Edvard Munch (1863-1944)
És un dels precedents més importants del moviment expressionista. La seva infància a Cristiania (nom d’Oslo, la capital de Noruega, abans de 1927) va estar marcada per la malaltia i la mort d’una germana, del pare i d’un germà, quan ell era encara un adolescent. Es formà com a pintor naturalista i evolucionà cap a l’impressionisme i el simbolisme després d’una estada a París l’any 1890. L’any 1892 l’Associació d’Artistes de Berlín el convidà a exposar la seva obra, però l’exposició va ser clausurada a causa de les protestes escandalitzades de la premsa berlinesa. Aquest escàndol determinà que E. Munch adquirís un gran prestigi entre un petit grup d’artistes alemanys i escandinaus : aconseguiren repetir l’exposició al cap de dos mesos, finançada per un comerciant d’objectes d’art. Entre els anys 1893-1908 E. Munch adquirí una gran popularitat i residí entre Berlín i París. El seu estil molt personal madurà cap a una nova concepció del símbol, que en la seva pintura no al·ludeix a una realitat més enllà del món material, sinó a la realitat de la vivència, que esdevé transcendent.
"Pintaré gent viva que respira, sent, pateix i estima. Tothom entendrà la transcendència d’aquesta voluntat i es trauran el barret com si fossin a l’església. "
D’altra banda, igual que ho van fer Gauguin i Van Gogh, Munch no es limita al valor simbòlic dels motius representats, sinó que també experimenta amb el potencial simbòlic de la línia ,del color i de la composició. La seva pintura es caracteritza per l’ús d’uns contorns molt sinuosos, en arabesc, que suggereixen una visió angoixant del món, i per unes distorsions extremes, com mai no s’havia vist fins aquell moment: d’aquí l’escàndol. El seu quadre més famós - ha estat la pintura més reproduïda del s. XX és "El crit":
E. Munch, Crepuscle al Passeig Karl Johann, 1892, olí col.lecció Rasmus Meyer, Bergen
