Surrealisme

L’ "Interior Holandès I" de Joan Miró és una pintura molt representativa del que van ser les primeres pintures del surrealisme , un moviment que en els seus inicis havia estat fonamentalment literari. El Surrealisme havia sorgit a París d’un grup de literats i artistes que s’organitzaren per fer front a l’altre moviment d’avantguarda que dominava el panorama artístic en els anys immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial: el moviment Purista o "purisme ". La guerra i l’esclat de la Revolució a Rússia havien repercutit en el panorama artístic amb un " retorn a l’ordre", és a dir el retorn dels valors d’equilibri i harmonia i d’un ideal de bellesa basat en unes normes de perfecció, en detriment dels valors expressius i experimentals. Aquest retorn a l’ordre implicà una revalorització de l’art naturalista, encara que no acadèmic. La pintura acadèmica havia quedat definitivament obsoleta, però en canvi, entre els compradors d’art es manifestà una preferència per obres en les quals el motiu extret de la natura fos fàcilment identificable, encara que tractat de manera poc convencional. D’altra banda el gran impacte del cubisme havia tingut com a conseqüència un predomini d’estils artístics basats en la geometria i l’objectivitat, com van ser l’esmentat moviment Purista, el Neoplasticisme organitzat entorn a la revista De Stjil, i l’estil generat per l’escola de la Bauhaus a Alemanya. L’ideal d’una societat estructurada en base a un ordre racional semblava necessari per a la reconstrucció d’Europa després del desastre, i s’imposà en tots els àmbits. L’any 1920 es publicà a França l’obra de F.W. Taylor, "Els principis de l’organització científica de les fàbriques", en la que es defensava una organització del treball a la fàbrica regulada per criteris estrictes de rendibilitat: cada treballador havia de fer una tasca molt concreta, i repetir-la constantment; calia evitar les relacions entre els treballadors, controlar que no parlessin, que no perdessin el temps, i mesurar i estimular la seva productivitat amb gratificacions. Ara bé, l’horror de la guerra, i amb ella la constatació que la raó i el progrés s’havien posat al servei de la destrucció, de la barbàrie, i també de l’explotació, va donar lloc a l’aparició, en territoris no afectats directament per les hostilitats com Suïssa i Nova York, d’ un moviment radicalment diferent de tots els moviments d’avantguarda que s’havien produït fins al moment: el moviment Dadà . Els dadaistes reivindicaven la imaginació i l’atzar com a únics recursos creatius vàlids, i la fi de l’art tal com s’havia entès fins al moment. Aquesta rebel·lió contra una modernitat racional, ordenada i eficaç, tingué continuïtat amb el Surrealisme, que es definí com alternativa al naturalisme i al Purisme. L’art de Joan Miró, que consisteix bàsicament en una descomposició de la imatge que perd la seva unitat, encara que manté una certa integritat en els detalls, és indicatiu del principi de destrucció que havia sorgit en l’art modern, després de l’exaltació creativa dels primers moviments d’avantguarda. L’univers de signes arbitraris, totalment deslligats del seu referent habitual, creat per Joan Miró s’inscriu en el marc d’aquest moviment que nega la validesa d’una raó objectiva universal i reivindica en canvi l’experimentació amb l’univers psíquic a través de l’inconscient.

Joan Miró Interior holandès I 1928, oli sobre tela, 92 x 73 Museu d’Art Modern, Nova York

Purisme: Moviment iniciat l’any 1920 pels pintors Jean Édouard Jeanneret (que posteriorment es dedicà a l’arquitectura i adoptà el nom de Le Corbusier) i Amédée Ozenfant. Publicaven una revista titulada "L’Esprit Nouveau" (El Nou Esperit) en la que va aparèixer el primer manifest del Purisme:

"Actualment la llei no és altra cosa que la constatació d’un ordre. Resumint, una obra d’art ha de provocar una sensació d’ordre matemàtic, i els mitjans per provocar aquest ordre matemàtic s’han de cercar entre els mitjans universals."

C.-E. Jeanneret i A. Ozenfant, "Purisme", citat a D. Batchelor, "Esta libertad, este orden": El arte en Francia después de la Primera Guerra Mundial", a Realismo, Racionalismo, Surrealismo, El arte de entreguerras (1914-1945)

Charles Édouard Jeanneret, Natura morta amb una pila de plats, 1920, oli sobre tela, 81 x 100, Kusntmuseum Basel.

Encara que aquesta obra parteix del Cubisme de Braque i Picasso, se’n diferencia perquè evita l’ambigüitat; les formes de la natura s’han esquematitzat però sense arribar a fer-les irreconeixibles, el mètode cubista s’ha sotmès a un procés d’ordenació per tal de fer-lo més clar i objectiu.