Glossari de tecnologia industrial

 

 
Autoria : Toni González Hidalgo. Estudiant de 2on Batxillerat IES Icària

 

LA TECNOLOGIA INDUSTRIAL

Un procés industrial és un conjunt d'operacions a partir de les quals es transformen les matèries o materials en productes acabats o semielaborats.

Energia és la capacitat que tenen els cossos per realitzar treball. La seva unitat en el sistema internacional es el Joule (J).

El treball (W) desenvolupat per una força F que actua sobre un cos, com l'acció que li provoca un desplaçament s. La unitat en el sistema internacional es el Joule (J).

La potència és el treball realitzat en cada unitat de temps. La seva unitat en el sistema internacional es el Watt (W).

L'energia que tenen els cossos a causa del seu moviment s'anomena energia cinètica. L'energia cinètica d'un cos depèn de la seva massa i de la seva velocitat en què es mou.

L'energia que té un cos en augmentar-li la seva altura respecte el terra s'anomena energia potencial gravitatòria, i depèn de la massa del cos, de l'altura a què es trobi.

L'energia que té un cos com a conseqüència de la suma de l'energia total que posseeixen les seves molècules s'anomena energia interna.

L'energia química és deguda als canvis d'energia cinètica i potencial que es produeixen quan la distància mitjana dels electrons i dels nuclis a les molècules canvia en decurs de les reaccions químiques.

L'energia elèctrica és l'energia cinètica i potencial dels electrons en circular en forma de corrent a través d'un circuit.

Definim l'energia radiant com l0'energia potencial dels camps elèctrics i magnètics que produeixen les ones electromagnètiques com la llum, les ones de ràdio, les ones ultraviolades, etc.

Definim l'energia sonora com l'energia cinètica del moviment de vibració que es desplaça a través de les molècules d'un medi material.

El principi de conservació de l'energia diu que l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.

S'anomena rendiment d'una màquina la relació que hi ha entre el treball o energia consumits i el treball o energia útils o lliurats.

ELS RECURSOS ENERGÈTICS

El poder calorífic és l'energia que es desprèn en la combustió completa de la unitat de massa o volum d'un combustible.

Es defineix la capacitat calorífica com la quantitat de calor que ha de rebre una substància per elevar la seva temperatura en 1º K o 1º C.

La calor específica és la capacitat calorífica per unitat de massa i es mesura en MJ / Kg · º C.

Combustibles nuclears.

Vida mitjana és el temps en què una determinada quantitat d'element radioactiu es redueix a la meitat.

L'energia nuclear és l'energia continguda en el nucli dels àtoms.

Qualsevol procés que implica el nucli d'un àtom s'anomena reacció o transmutació nuclear.

Les reaccions de fissió consisteixen a provocar la ruptura del nucli d'un àtom amb l'impacte d'un neutró.

El reactor nuclear és un sistema per produir i controlar reaccions en cadena sostingudes de manera que permetin d'aprofitar l'energia tèrmica obtinguda.

Els combustibles nuclears són els elements que en condicions adequades poden produir reaccions nuclears de fusió i fissió, energèticament aprofitables.

S'entén per reserves provades els recursos existents potencialment utilitzables amb les condicions tècniques i econòmiques actuals.

La contaminació ambiental

L'efecte hivernacle consisteix en l'elevació de temperatura que experimenta l'atmosfera a causa de la presència de gasos hivernacle, que deixen passar la radiació visible de l'espectre solar i absorbeixen la infraroja (calor) emesa per la Terra.

Els òxids de sofre i de nitrogen són uns altres contaminants perillosos, que s'introdueixen a l'atmosfera. Quan aquests contaminats entren en contacte amb el vapor d'aigua, la llum i l'oxigen es transforma en àcid sulfúric i àcid nítric. Això ho coneixem amb el nom de pluja àcida.

PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA

Centrals de base o principals: Són les que estan destinades a subministrar energia elèctrica de manera contínua. Tenen un potència elevada i normalment són centrals nuclears.

