EL SURREALISME EN L’ART CONTEMPORANI

El moviment surrealista triomfà amb les dues grans exposicions surrealistes celebrades a Londres l’any 1936 i a París l’any 1938. L’exposició de Londres incloïa obres d’artistes britànics que en aquells anys es van unir al moviment com l’ecultor Henry Moore. Però amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial molts dels integrants del moviment van haver de fugir als EUA: André Breton, André Masson, Max Ernst, Yves Tanguy, Man Ray i Roberto Matta, pintor xilè resident a París, es van establir a Nova York en aquells anys. Salvador Dalí ja era molt conegut a la ciutat gràcies a les exposicions en les que va participar l’any 1932, i el 1933 i 1934 en solitari. L’únic artista americà que s’afegí obertament al moviment surrealista fou Arshile Gorky.
Encara que el surrealisme no era pròpiament un moviment abstracte, tingué una gran influència en el grup de pintors americans denominats l’expressionisme Abstractes, especialment Jackson Pollock , que era molt amic de Roberto Matta i s’interessà per les tècniques d’automatisme psíquic en l’elaboració de la seva pròpia tècnica, personal i innovadora , de pintar amb regalims que cauen damunt la tela directament del pot de pintura .

Henry Moore (1898-1986), ha estat l’escultor britànic més important del s. XX. S’interessà per l’art primitiu etrusc i precolombí, en concret el déu de la pluja Chac Mool , que va veure en una exposició del museu del Trocadero a París. Aquest és el referent bàsic de les seves "figures reclinades" - dues terceres parts de la seva producció- que produí al llarg de la seva vida, en totes les variants, de la més figurativa a la totalment abstracta.
En els anys 1930-1940 Henry Moore produí un tipus d’obra - formes escultòriques que procedien de la figura humana, però desmembrada i dislocada, i sovint suggerint una metamorfosi en pedres, ossos o petxines- que es pot considerar com a surrealista, encara que formalment fou expulsat del moviment, conjuntament amb altres artistes, l’any 1947, acusat de fer "ornaments sacerdotals".
Les influències en Moore van molt més enllà del surrealisme, de Brancusi i Jean Arp a Picasso, passant per l’escultura clàssica (divinitats fluvials) i renaixentista (Miquel Angel, tombes de la capella Médici a Florència) . Encara que les escultures d’aquest període tenen alguna relació amb el surrealisme, l’estil de Moore no es pot encaixar estrictament dins de cap moviment en particular.