|
L'autor: Joan Miró
Joan Miró (1893 -1983), nascut a Barcelona en una família de tradició artesana,
es formà com a pintor a La Llotja . El seu mestre li ensenyà a tocar els objectes,
amb els ulls tancats, abans de dibuixar-los: aquest procediment l’ajudà a
desenvolupar ràpidament el sentit de l’observació i la percepció de la forma
d’una manera que marcaria profundament la seva personalitat com a pintor. Exposà
per primer cop a les Galeries Dalmau, l’any 1918, unes obres en les que es detecta
la influència de l’expressionisme i del
fauvisme
, i també una reflexió sobre el
cubisme
, en una època en què a Catalunya l’estil imperant era el
neoclassicisme noucentista.
L’any 1919 viatjà a París on conegué Picasso i contactà amb el grup dels
surrealistes. L’any 1920 pintà "La Masia", obra adquirida per Ernest
Hemingway, en la que es detecta la primera formulació d’un llenguatge molt
personal, en què els objectes no tenen un valor pel que són, sinó com a signe
de les projeccions personals de l’artista. Miró trobà un camí diferent al dels
principals estils d’avantguarda: ni distorsions de l’objecte ni simplificació
o abstracció, fa una enumeració detallada de l’aspecte extern de les coses,
l’arbre fulla a fulla i branca a branca, la teulada teula a teula....per a
projectar la seva pròpia visió del món. La natura és per a ell un punt de partida,
mai d’arribada.
A partir d’aquí la seva pintura evolucionà molt ràpidament, allunyant-se de la
figuració. La influència de les teories dels surrealistes el portà a pintar
les coses tal com les sentia, i no com les veia, i obtingué els primers grans
èxits . "
Terra Llaurada", "
Paisatge català " i "
Interior
holandès I" són les obres mestres d’aquest moment.
La influència dels literats surrealistes portà Miró a "pintar com un
poeta" amb composicions on domina un gran buit, amb imatges metafòriques
que recorden ambients de somni. Aquestes pintures s’han anomenat "pintures
de somni".
Durant els anys 1930- 1935 Joan Miró passà per una profunda crisi personal,
relacionada amb la crisi interna del grup surrealista, que el portà a parlar
d’ "assassinar la pintura". Es concentrà en l’escultura i el
collage
: fou una etapa d’experimentació amb els materials i de reflexió
entorn de les propietats de l’objecte com a element central de la creació
artística.
La guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial determinaren la
re-introducció a la seva obra d’elements expressionistes i d’un realisme
tràgic.
L’any 1939, per fugir de la guerra, Miró es refugià en un poble de la costa
de Normandia, on inicià la sèrie coneguda com de les "constel·lacions",
que acabaria l’any 1941 a Mallorca.
A partir d’aquesta etapa es considera que Joan Miró assumeix la plena maduresa
pictòrica. Continuarà elaborant el seu llenguatge, que cada cop gira més entorn
alguns signes, ja presents a les "Constel·lacions": la lluna, la dona,
l’ocell, les estrelles, però és fa més directe, més essencial, eliminant tot el
que és accessori.
En envellir el pintor, la seva obra guanyà en dinamisme i en experimentació:
pintures fetes de regalims o pintures amb els dits, grans formats en els quals
els colors purs es combinen amb traços en negre que semblen escriptures .
|
|
|
Joan Miró, Retrat de vaileta, 1918, oli sobre paper-tela,
33 x 28, Fundació Joan Miró, Barcelona
|
|
La taula (Natura morta del conill), 1920, oli damunt tela, 130 x 110,
col·lecció Gustav Zumsteg
En aquesta tela s’observa una fragmentació de l’objecte que deriva del cubisme
amb un atapeïment d’elements tractats de manera realista que anuncien la
trajectòria posterior de l’artista
|
|
Joan Miró, La Masia, 1921-1922, oli damunt tela, 132 x 147,
National Gallery of Art, Washington
"Té tot el que es pot captar d’Espanya quan hi ets i tot el que en
recordes quan no hi pots ser", comentari de Hemingway sobre La Masia.
La pintura de Joan Miró té la capacitat de fixar el que observes de les
coses i alhora el que en recordes.
|
|
|
|
|
|
Joan Miró, Maternitat, 1924, oli sobre tela, 91 x 74,
col·lecció particular, Londres
El llenguatge de Miró es va fer cada cop més abstracte i
simbòlic. Aquí podem trobar la figura d’una dona: el cap
en negre, a dalt a l’esquerra, amb els filaments negres dels
cabells i els dos pits, un a dalt, com un cercle blanc entorn
d’un de negre més petit, i a baix a la dreta, una forma
semiesfèrica. De cada pit en penja una figureta que sembla una
criatura, el sexe de la dona és la forma triangular foradada.
|
|
|
Joan Miró, El bell ocell desxifrant l’inconegut a la parella d’enamorats, 1941, tempera, gouache, ou, oli pastel damunt paper, Museu d’Art Modern, Nova York
|
|
Diu Miró sobre aquestes obres:
|
|
"A Varengeville-sur-Mer, el 1939, vaig iniciar una
nova fase de la meva obra, que tenia els orígens en la
música i en la natura. Era pel temps en què va esclatar
la guerra. Tenia moltes ganes d’escapar. Em vaig tancar
expressament en mi mateix. La nit, la música i les
estrelles van començar a jugar un paper important a
l’hora de suggerir-me les pintures. La música sempre
m’havia atret i, ara, en aquesta època, començava a
tenir el paper que la poesia havia jugat al començament
dels anys vint- especialment Bach i Mozart, quan vaig
tornar a Mallorca en caure França."
|
|
Joan Miró, citat a: James Johnson Sweeney, "Joan Miró:
comment and interview". Nova York: "Partisan Review",
febrer. Vol. 15, n. 2.
|
|
|
|
|
|
Joan Miró, Pintura sobre masonite, 1936, olí, caseïna, quitrà
i sorra, 78 x 100, Aimé Maeght, París
|
|
|
Joan Miró, L’or de l’atzur, 1967, Acrílic damunt tela,
205 x 173,5 Fundació Joan Miró, Barcelona
|
|
| |
|
|
