Expressionisme

L'autor: Vassily Kandinsky

Vassily Kandinsky (1866-1944) havia nascut a Moscou; la família del pare procedia de Sibèria, d’una zona prop de la frontera amb Xina, i la seva mare pertanyia a la noblesa moscovita. Estudià dret i economia i molt aviat s’interessà pels estudis artístics, en especial per les icones medievals i l’art popular rus (a Rússia no hi havia una tradició d’art clàssic com a l’Europa posterior al Renaixement: l’església ortodoxa imposà un art normatiu i simbòlic per a les icones,que es mantingué igual fins al s. XVIII). Viatjà a París els anys 1889 i 1892, i li causà un gran impacte l’obra de Monet: davant d’un quadre de Monet de la sèrie dels "Pallers" pintats a diferents hores del dia s’adonà que, sense mirar el títol, no era capaç de reconèixer què representava, però que tot i així el conjunt de formes i colors tenia una gran força visual: fou el primer cop que intuí la possibilitat de l’abstracció en pintura.
L’any 1893 decidí abandonar la seva feina a Moscou per dedicar-se totalment a l’activitat artística. Es traslladà a Munic, la capital de Baviera. En aquells anys Munic era una ciutat amb una intensa vida artística. Diu Kandinsky dels seus records muniquesos,

"...al carrer cridava l’atenció el fet que una persona, home o dona, no portés una paleta, una tela o almenys una carpeta sota el braç (...)Tothom pintava...o escrivia poesia o componia música, o es posava a ballar. A cada casa , sota cada teulada, hi havia almenys dos estudis de pintor on, de vegades, es pintava, i sempre es discutia , es disputava, es filosofava i es bevia abundantment "

citat per P. Vogt, Der Blaue Reiter, Un expresionismo alemán

A Munic, gràcies a l’ajuda del seu pare, es concentrà en els estudis artístics i l’any 1910, molt influït per l’obra del filòsof alemany W. Worringer i també pel teòsof Rudolf Steiner ,publicà "De lo Espiritual en el Arte ", assaig on per primer cop s’afirma la possibilitat d’un art no objectiu, basat exclusivament en la forma i el color com a elements bàsic d’un llenguatge que expressa l’emoció de l’artista.
Després de tres anys d’estudis, Kandinsky es convertí en un pintor professional que exposava a Berlín, a París, a Dresde i a Moscou. El seu estil evolucionà de l’impressionisme al Fauvisme amb influències modernistes i expressionistes (E. Munch ). Tot i aquestes influències , la seva pintura es caracteritza per un tractament del color que acusa el fort impacte dels tons purs i els contorns molt definits en negre de l’art popular rus i de la pintura d’icones.
L’any 1911, conjuntament amb els seus amics els pintors Franz Marc i August Macke, i amb el recolzament financer de Bernard Koehler, oncle de Macke, fundà el grup d’artistes anomenat "Der Blaue Reiter" " El Genet Blau ", que organitzava exposicions dels artistes considerats més renovadors i publicava un "Almanac".
En aquells anys pintà les seves primeres obres totalment abstractes (primera aquarel.la abstracta)
L’any 1914, en esclatar la Primera Guerra Mundial, Kandinsky hagué de tornar a Moscou i , després de la Revolució d’Octubre de 1917, participà a la reorganització de l’Acadèmia de Belles Arts. Allí entrà en contacte amb els artistes del moviment Suprematista i Constructivista , que també havien evolucionat cap a l’abstracció, però seguint un camí molt diferent de l’expressionista. A partir de l’any 1921 s’imposà a l’URSS una reacció contrària a les tendències abstractes, que determinà el retorn de l’artista a Berlín. Durant aquest període es pot observar una transformació del seu estil cap a formes cada cop més geometritzants i estructurades: l’espontaneïtat i el lirisme de les primeres pintures abstractes cedeix a favor d’un plantejament més racional
En tornar a Alemanya l’any 1922, Kandinsky fou contractat com a professor de pintura a l’escola de la Bauhaus de Weimar, dirigida per l’arquitecte Walter Gropius. L’any 1925 publicà "Punto y Línea sobre el plano ", una nova teoria sobre els valors simbòlics de la línia, el punt i el color, analitzats com un llenguatge universal tan precís com la matemàtica. En l’ambient d’investigació i de rigor estètic de la Bauhaus Kandinsky seguí evolucionant cap una abstracció cada cop més geomètrica i constructiva
L’any 1933, quan el govern nazi clausurà la Bauhaus, acusant els seus professors d’ensenyar un "art degenerat", Kandinsky es traslladà a París.
Els darrers anys de la seva vida, Kandisnky es concentrà en la pintura, que ell decidí anomenar art "concret", més que abstracte, per subratllar que no es tractava d’ abstraccions a partir de la natura, sinó de pintar el món interior que no té una existència material . En aquesta etapa, el seu estil és el resultat d’una síntesi de tots el períodes anteriors: s’hi combinen les formes orgàniques i líriques dels inicis amb l’estil geometritzant de la maduresa. La tendència general és a crear petits microcosmos de signes pictòrics de formes biomòrfiques que suren en espais de color.