Centrals de punta: Projectades per cobrir demandes d'energia a les hora punta. Treballen en paral·lel amb les centrals principals.

Central de reserva: Tenen per objecte substituir total o parcialment la producció d'una central base, en cas d'avaria o reparació.

Centrals de bombeig: Són centrals hidroelèctriques que aprofiten l'energia sobrant, per bombejar aigua a un embassament superior i a les hores punta l'aprofiten per donar energia a la xarxa.

Les centrals hidroelèctriques es basen en l'aprofitament de l'energia de l'aigua que transporten els rius per convertir-la en energia elèctrica, utilitzant turbines acoblades als alternadors. El seu cicle seria el següent:

Energia Potencial > Energia cinètica > Energia cinètica de rotació > Energia elèctrica > Utilització
Embassament . Canonades . Turbina . Alternador . .

A les centrals tèrmiques convencionals es genera energia elèctrica a partir de l'energia tèrmica produïda per la combustió de carbó, fuel o gas natural. El seu cicle seria el següent:

Energia química > Energia tèrmica > Energia cinètica > Energia cinètica de rotació > Energia elèctrica > Utilit.
Combustible   Caldera   Vapor   Turbina   Alternador    

Una central nuclear és una central termoelèctrica en què la font d'energia tèrmica s'obté de la fissió dels àtoms d'urani i de plutoni. El seu cicle seria el següent:

Energia nuclear > Energia tèrmica > Energia cinètica > Energia cinètica de rotació > Energia elèctrica > Utilit.
Combustible   Reactor   Vapor   Turbina   Alternador    

ENERGIES ALTERNATIVES

Les energies alternatives són energies renovables i són aquelles fonts d'energia que es renoven de manera continuada en contraposició als combustibles fòssils, dels quals existeixen recursos limitats.

Centrals solars: Són plantes que aprofiten l'energia que ens arriba del sol.

Centrals termosolars: Són plantes que obtenen energia elèctrica gràcies a la radiació que ens arriba del sol. Aquesta es concentra en un fluid i es transforma en energia tèrmica.

Centrals eòliques: Aprofiten l'energia cinètica del vent per transformar-la en energia elèctrica.

Centrals geotèrmiques: Són les centrals que aprofiten l'energia intrínseca de la Terra que es manifesta en forma de calor.

Centrals mareomotrius: Són les centrals que aprofiten el moviment de les marees, per extreure'n energia elèctrica.

La biomassa inclou tota matèria viva existent en un moment determinat a la Terra. Des del punt de vista energètic, es considera biomassa la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, obtinguda de manera natural o procedent de les seves transformacions artificials, susceptible de ser utilitzada amb finalitats energètiques.

ESTRUCTURA I PROPIETATS DELS MATERIALS

Els diferents tipus d'elements químics són:

  • Els gasos nobles tenen la seva capa externa completa i no presenten tendència a capturar, cedir ni compartir electrons.

  • Els no - metalls presenten una capa exterior a la qual li falta algun electró per a completar-se. Per aquest motiu manifesten una elevada afinitat electrònica.

  • Els metalls tenen molt pocs electrons en la capa més externa, per la qual cosa la seva afinitat electrònica es molt baixa.

L'enllaç químic és la força responsable de la unió estable entre els ions, els àtoms o les molècules que formen les substàncies. 
Els diferents tipus d'enllaços són:

  • Enllaç iònic, es produeix entre elements amb una afinitat electrònica molt diversa. Acostuma a ser freqüent en substàncies formades per un metall i un no - metall.

  • Enllaç covalent, s'origina entre els àtoms d'un mateix element o entre els d'elements d'afinitat electrònica similar. És freqüent entre no - metalls.

  • Enllaç metàl·lic, es produeixen entre elements metàl·lics, ja que tenen, en la capa més externa, electrons capaços de ser compartits.

