Fauvisme
EL QUADRE
EL FAUVISME
ANTECEDENTS
L'AUTOR
SÍNTESI



Fauvisme, expressionisme i cubisme van ser els primers moviments d’avantguarda del segle XX , caracteritzats per la voluntat de ruptura dels artistes anomenats "moderns". Aquesta voluntat de ruptura es dona a dos nivells: implica la destrucció dels codis bàsics de l’expressió artística vigents durant els darrers segles per tal de crear-ne de nous, però també la projecció d’aquest canvi a la societat, que es considera susceptible de ser transformada a través d’un procés revolucionari que donarà lloc a un món nou. Aquests moviments d’avantguarda no es poden entendre sense la creença, àmpliament difosa durant la primera meitat del segle XX, en la capacitat regeneradora de l’art front a un món inhòspit, injust, repressor i explotador, un món cada cop més mancat de valors espirituals. Avui dia les primeres avantguardes són ja un fenomen del passat, els estudiem com a símptoma d’una època que ja no és la nostra: la confiança en la capacitat regeneradora de l’art ha periclitat, s’ha esvaït la fe en una revolució que farà possible un nou ordre més just.

El Fauvisme fou el primer d’aquests moviments d’avantguarda i fou també el més explosiu, menys organitzat, no tenia uns objectius definits ni un programa. Però la seva explosió va tenir repercussions en tots els àmbits de l’art europeu, fou l’espurna que encengué, per imitació o per reacció, tot el reguitzell de processos de ruptura i reconstrucció que han caracteritzat la modernitat

FAUVISME:

Moviment que sorgeix a París l’any 1905

Figures principals:

Henri Matisse, André Derain, Maurice Vlaminck, Georges Braque
i també: Albert Marquet, Henri Manguin, Jean Puy, Raoul Dufy, Kies Van Dongen, Charles Camoin, Émile Othon Friesz

Principis bàsics:

colors purs no imitatius
pintar la llum utilitzant tons complementaris contrastats
el quadre com a superfície plana, sense efectes de profunditat i sense perspectiva
individualisme, llibertat total, rebuig de qualsevol principi formal.
Investigació sobre la funció plàstica del color entès com a element estructural de la visió
Pinzellada àmplia i separada sobre el fons blanc de la tela que posa en relleu l’estructura autònoma, autosuficient, del quadre com una realitat en si mateixa

Precedents:

Gauguin, grup de Pont-Aven i Nabis 1903: exposició de l’obra de Gauguin al Salon d’Automne
Van Gogh, 1901: exposició de l’obra de Van Gogh a París
Neoimpressionisme de Seurat i Signac
Simbolisme: Gustave Moreau, Odilon Redon, Pierre Puvis de Chavannes

Cronologia:

1898-1904:, es forma el grup Matisse, Derain, Marquet, Vlaminck, es generalitza l’ús del color intens
1905-1907:: Fauvisme clàssic, gran èxit de Matisse
1907-1908 derivacions cubistes i primitivistes. Fi del moviment

Tendències que deriven del Fauvisme, (per influència o per voluntat de superació):

EXPRESSIONISME: Kandinsky"Der Blaue Reiter" (Múnic)

CUBISME: Picasso."Les Demoiselles d’Avignon"

BIBLIOGRAFIA I WEBS INTERESSANTS