2. És el mateix conèixer/saber/opinar/creure ? o no ?

Suposem que vas pel carrer i et trobes un amic teu que et pregunta si coneixes qui surt amb la seva germana. El respons dient que saps qui és, que el coneixes perquè un dia el vas veure amb ella i te'l va presentar, però que no saps com és. Saber com és una persona requereix, a més de temps, altres coneixements més complexes.

Aquesta és la diferència bàsica entre el coneixement i el saber. Pots conèixer on és una ciutat, qui és una persona, quŔ has de fer per cuinar un plat determinat, on trobar una cosa, però és diferent de saber com és una ciutat, una persona, cuinar...

Saber és conèixer, però conèixer no implica saber. Tot i així, sovint s'utilitza com a sinònim de saber. Però s'ha de tenir clar que no és ben bé el mateix i aquesta diferència serà tractada en l'apartat dels diferents coneixements ( v. 3.Diferents coneixements? ).

En el cas d'opinar i creure pot passar el mateix que amb els dos conceptes anteriors, també es poden arribar a intercanviar. Però una cosa és, per exemple, opinar que no és correcte aplicar la pena de mort i l'altra creure que s'hauria d'abolir. Quan es fa servir el concepte "opinar" s'està expressant una idea subjectiva que es pot justificar de forma racional, convertint-se aleshores en coneixement, aportant raons de pes o no; i en canvi en l'us del segon concepte "creure" es tracta d'un desig, un convenciment, que no té justificació racional, d'entrada, ni té perquè recolzar-se, necessÓriament, en raons de cap mena.

En els dos casos anteriors: opinar i creure poden ser veritat o no. La seva verificació o falsació no suprimeixen o confirmen el pensament propi del subjecte, són simples assentiments o desigs subjectius i no es demana, en principi, objectivitat. Dit d'un altra manera un es pot equivocar en les seves opinions i creences, a diferència del saber (ciència en l'actualitat ?) on precisament es demana seguretat, garanties, on es vol fugir dels equívocs, on es demana veracitat. Tanmateix els coneixements que adquirim també poden ser erronis o el saber ser fals. Però aleshores no s'accepten i es canvien per uns altres.

Text ampliació : J.Ll. Blasco i T.Grimaltos Teoria del coneixement