V. Kandinsky, Estudi per a "En el quadrat negre", 1923, Aquarel.la, gouache i tinta xinesa sobre paper, 36x36, París, Musée Centre Georges Pompidou

V. Kandinsky Puntes d’arc, 1927, , oli sobre cartró, 66x49 ,París, col·lecció particular

V. Kandinsky, Desenvolupament en marró, 1933, París, Musée Centre Georges Pompidou

Blau del cel, 1940, oli sobre tela, 100 x73, Musée Centre Georges Pompidou, París

W. Worringer ( 1881-1965 ), deixeble d’Alois Riegl i autor de "Abstracción y Naturaleza" i "Abstracción y Empatia" (1908), la seva tesi doctoral, on exposa una teoria de l’abstracció com impuls oposat a la projecció sentimental. Segons Worringer, les civilitzacions mediterrànies, representades pel classicisme grec, tenen tendència a establir un vincle de comunió amb la natura que s’expressa en l’afany de representar-la; en canvi, la civilització nòrdica tendeix a un enfrontament amb el món natural que la porta a buscar la serenitat i la bellesa en allò que és inorgànic, cristal·lí, que està regit per lleis i necessitats abstractes.

Piet Mondrian, Evolució, 1910-1911, olí sobre tela, 78 x 85, 183 x 87,5, 178 x 85, La Haia, Haags Gemeentemuseum

Aquest quadre del pintor holandès, també molt influenciat per la teosofia de Rudolf Steiner, vol plasmar en imatges el concepte de desenvolupament espiritual i intel·lectual, en el qual l’art abstracte tindria un paper important.

Rudolf Steiner (1861-1925) Kandinsky conegué Rudolf Steiner a Berlín durant la seva estada en aquesta ciutat els anys 1907-1908 i llegí els seus escrits. Steiner era un filòsof d’origen austríac, que l’any 1912 havia fundat l’anomenada "Societat Antroposòfica". L’antropsofia era un moviment intel·lectual basat en la creença que existia un món espiritual comprensible a través del pensament però que només era accessible a les ments més elevades. La humanitat havia perdut la capacitat de participar en el procés espiritual a causa de la seva dependència de les coses materials; per a recuperar la percepció espiritual calia una preparació activa que ajudés a elevar la consciència més enllà del món material. Els artistes i els filòsofs podien ser els intermediaris en aquest procés vers l’espiritualitat perquè, segons ell, el pensament filosòfic es podia expressar amb formes i colors.

V. Kandinsky, Portada de l’Alamanac Der Blaue Reiter, 1911

L’Almanac volia ser un compendi de tot allò que podia incidir en la renovació de les arts plàstiques : reproduccions de dibuixos i pintures, cròniques d’exposicions, articles . Kandinsky volia fe runa revista que fos alhora " una cadena cap al passat i un raig cap al futur (...)" on es podria trobar tot barrejat " un egipci, un xinès, un dibuix infantil, una làmina popular i un Picasso."

V. Kandinsky, Primera aquarel·la abstracta (1910 ?-1913) Llapis, tinta xinesa i aquarel·la sobre paper, 49,6x64,8,Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou, París

