Fauvisme

Aquest retrat de Madame Matisse, conegut com "La ratlla verda", és un dels quadres més representatius del denominat moviment " fauve " , considerat el primer moviment d’avantguarda del segle XX, el moviment que inicià la ruptura definitiva amb les formes de representació pictòrica característiques de l’art tradicional.
"Fauve" vol dir "salvatge", és a dir, "diferent", "que no pertany a la civilització", de la mateixa manera que per als romans de l’antic Imperi, "bàrbar" volia dir "que no parla la nostra llengua", "que no se l’entén".
Quan Matisse encara estava treballant en aquesta obra es van deixar sentir les primeres repercussions de la seva participació al "Salon d’Automne" de París , conjuntament amb un grup de pintors joves . L’exposició suscità un gran escàndol , alguns digueren que els pintors havien d’estar bojos per fer aquells gargots sense formes definides i amb colors que semblaven arbitraris : on s’ha vist una dona amb la cara verda? Però l’escàndol implicà també un gran èxit. Els col·leccionistes d’art d’origen nord-americà, Gertrud i Leo Stein , adquiriren alguns quadres de Matisse i aviat un sector de la societat parisenca avançada s’interessà per aquesta pintura "diferent".
Si els quadres dels pintors "fauve" resultaven estranys era pel seu evident "primitivisme", és a dir, perquè s’inspiraven en les maneres de fer de l’art anomenat " primitiu " denominació que servia per referir-se als objectes d’art produïts per pobles "diferents", és a dir, que estaven en un estadi "pre-industrial" pobles del continent africà, sud-americans, d’Àsia, i d’Oceania. La descoberta d’aquests pobles s’havia produït com a conseqüència de l’expansió imperialista de les principals potències europees durant el darrer quart del segle XIX. En pocs anys Gran Bretanya, França, Bèlgica i Holanda, es repartiren tot el territori del continent africà i establiren colònies i vincles comercials amb el sud-est asiàtic i les illes del Pacífic. El domini de "l’altre" implicà també una curiositat, una voluntat de conèixer aquest "altre", tan diferent. Paul Gauguin , Henri Matisse , Wassily Kandinsky , Emil Nolde, Paul Klee, August Macke i molts artistes d’aquell temps foren també grans viatgers que preferien les destinacions exòtiques: el nord d’Àfrica, els Mars del Sud i la Polinèsia. També n’hi hagué molts que col·leccionaven objectes procedents d’aquestes terres i els començaren a valorar com objectes "d’art primitiu". Aquest interès no era merament estètic, implicava també la voluntat d’apropiar-se alguns elements culturals d’un món rural, sovint idealitzat, que podien servir per a renovar la civilització occidental : la relació beneficiaria tothom, perquè els pobles colonitzats també podien treure profit de la renovació tecnològica que els colonitzadors els posarien a l’abast. Algunes pintures de Paul Gauguin fetes a Tahití són molt significatives d’aquesta voluntat de sincretisme cultural: ens mostren escenes de la vida a les illes -una noia jove amb una criatura- que suggereixen per analogia alguns motius tradicionals cristians la verge Maria amb Jesús nen" Orana Maria ". Un segle més tard la polèmica entorn als efectes de la"globalització" està posant en relleu els problemes que es poden derivar de la integració cultural a nivell mundial: el moviment "fauve" ens pot servir com a referència dels primers símptomes d’aquest fenomen "globalitzador"·.

Henri Matisse: La ratlla verda(Retrat de Mme. Matisse), 1905
Oli sobre tela
40 cm x 32 cm
Copenhagen, Statens Museum for kunst

No es pot viure en una casa endreçada, en una casa de tietes provincianes. Cal trencar amb tot i anar-se’n al desert per tal de crear procediments senzills que no ofeguin l’esperit. Llavors trobarem Gauguin i Van Gogh. Hi trobarem idees originals, construcció de superfícies de color, recerca de l’efecte de color més intens, el tema és secundari.
L. V. Masini