Definició

El fauvisme fou un moviment molt curt, tan sols durà uns tres anys, però va tenir un impacte tan fort que actualment és considerat el primer moviment d’avantguarda del segle XX.
El grup dels "fauves" (salvatges) sorgí a París l’any 1905 com a conseqüència de l’escàndol que suscità l’exhibició d’un conjunt d’obres al "Salon d’Automne". Es feu famós el comentari del crític d’art Louis de Vauxcelles en observar el contrast entre aquell grup d’artistes que utilitzaven els colors amb una llibertat inusitada i una escultura de factura clàssica situada a la mateixa sala: " Sembla un Donatello (un dels escultors més famosos del Quattroccento) tancat a la gàbia de les bèsties salvatges!".
El nucli central de les pintures exposades en aquella sala havien estat realitzades a Collioure, un poblet de pescadors tocant a la frontera catalana, quan Matisse hi anà a pintar amb André Derain i Maurice Vlaminck, tots dos pintors joves que seguien el seu mestratge, l’estiu anterior.
L’any 1906, el moviment es consolidà amb una altra exposició del grup al "Salon des Indépendants"
El fauvisme fou un moviment que aconseguí alhora superar i sintetitzar les tendències pictóriques que havien sorgit després de l’impressionisme, principalment el neoimpressionisme i el simbolisme, però recollint les troballes d’aquests moviments anteriors: la pinzellada ampla i empastada, la juxtaposició de colors purs sense matisar, les divisions arbitràries de color i el color pla, sense tonalitats , a la manera de Van Gogh , Cézanne i Gauguin. Els pintors "fauve" pretenien pintar la llum utilitzant tons complementaris contrastats en lloc d’aclarir els tons amb blanc, consideraven el quadre com a superfície plana, prescindien totalment dels efectes de profunditat i de les lleis de la perspectiva, no volien reproduir objectes que podem veure en la realitat, sinó construir en la tela objectes purament pictòrics. Reivindicaven la llibertat absoluta en els procediments pictòrics, rebutjaven qualsevol imposició formal i qualsevol teoria, s’inspiraven en l’art primitiu a la manera de Gauguin .
Participaren també en el moviment els pintors Albert Marquet, Henri Manguin, Charles Camoin, Raoul Dufy, Georges Braque , Kees Van Dongen, Otto Friesz: fins l’any 1907 el Fauvisme fou considerat el moviment més genuïnament modern.
Georges Braque fou el primer que abandonà el moviment quan, molt influït per Cézanne i per Picasso, inicià la recerca del cubisme. A partir de l’any 1908 el moviment es dissolgué com a tal, cadascun d’aquests pintors seguí una línia diferent d’investigació. Tan sols Matisse continuà fidel tota la seva vida a l’exploració del color com a element bàsic de la construcció del quadre.