La datació d’aquesta aquarel·la ha estat molt controvertida. Sembla que Kandinsky la va datar retrospectivament l’any 1910, però molts historiadors han manifestat els seus dubtes sobre la possibilitat que hagués pintat una obra tant abstracta aquell any, just abans de publicar De lo espiritual en el arte" i han suggerit la data més probable de 1913, que coincideix amb la "Composició VII", la primera pintura totalment abstracte de Kandinsky. .
L’interès de l’obra resideix en la seva dificultat. De sobte ens trobem davant d’un conjunt de formes que no podem analitzar amb cap dels recursos racionals que estem acostumats a utilitzar en l’anàlisi de les arts plàstiques: no hi cap objecte reconeixible, ni cap forma geomètrica. Estem acostumats a mirar la pintura com qui mira a través d’una finestra: intentant reconèixer una altra realitat "representada" en la tela . Però aquesta pintura no representa res.
Per entendre-la, hem de canviar totalment la nostra manera de mirar-la, d’interrogar-la. No ens hem de preguntar què representa, sinó què és, què volia aconseguir el pintor quan la va fer, i per què.
L’autor es va posar en el lloc de qui no sap res en art, per a intentar començar de nou, crear formes sense cap codi preestablert, i veure què passa. La seva voluntat era investigar una nova manera de pintar que hauria de ser la d’una nova època. I el resultat és un conjunt de taques de colors que s’escampen sense contorns definits, i de línies en traç negre que no defineixen cap límit: s’organitzen sobre la superfície de la tela seguint una composició vagament circular però no determinen cap espai: només percebem un cert ritme, un temps donat per la seqüència de taques i el tall de les línies, i una força - la força emocional que l’artista ha intentat transmetre.

Walter Gropius, edifici de la Bauhaus a Dessau, 1925-26
La nova seu de l’escola dissenyada per Gropius és un dels millors exemples del primer "racionalisme"arquitectònic.

L’escola de la Bauhaus, creada l’any 1919, fou el resultat de fusionar l’Escola Superior de Belles Arts i l’Escola d’Arts i Oficis de Saxònia. Era una escola democràtica, sorgida en l’ambient socialdemòcrata de la República de Weimar, proclamada després de la caiguda de l’emperador Guillem II.
L’arquitecte Walter Gropius la dirigí inicialment amb la intenció de crear una escola moderna d’arts plàstiques on es complementessin l’ensenyament teòric i el pràctic, les teories de l’avantguarda estètica amb el coneixement de les tècniques dels oficis tradicionals: l’objectiu era eliminar la separació entre art i producció industrial, entre l’artista i l’artesà. Seguint la metodologia "d’aprendre treballant" , els alumnes, després de fer un curs teòric introductori que impartia V. Kandinsky, aprenien a treballar la fusta, el metall, la ceràmica, i els teixits, i dissenyaven prototips de mobles, làmpades, teixits i elements de decoració que sovint es cedien per a ser fabricats industrialment.
Molt aviat la Bauhaus contà amb un professorat de gran prestigi com el pintor d’origen suís Paul Klee (4), o l’holandès Theo Van Doesburg. L’any 1926 l’escola es traslladà a Dessau , el 1928 Hans Meyer substituí Walter Gropius com a director i l’escola s’orientà més decididament cap a l’ensenyament de l’arquitectura. L’any 1930 Mies van der Rohe assumí la direcció i posteriorment l’escola es traslladà a Berlín fins que fou clausurada pels nazis l’any 1933.

Els dos escrits teòrics més coneguts de Kandinsky, De lo espiritual en el arte (1908), i Punto i línea sobre el plano (1924) constitueixen un intent d’exposar una mena de "gramàtica de la forma" que estableixi els valors expressius del color i dels elements del dibuix.
La tradició filosòfica alemanya, de Hegel a Shopenhauer, sempre havia afirmat que l’art tenia com a funció l’expressió de la Divinitat, de l’ Espiritualitat Absoluta. Kandinsky afirma que quan més allunyada estigui la forma artística de l’univers material, més a prop estarà de la puresa de la Idea.
Kandinsky participava de la creença romàntica que el color exerceix una influència directa sobre l’ànima., i que té uns efectes psíquics i físics en l’espectador. (Van Gogh ja havia expressat la idea que els colors tenien qualitats psicològiques). Amb els colors l’artista pot provocar "vibracions de l’ànima".

De lo espiritual en el arte (1908), és una anàlisi dels efectes expressius del color i la seva correspondència amb les formes abstractes. Els colors s’agrupen en grups oposats que corresponen als contrastos de complementaris.:

Punto y Línea sobre el plano (1924) és el resultat de les seves reflexions teòriques i dels apunts de classe dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondència entre els elements del dibuix i els seus efectes: una línia vertical és càlida i l’horitzontal és freda, la diagonal expressa moviment, si és ascendent és vitalitat; si és descendent, decadència. L’ horitzontal és la mort, el principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.