Cubisme
EL QUADRE L'AUTOR ANTECEDENTS EL CUBISME SÍNTESI
DEFINICIÓ ELS GALERISTES L'ORFISME EL FUTURISME

 

El cubisme en l'art del s. XX: el futurisme

El "moviment cubista" repercutí molt ràpidament en els artistes d'arreu del món i donà lloc a un seguit de moviments d' avantguarda, és a dir, moviments que pretenien encapçalar una profunda renovació artística radical. El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.
El moviment futurista sorgí a Itàlia l'any 1910, lligat a un moviment literari encapçalat pel poeta Filippo Marinetti i als pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana. En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" . En retornar a Milà junts organitzaren la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que revelaren la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina.
L'impacte del futurisme fou molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 viatjà a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric, Munic, Viena, Dresde i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari. Aviat sorgiren moviments que deriven directament del futurisme i del cubisme, amb interpretacions locals.
A Anglaterra s'anomenà vorticisme, i tingué com a màxims exponents Wyndham Lewis , Edward Wadsworth i Frederich Etchells.
A Rússia donà lloc al moviment cubo-futurista o raionista, amb pintors com Mihail Lariònov, Natalia Gonxarova, Liubov Poppova i Kàsimir Malevitx.Entre els anys 1914-1929, i coincidint amb l'esclat de la revolució sorgiren a Rússia dos moviments d'avantguarda que van tenir molta influència en la pintura que es feia a França i Alemanya: K. Malevich fou el principal impulsor
del primer moviment anomenat suprematisme. Partint del cubisme i del futurisme, el suprematisme pretenia fundar una estètica nova basada en elements abstractes, cercava la "creació pura" que no havia de procedir d'una abstracció de la realitat.
Alexandre Rodchenko, amb El Lissitzky, Vladimir Tatlin i Naum Gabo, fou l'impulsor del constructivisme. Al contrari que el suprematisme, el constructivisme no pretenia ser un estil artístic sinó l'expressió d'una convicció política (el marxisme). Buscava una estètica que fos el reflex de l'època de la mecanització. La pintura i l'escultura havien d'integrar-se en un projecte constructiu més ampli; negava l'art per l'art.

 


Elasticitat

Umberto Boccioni, Elasticitat, 1912, Civico Museo d'Arte Contemporanea, Milà



Tren blindat en marxa

Gino Severini, Tren blindat en marxa, 1915
La descomposició de la imatge en la pintura del futuristes s'organitza en diagonals, transparències, i desdoblaments que al·ludeixen a la transformació de la matèria en moviment i a la integració de l'objecte en l'espai amb la velocitat.

La pintura dels raionistes russos és més estàtica que la dels futuristes: s'hi deixa sentir una forta influència del cubisme parisenc.



Natura morta amb instruments

Liubov Popova, Natura morta amb instruments, 1915, col.lecció Thyssen-Bornemisza, Madrid



L'afilador

Kasimir Malevtix, L'afilador, 1912, Yale University Art Gallery, New Haven


Composició suprematista

Kàsimir Malevich, Composició suprematista, 1916, Galeria Tate, Londres.


 



Marinetti publicà el primer Manifest Futurista l'any 1909, a Milà, exhortant la joventut a desafiar la tradició i el culte al passat. La inspiració s'havia de cercar en fenòmens contemporanis:


Afirmem que la grandiositat del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un automòbil de cursa amb el capot adornat de tubs grossos semblants a serps d'hàlit explosiu... un automòbil brogent, que sembla córrer sobre metralla, és més bell que la Victòria de Samotràcia. (...)

Cantarem les grans multituds agitades pel treball, pel plaer o per la insurrecció: cantarem les marees multicolors o polifòniques de les revolucions a les capitals modernes; cantarem el vibrant fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes incendiades per violentes llunes elèctriques; les estacions goludes, devoradores de serpents que fumen; els tallers suspesos dels núvols pels fils retorts dels seus fums; els ponts que semblen gimnastes gegants que passen d'un alt els rius, llampeguejant al sol amb un guspireig de coltell; els piròscafs aventurats que flairen l'horitzó, les locomotrius de pit ample que piafen sobre els rails com enormes cavalls d'acer embridats amb tubs, i el vol llisquent dels aeroplans, d'hèlice que espetega al vent com una bandera i sembla aplaudir com una gentada entusiasta.

F.T. Marinetti, fundació i Manifest del futurisme (20 de febrer de 1909), a
J. Molas, Manifestos d'avantguarda. Antologia, Barcelona 1995