Un aliatge és una mescla homogènia o una solució sòlida d'un metall amb altres elements, metàl·lics, que conserva l'aspecte i les propietats d'un metall.

Els diagrames de solidificació són instruments gràfics que permeten de reconèixer les transformacions que es produeixen en el procés de refredament dels aliatges, depenent de la seva composició.

Estructures cristal·lines

Els sòlids tenen forma i volum constants.

Els líquids tenen volum gairebé constant però adopten la forma del recipient que els conté.

Els gasos tendeixen a expandir-se per tal d'ocupar el màxim volum possible i adopten també la forma del recipient on es troben.

En l'estat amorf, les partícules components del sòlid s'agrupen a l'atzar sense que hi hagi relació ni distància definida entre elles.

Propietats del materials

Cohesió, és la resistència que oposen les molècules dels materials a separar-se les unes de les altres.

Duresa és la resistència que oposa un cos a ser penetrat per un altre.

Elasticitat és la capacitat d'un cos de recobrar la seva forma primitiva.

Plasticitat és la capacitat que tenen alguns material sòlids d'adquirir deformacions permanents.

Ductilitat és la capacitat que tenen certs materials de poder-se deformar plàsticament davant d'esforços de tracció.

Mal·leabilitat és la capacitat d'alguns material de poder-se deformar plàsticament davant d'esforços de compressió.

Tenacitat és la capacitat d'absorbir energia davant d'esforços exteriors.

Fragilitat és la qualitat contrària a la tenacitat

Fatiga és la resistència al trencament per un esforç de magnitud o sentit variables.

Resiliència és la capacitat d'un material d'absorbir energia en la zona elàstica en sotmetre'l a un esforç de trencament.

Conductivitat tèrmica: és la capacitat d'un material en transmetre la calor entre dos punts.

Dilatació tèrmica: és el fenomen que provoca l'augment de les dimensions d'un material, especialment els metalls.

Els assajos són uns procediments normalitzats que permeten conèixer i mesurar les propietats dels materials, els defectes dels productes elaborats i la resposta que presenten sota determinades condicions de treball.

  • Assajos de tracció: és el que ens dona més informació sobre la resistència d'un material.

  • Assajos de duresa: és dona informació a la resistència que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre.

  • Assaig de plegatge consisteix a sotmetre una proveta allargada a un esforç de flexió constant, lent i en un sol sentit.

METROLOGIA I METROTÈCNIA

Mesura és el procediment de comparar una magnitud coneguda presa com a unitat, amb una altra de la mateixa naturalesa, per trobar la relació existent entre elles.

Existeix un sistema internacional d'unitats, que específica les unitats en totes les magnituds existents. Les següents són les que tenen una relació amb la tecnologia.

unitats del sistema internacional

Magnitud Nom de la unitat Símbol
Longitud metre m
Massa quilogram Kg
Temps segon s
Intensitat de Corrent elèctric Amper A
Temperatura termodinàmica Kelvin K
Quantitat de substància Mol mol
Intensitat lluminosa Candela cd
Angle pla radiant rad
Freqüència hertz Hz
Força Newton N
Pressió, tensió pascal Pa
Energia, treball, calor Joule J
Potència watt W
Potencial elèctric, Tensió elèctrica volt V

Unitats que no són del S.I però en són útils

Magnitud nom de la unitat Símbol
Volum litre l o L
massa tona t
pressió d'un fluid Bar bar
Angle pla
Grau
Minut d'angle
Segon d'angle
º
'
"
temps
Minut
Hora
Día
min
h
d

Múltiples i submúltiples

Factor Prefix Símbol Factor Prefix Símbol
1018 exa E 10-1 deci d
1015 peta P 10-2 centi c
1012 tera T 10-3 mil·li m
109 Giga G 10-6 micro m
106 Mega M 10-9 nano n
103 Kilo k 10-12 pico p
102 hecto h 10-15 femto f
10 deca da 10-18 atto a

L'exactitud d'una mesura ve donada per la major o menor aproximació al valor real o convencional de la magnitud que mesurem.

