Expressionisme
EL QUADRE
L'AUTOR
EDVARD MUNCH
L'EXPRESSIONISME
SÍNTESI

 

Composició IV, de V. Kandinsky

L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes.

Kandinsky, Rückblicke. Der Sturm, Berlín 1913

L’obra és una mostra molt representativa del treball de l’artista durant els anys en que formava part del grup Der Blaue Reiter (El Genet Blau) , anys de recerca i d’investigació que el dugueren a la formulació de les seves teories sobre la possibilitat d’un art abstracte.
El conjunt ens recorda un paisatge estilitzat que inclou alguns motius molt característics de l’obra de Kandinsky, presents en obres anteriors i posteriors, i relacionats amb els seu món interior : les torres, un cel il·luminat intensament, un promontori central, barques amb remers, l’arc de Sant Martí, el color blau intens...
Kandinsky diferencia tres estadis en l’elaboració de l’obra pictòrica: la
impressió directa a partir de la natura, que el pintor expressa en forma pictòrica, la improvisació, que és una impressió inconscient que sorgeix espontàniament del món interior de l’artista, i la composició, que és el resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i improvisacions prèvies, com per exemple aquesta Composició IV(1911)
S’ha volgut interpretar la Composició IV com una batalla apocalíptica que té lloc eternament: les dues línies negres podrien ser dues llances sostingudes per dos cossacs amb barrets vermells, davant d’una muntanya blava coronada per un castell, podríem "veure" dues barques de color violeta, amb els seus rems, a l’angle inferior esquerre..., però no es tracta d’això. La intenció de l’artista no era que reconeguéssim en la seva pintura uns objectes determinats del món real - muntanya, torres, guerrers- sinó provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de color  domina l’acord en groc i blau (espiritual) característic dels expressionistes sobre l ‘acord en verds i vermells (terrenal) més utilitzat pels
fauves- i dels traços lineals en negre.
Kandinsky ha utilitzat els dos elements bàsics de la composició pictòrica, la línia i el color, de manera totalment lliure, sense plegar-se a la determinació acadèmica que estableix que la línia serveix per a definir un contorn, el contorn dels objectes que després il·luminarem amb el color, i el color serveix per a definir una superfície. Aquí la línia és un traç i el i color una taca, funcionen com a elements autònoms, sense que sigui necessari relacionar-les amb un objecte representat.
Resulta molt interessant comparar aquesta composició amb altres esbossos.
La muntanya blava amb un castell o construccions al damunt , i la barca amb remers, són al·lusions al records de la seva Rússia natal, però no volen "representar" imatges de Rússia, s’utilitzen com a signes, com si fos un color, una olor o una nota musical que ens ha quedat a la memòria.
L’evolució de Kandinsky cap a una pintura totalment abstracta culminà en la Composició VII, en la qual, després de més de trenta dibuixos i estudis preparatoris on encara apareixien objectes del món real, el resultat final , una forma oval intersectada per un rectangle irregular, s’estructurà com un conjunt de formes totalment abstractes.

 


composició IV

Vassily KANDINSKY, COMPOSICIÓ IV , 1911,
oli sobre tela, 159 x 250
Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Dibuix per a Composició IV, 1911

V. Kandinsky, Dibuix per a Composició IV, 1911, Musée Centre Georges Pompidou, París

Sense títol, estudi per a Composició IV

V. Kandinsky, Sense títol, estudi per a Composició IV, 1911, llapis de plom, carbó i aquarel·la sobre paper, 18,5x27,1, Musée Centre Georges Pompidou, París
Observem que les dues línies negres que travessen el quadre en vertical són un motiu bàsic per l’artista, un motiu que funciona com a eix de simetria -són l’element agressiu que trenca l’harmonia del blau en forma ovalada ascendent- però que no genera cap espai al seu entorn: les formes semblen surar sense un suport definit (aquesta sensació ve donada pel fons blanc de la tela sense pintar: el blanc és el no res).

 
Estudi per a Kleine Freuden (Petites joies)

V. Kandinsky, Estudi per a Kleine Freuden (Petites joies), 1913, aquarel·la i tinta xinesa sobre paper, 23,8x31,5, llegat de Nina Kandinsky
Voegel (Ocells)

V. Kandinsky, Voegel (Ocells), 1916, Llapis, aquarel·la i tinta xinesa sobre paper, 34,2x34,2, Musée Centre Georges Pompidou, París
 
Estudi per a Auf weiss II (Sobre blanc II)

V. Kandinsky, Estudi per a Auf weiss II (Sobre blanc II), 1922, Aquarel·la i tinta xinesa sobre paper , París, Musée National d’Art Moderne, Centre Georges Pompidou

Composició VII

V. Kandinsky, Composició VII, 1913, oli sobre tela, 200x300, Galeria Tretyakov, Moscou.
 

 
 
Tardor a Baviera

V. Kandinsky, Tardor a Baviera, 1908, oli sobre cartró, 33x45, Centre Georges Pompidou

Improvisació VII

V. Kandinsky, Improvisació VII, 1910, Galeria Tretyakov, Moscou

Cant del Volga

Cant del Volga, 1906, tremp sobre cartró, 49x66, llegat de Nina Kandinsky

Paisatge amb torre

V. Kandinsky, Paisatge amb torre, 1908, oli sobre cartró, 74x98,5, París, Musée Centre Georges Pompidou