Cubisme
EL QUADRE
L'AUTOR
ANTECEDENTS
EL CUBISME
SÍNTESI

 

Paul Cézanne

L'any 1907 una gran exposició retrospectiva de l'obra de Paul Cézanne (Aix en Provence 1839-1906) al "Salon d'Automne"de París causà un gran impacte en els ambients artístics. Fou la revelació d'un pintor que havia estat treballant en solitari durant anys, retirat a la Provença, a la seva ciutat natal d'Aix, i que molts consideraven una mica foll. L'obra de Cézanne havia restat pràcticament desconeguda fins els darrers anys de la seva vida, quan el seu fill el posà en contacte amb el galerista Ambroise Vollard. Però no aconseguí un reconeixement general fins aquesta gran retrospectiva, un any després de la seva mort.
Braque quedà impressionat per la qualitat estructural de la pintura de Cézanne, tan diferent de l'esclat sensorial de color característic dels
"fauves". Amb el pintor del grup "fauve",Raoul Dufy, anaren a l'Estaque perquè era el lloc on Cézanne es retirava sovint per a pintar paisatges. Cézanne, que s'havia iniciat a l'impressionisme amb Camille Pissarro , havia portat a terme una investigació del fet pictòric molt personal que el dugué a posar èmfasi en l'estructura interna dels objectes per tal de "construir a la tela" la imatge de la realitat. En els seus paisatges la composició s'estructura en masses cúbiques i la pinzellada s'ordena en tocs plans i paral·lels que, a diferència dels impressionistes, no responen a un tractament lumínic de la imatge, sino volumètric.

Picasso

Quan G. Braque presentà al "Salon d'Automne" els paisatges pintats a L'Estaque, el jurat les rebutjà. Henri Matisse, considerat l'iniciador del moviment "fauve", pertanyia a aquest jurat, i el seu rebuig de les pintures de Braque significà la dissolució del moviment iniciat l'any 1905. Braque hagué d'exposar les seves pintures a la galeria del marxant H.Khanweiler i finalment, l'any 1909 foren acceptades al "Salon des Indépendants". El crític d'art Louis de Vauxcelles les descrigué com des bizarreries cubiques (unes coses estranyes de forma cúbica) i donà així nom al que seria el moviment "cubista". En el seu assaig sobre el "fauvisme", John Elderfield considera el quadre "Cases a l'Estaque" com "el primer quadre cubista".
Però per explicar el canvi tan important que s'havia donat en la manera de pintar de G. Braque, cal tenir en compte altres factors: l'impacte de l'obra de Cézanne no és suficient per entendre un salt tan gran vers la superació de la imatge visual en pintura. El novembre de l'any 1907
H. Khanweiler havia portat G. Braque al taller de Picasso per a mostrar-li un quadre que trigaria deu anys a ser exposat en públic, però que causà un gran impacte en tots els artistes que tingueren la possibilitat de veure'l al taller: "Les senyoretes d'Avignon". Pablo Picasso havia arribat a París l'any 1901 però la seva pintura no es féu ressò de l'impressionisme ni del post-impressionisme, que eren en aquells moments les tendències pictòriques més avançades. Les pintures de "l'època blava" i de "l'època rosa" denoten un interès centrat en el dibuix i en el contingut social del temes tractats, que deriva dels simbolistes com Puvis de Chavannes, i de pintors com Degas i Toulouse-Lautrec.
Amb "Les senyoretes d'Avignon", que clou "l'època rosa", Picasso va capgirar la manera clàssica d'entendre la pintura: les figures s'organitzen sense tenir en compte "com les veiem", els cossos es mostren de front o de perfil, igual que als estils artístics considerats
"primitius" com l'art egipci, grec arcaic, ibèric, romànic o africà. Les formes són anguloses, tendeixen a adoptar esquemes geomètrics i queden encaixades en l'espai ; l'espai adopta una consistència sòlida de cristall tallat, no hi ha un tractament diferenciat entre les figures i el fons. D'altra banda les cares de les cinc dones nues que apareixen a la pintura són d'estils molt diferents: sembla com si el pintor hagués anat evolucionant estilísticament a mesura que la pintura avançava: el quadre recull un procés de canvi.
Amb "Les senyoretes d'Avignon" Picasso posava les bases d'un nou estil que tanmateix s'acabaria de formular a partir de la seva col·laboració amb G. Braque. La sèrie de paisatges pintats a l'Estaque l'estiu de 1908 responen a una comprensió profunda de les intencions de Picasso i a un primer intent d'explorar-ne les implicacions. L'estiu següent, l'any 1909, P.Picasso el passà a Horta d'Ebre (actualment Horta de San Juan) : allí pintà una sèrie de paisatges que deriven dels de Braque a l'Estaque, amb una accentuació de la geometrització dels volums.

 


El mar a l'Estaque

P. Cézanne. El mar a l'Estaque, 1883-1886,Museu Picasso, París

Si comparem aquest quadre amb les Cases a l'Estaque de Braque podem veure analogies, com la utilització d'un arbre que creua el primer pla en diagonal i l'organització del conjunt en elements cúbics. Cézanne intentava estructurar el volum amb pinzellades planes i paral·leles de tonalitats diferents que substituïen les ombres característiques de la pintura acadèmica


El mar a l'Estaque

Paul Cézanne, Roques a l’Estaque, 1882-1885, olí sobre tela, 73x91, Museo de Arte, Sao Paulo

Les senyoretes d'Avignon

P. Picasso, Les senyoretes d'Avignon, 1907, Nova York, MOMA

En aquesta pintura és evident que P. Picasso va buscar models d'inspiració aliens als tradicionals en l'àmbit europeu per abordar una manera de pintar que ja no pretenia presentar les coses tal com "les veiem" sinó tal com "sabem que són": abandona la representació de la imatge visual a favor de la imatge mental.


El dipòsit d'Horta d'Ebre

Pablo Picasso, El dipòsit d'Horta d'Ebre, 1909, col. privada, Nova York

 


 

Els "estils primitius"
Entenem per "estils primitius" aquells que no responen al model clàssic establert a partir del Renaixement. Picasso, per exemple, s'interessà molt per una exposició d'art ibèric que tingué lloc a París en aquells anys, i visitava sovint, quan viatjava a Barcelona, l'exposició dels frescos romànics recuperats de les valls pirinenques.
Per formes d"art primitiu" entenem les que són produïdes per cultures externes a la influència central europea. A principis del segle XX molts artistes van col·leccionar màscares i objectes de fusta procedents d'Oceania (Polinèsia, Melanèsia, Micronèsia) de l'illa de Pasqua, de Hawaii , de Nova Zelanda i de l'Àfrica Negra.
Els objectes més freqüents eren màscares de fusta pensades per ser vistes en moviment durant la cerimònia: l'objecte material era la "residència" de l'esperit i servia per invocar-lo, no la seva "representació" física. Totes tenen com a elements comuns l'antinaturalisme i la vinculació a la màgia i la religió, la preferència per composicions simètriques molt equilibrades, l'harmonia de masses i línies i les formes geomètriques. Causaren un gran impacte en els artistes europeus del s. XX.

 

 

 

Aquest autorretrat, realitzat a la mateixa època de "Les senyoretes d'Avignon", aplica al rostre la tipologia de les màscares africanes. El mateix efecte apareix al Retrat de Gertrude Stein.

 

 

 

 


detall de màscara africana

detall de màscara africana de la cultura Fang


Autorretrat amb paleta

Pablo Picasso, Autorretrat amb paleta, 1906, Philadelphia Museum of Art.