Definim precisió com la capacitat d'un instrument de mesura de donar els resultats amb molta exactitud.

El valor de la mínima fracció de la unitat de mesura que es pugui llegir en un instrument s'anomena apreciació.

L'error absolut d'una mesura es defineix com la diferència entre el valor obtingut de la mesura i el valor real o convencional de la magnitud.

L'error relatiu es defineix com el quocient entre l'error absolut i el valor convencional de la magnitud.

NORMALITZACIÓ I SISTEMES ISO DE TOLERÀNCIA I AJUSTOS

La normalització es defineix doncs com un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i simplifiquen aspectes referents als processos industrials.

La tolerància és una quantitat dimensional que indica l'interval de dimensions entre les quals s'ha de fabricar una peça.

Un ajustatge és quan un peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional prèviament definida.

La qualitat, en una tolerància, ens informa del grau de perfecció de la peça, i coincideix amb el valor de la tolerància.

La posició de la tolerància ens indica el lloc on es troba la qualitat respecte a la línia de referència, i s'indica amb una lletra.

PRINCIPIS BÀSICS DE MÀQUINES

Una màquina és un conjunt d'elements que poden realitzar un treball útil a partir de transformacions de l'energia.

El moment d'una força respecte d'un punt és el resultant de multiplicar la força per la distància mínima entre la línia d'acció de la força i el punt.

La termodinàmica es defineix com la ciència que estudia la calor, la temperatura i les transformacions energètiques.

La llei de Boyle estableix que a temperatura constant el  volum V ocupat per una massa gasosa és inversament proporcional a la seva pressió.

La llei de Gay-Lussac estableix que, a una pressió constant, el volum ocupat per qualsevol gas perfecte és proporcional a la seva temperatura absoluta, és a dir, la relació entre el volum i la temperatura absoluta del gas es manté constant.

Procés isobàric és un procés termodinàmic durant el qual la pressió roman constant.

Procés isocors és un procés termodinàmic durant el qual el volum roman constant.

Procés isotèrmics és aquell procés termodinàmic durant el qual la temperatura roman constant.

Procés adiabàtics és un procés que es realitzar sense cap intercanvi d'energia amb l'exterior, és a dir, dins d'un sistema totalment aïllat.

MÀQUINES SIMPLES

La palanca consisteix en una barra rígida que es recolza en un punt de suport o fulcre.

Arbre és aquella peça, generalment cilíndrica, capaç de transmetre un moviment circular i, per tant, també un moment o parell motor.

Un eix és simplement una peça, que generalment també sol ser cilíndrica, sobre la qual giren unes altres peces d'un conjunt mecànic.

La relació de transmissió entre dues politges indica el nombre de voltes que farà l'eix de sortida per cada volta que farà el d'entrada.

Els trens de mecanismes són mecanismes combinats entre ells, de manera que l'element que és impulsat per un mecanisme impulsa el següent.

Un embragatge és un mecanisme que permet connectar i desconnectar a voluntat o automàticament un dispositiu, normalment un arbre, conductor o motriu, amb un altre que és el conduït.

Els frens són dispositius que permeten desaccelerar i, per tant, reduir fins a aturar-lo, un mecanisme o una màquina.

MÀQUINES TÈRMIQUES

La calor és una forma de manifestació de l'energia. La seva unitat en el sistema internacional es la caloria (cal). Sempre flueix des d'un cos calent a un altre de fred espontàniament, per fer-ho a l'invers es necessari aplicar un treball.

Aquests dispositius capaços d'extreure la calor d'un cos fred i cedir-lo a un de calent o de convertir la calor en una certa quantitat de treball són precisament les màquines tèrmiques.

Una màquina tèrmica reversible és aquella que funciona cíclicament de manera que quan evoluciona d'un estat a un altre pot efectuar el camí invers sense pèrdues d'energia.

