Cubisme
EL QUADRE
L'AUTOR
ANTECEDENTS
EL CUBISME
SÍNTESI

 

"Les Cases a l'Estaque", de G. Braque

La pintura forma part d'una sèrie de paisatges que Georges Braque realitzà, durant l'estiu de l'any 1908, a l'entorn del poble de l'Estaque (un port de pescadors, prop de Marsella) on havia anat a pintar en companyia de
Raoul Dufy.
Aquell estiu, la pintura de Braque i de Dufy es transformà radicalment: desaparegueren els colors intensos contrastats característics del fauvisme i les formes s'estructuraren en cossos geomètrics. Veiem un paisatge format per un grup de cases de color ocre voltades d'arbres que tanquen un horitzó molt alt (no veiem el cel i això fa que no es pugui identificar una font de llum). La sensació de volum, que en la pintura acadèmica s'obté mitjançant les ombres, aquí ve donada per l'estructuració de l'espai en plans inclinats en els quals identifiquem zones més clares, en facetes. No s'ha utilitzat la construcció segons la perspectiva clàssica: les línies són tan sols un element estructural, no creen profunditat. Un arbre que creua el primer terme en diagonal és l'únic element que crea una distància visual entre un primer pla més proper a l'espectador i un segon pla allunyat. Les formes simplificades i geomètriques s'interrelacionen i es superposen de manera que semblen transparents. Braque va utilitzar en aquest quadre un tractament de l'espai diferent de l'espai perspectiu tradicional.

En un paisatge de tipus tradicional l'espai se suggereix mitjançant línies en diagonal que coincideixen en un punt de fuga:

A Cases a l'Estaque l'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars



S'han suprimit tots els detalls característics del paisatge "realista" : les cases s'han reduït a formes cúbiques molt simples, els arbres adopten també formes geomètriques anguloses, i la gamma de colors és molt reduïda i neutra: ocres, verds i traços gruixuts en negre. No hi ha profunditat atmosfèrica i els objectes que en principi estan situats més lluny de l'espectador tenen el mateix tractament que els que estan al primer pla. Els contorns de les formes presenten discontinuïtats a intervals i l'espai entre les coses i el que les envolta sembla que flueix cap a l'espectador. Braque estava obsessionat amb el problema de la representació de l'espai, ell ho explicava així :

A la natura podem trobar un espai tàctil, un espai que gairebé es podria definir com manual.
El que més m'atreia i a més a més, era el principi rector del cubisme, era la materialització d'aquest espai que jo percebia.


Dora Vallier, Braque, la Peinture et Nous, Cahiers d'Art, París
Citat per Nikos Stangos

El paisatge recorda els del pintor Paul Cézanne , però és més pla i més abstracte: sembla que el pintor ha cercat d'imposar un ordre al conjunt de formes que se li presenten a la vista, un ordre que va més enllà de la imatge visual.


Cases a l'Estaque

Georges Braque, Cases a l'Estaque, 1908
Oli sobre tela
73 cm x 60 cm
Berna, Kunstmuseum



 

 

 

 


Paisatge a l'Estaque

Raoul Dufy,Arbres a l’Estaque, olí sobre tela, 46x33, París, Musée National d’Art Moderne


El port de l'Estaque

G. Braque, El port de l'Estaque, 1908
Zúric, col. particular


Corba de la carretera a l'Estaque

André Derain. Corba de la carretera a l'Estaque, 1906, Houston, Museum of Fine Arts

 

 

 

 


El paisatge de Dufy recorda molt el de Braque , encara que les seves formes bàsiques tendeixen més a la síntesi que a la geometrització. Dufy pintà uns quinze quadres a l'Estaque, en companyia de Georges Braque, i tots dos pintors seguiren el mateix canvi estilístic. Ara bé, Dufy no va seguir endavant en l'experimentació que duria Braque al cubisme, es mantingué sempre en una línia colorista de tipus "fauve".


Fauvisme:
"Fauve" vol dir "salvatge" en francès i es l'adjectiu que el crític d'art Louis de Vauxcelles utilitzà per definir els quadres d'un grup de pintors format per Henri Matisse, André Derain, albert Marquet, Maurice Vlaminck, Otho Friesz entre altres, que exposaren al "Salon d'Automne" l'any 1905 uns quadres amb grans pinzellades planes de colors purs molt intensos, aplicats tal com sortien del tub.
Alguns d'aquests pintors també havien pintat a l'Estaque com Braque.

Derain, que també pertanyia al grup "fauve", havia estat pintant al mateix lloc durant l'estiu anterior amb M. Vlaminck, utilitzant colors molt vius i contrastats.