|
|
|
|
Composició IV, de V. Kandinsky
L’obra és una mostra molt representativa del treball de l’artista durant
els anys en que formava part del grup Der Blaue Reiter (El Genet Blau)
, anys de recerca i d’investigació que el dugueren a la formulació de
les seves teories sobre la possibilitat d’un art abstracte.
El conjunt ens recorda un paisatge estilitzat que inclou alguns motius
molt característics de l’obra de Kandinsky, presents en obres anteriors
i posteriors, i relacionats amb els seu món interior : les torres, un cel
il·luminat intensament, un promontori central, barques amb remers, l’arc
de Sant Martí, el color blau intens...
Kandinsky diferencia tres estadis en l’elaboració de l’obra pictòrica:
la impressió
directa a partir de la natura, que el pintor
expressa en
forma pictòrica, la improvisació, que és una impressió inconscient que
sorgeix espontàniament del món interior de l’artista, i la composició,
que és el resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i
improvisacions prèvies, com per exemple aquesta Composició IV(1911)
S’ha volgut interpretar la Composició IV com una batalla apocalíptica
que té lloc eternament: les dues línies negres podrien ser dues llances
sostingudes per dos cossacs amb barrets vermells, davant d’una muntanya
blava coronada per un castell, podríem "veure" dues barques de
color violeta, amb els seus rems, a l’angle inferior esquerre..., però
no es tracta d’això. La intenció de l’artista no era que reconeguéssim en
la seva pintura uns objectes determinats del món real - muntanya, torres,
guerrers- sinó provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de
la contemplació de les taques de color domina l’acord en groc i
blau (espiritual) característic dels expressionistes sobre l ‘acord en
verds i vermells (terrenal) més utilitzat pels fauves- i
dels traços lineals en negre.
Kandinsky ha utilitzat els dos elements bàsics de la composició pictòrica,
la línia i el color, de manera totalment lliure, sense plegar-se a la
determinació acadèmica que estableix que la línia serveix per a definir
un contorn, el contorn dels objectes que després il·luminarem amb el
color, i el color serveix per a definir una superfície. Aquí la línia és
un traç i el i color una taca, funcionen com a elements autònoms,
sense que sigui necessari relacionar-les amb un objecte representat.
Resulta molt interessant comparar aquesta composició amb altres esbossos.
La muntanya blava amb un castell o construccions al damunt , i la barca
amb remers, són al·lusions al records de la seva Rússia natal, però no
volen "representar" imatges de Rússia, s’utilitzen com a signes,
com si fos un color, una olor o una nota musical que ens ha quedat a la
memòria.
L’evolució de Kandinsky cap a una pintura totalment abstracta culminà
en la Composició VII, en la qual, després de més de trenta dibuixos i
estudis preparatoris on encara apareixien objectes del món real, el
resultat final , una forma oval intersectada per un rectangle irregular,
s’estructurà com un conjunt de formes totalment abstractes.
|
|
V. Kandinsky, Sense títol, estudi per a Composició IV, 1911, llapis
de plom, carbó i aquarel·la sobre paper, 18,5x27,1, Musée Centre Georges
Pompidou, París
Observem que les dues línies negres que travessen el quadre en vertical són
un motiu bàsic per l’artista, un motiu que funciona com a eix de simetria
-són l’element agressiu que trenca l’harmonia del blau en forma ovalada
ascendent- però que no genera cap espai al seu entorn: les formes semblen
surar sense un suport definit (aquesta sensació ve donada pel fons blanc de
la tela sense pintar: el blanc és el no res).
|
|
|
|
|
|
|
|
|