Una caloria és la quantitat de calor que s'ha de subministrar a 1 g d'aigua per a elevar-ne la temperatura 1 º C a la pressió atmosfèrica normal.

Una màquina frigorífica és qualsevol dispositiu capaç de fer descendir la temperatura d'un determinat objecte o lloc per tal de fer-la inferior a la del seu entorn.

La bomba de calor és una màquina frigorífica capaç d'aprofitar la calor cedida en el condensador per a escalfar un determinat espai

MOTORS TÈRMICS

Motor és tota màquina que transforma qualsevol tipus d'energia (química, hidràulica, elèctrica, etc.) en energia mecànica.

El rendiment es el coeficient que específica la relació entre la potència útil i la potència absorbida pel motor.

La potència ens indica el treball que fa un motor per unitats de temps. La seva unitat en el SI es el Watt (W), però en motors en molt sovint parlar de Cv. RECORDA que 1 Cv = 736 W.

Velocitat de gir, ens indica el nombre de revolucions per minut a les que gira el motor en condicions normals.

Parell del motor, representa el moment de rotació que actua sobre l'eix del motor i que ens determina el gir.

Motors tèrmics, aprofiten l'energia calorífica produïda en cremar un fluid.
Els motors tèrmics en classifiquen segons les seves característiques.

  • Motors combustió externa, La combustió es produeix en l'exterior del motor. Exemple: la màquina de vapor.

  • Motors combustió interna, aquesta es produeix en l'interior del motor. Aquest a la vegada es classifiquen segons el tipus d'encesa.

    • Encesa per compressió, el procés es produeix per autoinflamació del combustible provocada per la pressió. Exemple: Motor diesel.

    • Encesa provocada, el procés es produeix per la inflamació del fluid, que ha estat provocada per un guspira. Exemple: Motors gasolina.

Els motors també es poden classificar, segons el seu cicle:

  • Motors de quatre temps. S'anomenen així perquè es necessiten quatre etapes per a desenvolupar el procés o cicle complet: Admissió, compressió, expansió i escapament.

  • Motors de dos temps. En aquest cas, el cicle es duu a terme en dues etapes: admissió - compressió i expansió - escapament.

Admissió, etapa en que el pistó  descendeix i crea una depressió en l'interior del cilindre que permet que aquest s'ompli amb una mescla de combustible i aire.

 

 


Tecnologia industrial II. Ed. Edebé.

Compressió, etapa en que el pistó ascendeix, les dues vàlvules és mantenen tancades i la mescla es comprimeix.

 

 


Tecnologia industrial II. Ed. Edebé.

Expansió, en saltar la guspira, l'explosió provoca que el pistó surti impulsat cap a baix, donant-li força útil al motor.

 

 


Tecnologia industrial II. Ed. Edebé.

Escapament, el pistó es torna a desplaçar cap a dalt, arrossegat pel cigonyal, la vàlvula d'escapament s'obre i deixa sortí els gasos.

 

 


Tecnologia industrial II. Ed. Edebé.

ELECTROMAGNETISME I CORRENT ALTERN

S'anomena imant qualsevol cos que té la propietat d'atreure el ferro i els seus derivats.

L'estudi dels efectes magnètics produïts pel corrent elèctric s'anomena electromagnetisme.

La inducció magnètica és una magnitud vectorial que equival a la força puntual que el camp exerceix sobre la unitat de massa magnètica en aquell punt, i és proporcional al nombre de línies de força per unitat de superfície.

La intensitat magnètica representa el camp magnètic creat exclusivament per la bobina i és la relació entre la inducció magnètica i la permeabilitat.

El circuit magnètic és l'espai ocupat per les línies d'inducció en la seva trajectòria.

La regla de mà dreta diu que si situem la mà dreta estesa, de manera que el camp magnètic entra pel palmell de la mà i el dit polze assenyala el moviment del conductor, la resta de dits indiquen el sentit de la fem induïda, per tant, també del corrent induït.

