Fauvisme

El quadre: La "ratlla verda"(Retrat de Madame Matisse)

Crec que l’expressió no radica en les passions entusiastes expressades en el rostre humà en un gest violent. (...) La composició és l’ art de disposar de forma decorativa els diversos elements que el pintor té a la seva disposició per expressar els seus sentiments.

Henri Matisse

Es tracta d’un retrat d’Amélie Parayre, la dona amb la que Matisse s’havia casat l’any 1898. El retrat mostra el rostre i part de les espatlles en posició frontal sobre un fons format per tres taques de color , verd, vermell cadmi i rosa fúcsia, pintat a grans pinzellades planes i irregulars. Els contorns estan marcats amb un traç lineal de color blau-negre i la cara es resol amb pinzellades molt empastades de color ocre grogós a la banda esquerra i rosa carn a la dreta. Les ombres dels ulls i del nas estan marcades amb pinzellades de color verd i el cabell, recollit a sobre el cap, està format per taques de pintura de color blau i negre.
La "ratlla verda" que ha donat nom al quadre és també l’element central i l’eix de simetria: es tracta d’un recurs altament innovador, que vol trencar amb els procediments tradicionals per resoldre el modelat del rostre en zones de llum i ombra. Una pinzellada de vermell cadmi sobre el front, a l’angle superior esquerre de la cara, indica una zona il·luminada, un reflex de llum, però sense recórrer a la taca blanca i groga que habitualment utilitzen els pintors per indicar la llum. La ratlla verda mostra la separació entre l’espai il·luminat i la zona d’ombra, sense enfosquir amb negre, com es feia en la tradició acadèmica, i és també la clau per entendre la construcció del quadre: les taques de color es potencien mútuament sense barrejar-se. Les relacions entre els colors es construeixen a partir dels contrastos de complementaris. El resultat té la majestuositat i l’equilibri d’una icona. És interessant comparar aquest retrat amb el seu immediat antecessor, el quadre "Dona amb barret" que el pintor presentà a l’exposició de l’any 1905 i que és també un retrat de la seva dona.
En aquest primer retrat, però, el resultat és "un retrat a la moda", no s’hi observa la voluntat de retratar una dona concreta. En canvi, a "La ratlla verda", es percep un homenatge a Madame Matisse, la dona que dedicà la seva vida a la veneració de l’artista com a geni, que es posà a treballar de modista durant els anys de dificultats econòmiques previs al gran èxit del grup "fauve" ,i que hagué de vendre el seu anell de casada per tal que el seu marit pogués adquirir un quadre de Cézanne , un de Gauguin i un bust de Rodin.

Henri Matisse: La ratlla verda(Retrat de Mme. Matisse), 1905
Oli sobre tela
40 cm x 32 cm
Copenhagen, Statens Museum for kunst

H. Matisse, Dona amb barret, 1905, olí, 81,9 x 60,3, col.lecció particular.

La figura s’ha construït contrastant taques de color i no pas definint zones amb contorns clars: taronja i blau al coll, verd, vermell violeta, taronja i groc al barret.

Archives Henri Matisse, París

Imatge: Matisse, la seva dona Amélie i la seva filla Marguerite a la casa de Collioure l’any 1907, Archives Henri Matisse, París

Henri Matisse, André Derain , 1905, oli, 30,5 x 29, Londres, Tate Gallery

M. Vlaminck, Retrat de Derain, 1905, oli, 27,3 x 22,2, Ciutat de Mèxic, col·lecció privada

En aquests dos retrats els colors complementaris s’equilibren entorn de dos motius centrals: vermell i verd a la meitat superior i inferior del primer retrat, i al rostre del segon (l’ombra verda del nas és un motiu que desenvoluparà Matisse a "La ratlla verda"), el blau-violeta i groc-taronja a la part central del primer, als cabells i el fons del segon