació. És del mateix període el costum de jugar partides d'escacs amb els invitats o visitants i, molt especialment, amb nobles o prínceps en el moment que els rebien al poble. Hi ha diverses anècdotes i vivències referents a aquells anys que han quedat escrites. Una d'elles afirma que el rei Frederic II de Prússia passava el 1773 d'Halberstadt a Goslar i es va aturar a Ströbeck a fer unes partides d'escacs, davant l'entusiasme dels vilatans. En jugar amb el batlle, el rei va guanyar dues partides seguides amb facilitat i es va estranyar. El batlle li va contestar que havia perdut les dues partides per cortesia, la primera perquè era el rei i la segona perquè era un convidat; però a partir d'aquell moment ja no tindria miraments. Efectivament el batlle va guanyar la tercera partida amb molta claredat, tal com era d'esperar.
Un altre detall interessant fa referència al reglament. Del punt de vista tècnic, a Ströbeck el joc era una mica diferent del que es practica avui dia. Fins a l'any 1930, hi havia uns moviments especials que el poble va mantenir tot i que a la resta d'Europa i del món el reglament havia estat unificat a finals del segle XV. Aquesta és una bona prova de la magnitud i l'amplitud dels costums relacionats amb els escacs.
Avui dia, una bona part de les façanes de les cases de Ströbeck posseeix motius que tenen relació amb els escacs, sobretot taulers fets amb mosaic, així com figures decoratives als enrajolats. La plaça principal, amb el tauler gegant al bell mig (Schachplatz), al seu costat l'Hostal dels Escacs (Gasthaus zu Schachspiel) on es rebien els visitants, i, a tocar de tots dos, el Museu dels Escacs (Schachmuseum) constitueixen la prova viva de tota la tradició.
Un altre centre d'interès és l'escola de Ströbeck, on els escacs són una àrea més dins l'horari lectiu. En aquesta escola, al marge del seu significatiu nom dedicat a l'antic campió del món Emmanuel Lasker, s'hi poden trobar molts motius de decoració dedicats als escacs. No cal dir que tots els nens de Ströbeck saben jugar a escacs, i, a més, per mitjà d'aquest joc, aprenen a conduir el pensament d'una manera més endreçada i efectiva.