Corrent altern trifàsic

Un corrent altern trifàsic està format per tres corrents alterns monofàsics interconectats, del mateix valor eficaç, de la mateixa freqüència i desfasats 120º.

Connexió en estrella: consisteix en unir els tres finals de bobinatge, formant un punt en comú, anomenat punt neutre. En aquesta connexió la intensitat de fase és igual a la de línia.

Connexió en triangle: consisteix a unir el principi d'una fase amb el final de la següent així fins a arribar a un sistema tancat. En aquesta connexió el voltatge de línia és igual a de fase.

La potència activa d'un sistema trifàsic és igual a la suma aritmètica de les potències actives desenvolupades en cada fase.

La potència reactiva és igual a la suma aritmètica de les potencies reactives de cada fase.

La potència aparent total és la suma algebraica de les de cada fase.

MÀQUINES ELÈCTRICS

S'anomena màquina elèctrica qualsevol dispositiu capaç de generar, transformar o aprofitar l'energia elèctrica.

Les dinamos són generadors de corrent continu.

Els alternadors són generadors de corrent altern.

El principi de funcionament de qualsevol motor elèctric es basa en les forces electromagnètiques que s'exerceixen sobre un conductor sobre una espira.

Motors de corrent continu

La constitució d'aquest motors està determinada per la necessitat d'establir un camp magnètic i de disposar una sèrie de bobines recorregudes pel corrent elèctric.

L'estator, es la part fixa del motor, responsable de l'establiment del camp magnètic.

El rotor és la part mòbil del motor. Consta d'un altre conjunt de bobines que estan enrotllades sobre les ranures del nucli de ferro.


Tecnologia industrial II. Ed. Edebé.

Motor sèrie, en aquest motor, les bobines inductores i les induïdes estan connectades en sèrie.

Motor Xunt, en aquest motor, les bobines inductores estan connectades en paral·lel o en derivació amb les bobines induïdes.

Motor compound, aquest tipus de motor és una combinació del motor sèrie i motor xunt.

Motors de corrent Altern

Els motors de CA transformen l'energia que reben a través dels seus borns, en forma de CA, en energia mecànica que cedeixen a l'eix.

Motor síncrons és fonamenten en la reversibilitat de l'alternador i es caracteritzen perquè el seu rotor gira a la velocitat de sincronisme.

Motos asíncrons és fonamenten en l'acció que exerceix el camp magnètic giratori de l'estator sobre els corrents que indueix en el rotor, aquest gira a una velocitat inferior a la de sincronisme.

Motor asíncron trifàsic és el motor industrials més utilitzat, l'absència de col·lector i  l'adaptació del seu funcionament a les variacions brusques de càrrega mantenint una velocitat pràcticament constant fan del motor asíncron una màquina molt fiable.

Transformadors

Els transformadors és una màquina estàtica que permet variar el voltatge i la intensitat del corrent altern, mantenint-ne la freqüència i la potència.

CIRCUITS ELÈCTRICS INDUSTRIALS

Els quadres elèctrics tenen la finalitat d'agrupar parcialment o totalment, i de manera ordenada, els dispositius o aparells de comandament, protecció, mesura i senyalització de la instal·lació o del circuit elèctric.

Els dispositius de comandament són els encarregats de governar els circuits que parteixen del quadre i executar les funcions per a les quals han estat dissenyats, d'acord amb la voluntat de l'usuari.

Els dispositius de protecció tenen la funció de detectar i/o eliminar les pertorbacions que provoca un funcionament anormal de la instal·lació o del circuit elèctric i que poden ser perilloses per  a la pròpia instal·lació i/o per a l'usuari.

El contactor és un dispositiu que es pot accionar a distància i des de diferents punts, capaç d'obrir i tancar el circuit de potència d'una màquina o d'un receptor.

