J.Ziman La credibilidad de la ciencia Ed. Alianza, M, 1981

El fonament primari de la creença en la ciència resideix en la impressió força comuna de que és objectiva. En contradicció amb el que es podria anomenar "subjectiu", és un "coneixement sense coneixedor", és un "coneixement sense subjecte cognoscent". Ja s'ha rebutjat la idea primitiva de validar la ciència amb un censor robot, no humà. L'objectivitat del coneixement científic resideix en què és un constructe social, sense que el seu origen pertanyi a cap individu determinat, sinó que es crea de manera cooperativa i comunalment. Malgrat la glorificació dels individus pels seus grans descobriments, el producte final, la teoria establerta i la seva evidència confirmatòria, pertanyen, per dir-ho d'alguna manera, a "la humanitat". La física Newtoniana fa de Newton un gran científic; però el sol fet que Newton la descobrís no converteix la física newtoniana en una gran ciència. (...)

L'objectivitat de la ciència ben establerta és, doncs, comparable amb la d'un mapa ben fet, dibuixat per una gran companyia de topògrafs que han treballat el mateix terreny seguint camins molt diferents. En primer lloc, pot semblar que aquest mapa no està d'acord amb el petit fragment del món que veiem per nosaltres mateixos; però amb l'experiència dels viatges, en absència d'una evidència pertorbadora en contra, arribem a acceptar els seus trets característics. Finalment proporciona la seva pròpia aparença a la nostra imatge del món. La consonància que s'aconsegueix entre la representació mental que tenim del que ens envolta i el nostre moviment en tot plegat és la mateixa essència de la relació que hi ha entre l'acció i la creença ben fonamentada. Aquesta és la confiança que tenim de viure en un entorn "objectiu", l'existència del qual és independent de les nostres pròpies percepcions i concepcions.

p.162-163