Els relés de comandament estan encarregats de rebre la informació, en forma de senyals elèctrics, dels elements auxiliars (polsadors, final de cursa, etc.), en funció dels quals elabora les ordres d'acció que ha de seguir l'automatisme per a l'execució del procés, segons la seqüència predeterminada pel dissenyador.

Els temporitzadors són relés capaços de retardar i/o mantenir obert o tancat un bloc de contactes durant un temps programat per l'usuari, a partir d'un senyal de comandament.

SISTEMES AUTOMÀTICS I DE CONTROL

La tecnologia de control abasta tot els procediments i sistemes que permeten d'automatitzar màquines, aparells i processos de fabricació.

Entenem per sistema de control un conjunt d'elements que actuen coordinadament per aconseguir una acció de govern dins d'un procés, a través de la manipulació directa o indirecta de les magnituds que hi intervenen.

Un sistema de control automàtic és un procés que té per objectiu aconseguir que una màquina o un procés realitzi les seves funcions amb una intervenció humana mínima.

Els sistemes de control de llaç obert es caracteritzen perquè, un cop activats, executen el procés durant un temps prefixat, independentment del resultat obtingut. Per tant, el resultat no afecta el dispositiu de control, és a dir, el sistema no supervisa el resultat de la sortida.

En els sistemes de control de llaç tancat, un cop donada l'ordre per iniciar el procés, el resultat o sortida del procés és analitzat, i si no compleix una determinada consigna el dispositiu de control n'és informat i manté el procés actiu fins a assolir allò que estableix la consigna.

La funció de transferència o transmitància és l'expressió matemàtica que en un bloc relaciona la variable de sortida amb una variable d'entrada.

El controlador és el dispositiu responsable d'elaborar el senyal corrector que constantment és enviat a l'element final de regulació del procés, amb la finalitat d'aconseguir, restablir o mantenir les condicions de regulació desitjades, pròximes al valor de consigna.

Parlem de control integrat quan la velocitat de canvi de la sortida de control és proporcional al senyal d'error d'entrada.

El control derivatiu es caracteritza per generar un senyal de control proporcional a la velocitat amb què varia magnitud d'error amb el temps.

Un sistema de control tot o res és aquell la sortida del qual només adopta dos estats: connectat i desconnectat.

Els transductors són dispositius que transformen una magnitud física en una altra magnitud física, sovint un senyal elèctric, entre les quals hi ha una relació determinada.

SISTEMES DIGITALS

Un sistema de numeració és un conjunt de símbols i regles emprats per representar dades numèriques o quantitats.

Una funció lògica és una expressió algebraica formada per variables binàries sobre les quals s'executen operacions lògiques. Els circuits electrònics que efectuen directament les diferents funcions o operacions lògiques s'anomenen portes lògiques.

Els circuits digitals combinacionals són aquells en què, a cada instant, l'estat lògic de les seves sortides depèn únicament de l'estat de les seves entrades.

Un codificador és un circuit combinacional de n sortides i 2n entrades que, en activar-se una de les entrades, genera a la sortida una combinació binària corresponent a aquesta entrada.

Un descodificador és un circuit combinacional proveït de n entrades i un nombre de sortides menor o igual a 2n que converteixen un codi binari a qualsevol altre codi. Funcionen bàsicament de manera que, en aparèixer una combinació binària en les seves entrades, s'activa una sola de les seves sortides.

Un comparadador és un circuit combinacional que indica a la sortida la relació d'igualtat o desigualtat existent entre dos nombre binaris.

Els biestables són circuits seqüencials constituïts per portes lògiques, capaços d'emmagatzemar un bit.

El comptador és un circuit seqüencial les sortides del qual representen, en un determinat codi, el nombre d'impulsos que s'apliquen a l'entrada. Està constituït per un conjunt de biestables interconnectats entre ells.

 

Basat en els llibres:

  • Tecnologia industrial I. Ed. Mc Graw Hill.

  • Tecnologia industrial II. Ed. Mc Graw Hill

  • Tecnologia industrial I. Ed. edebé